Compleix 70 anys i està de gira. Incansable i tan àvid de fama
i reconeixement, com fa mig segle, quan van néixer els Beatles,
el grup que ha marcat la seva vida i la de tota una època.
Fa molt temps que Paul McCartney va pujar als altars,
però malgrat tenir la immortalitat garantida, no hi ha ningú
que el faci baixar dels escenaris. Els 60 discos d'or, els 100
milions d'àlbums i els altres 100 milions de singles venuts,
l'han consagrat com el compositor més famós de tots els temps.
Ha aconseguit tots els premis i li sobren els llorers. Però
ell segueix, i la corda no se li acaba. "M'agrada tant el que
faig, que la veritat és que no vull parar. Sempre estic mirant
de reüll com em sento i, quan sóc a l'escenari, em sento francament
bé, com m'he sentit sempre. O sigui que, de moment, la banda
va a tot drap. Estic disfrutant", acaba de declarar a la revista
Rolling Stone,
amb motiu del seu aniversari. Multimilionari, amb una fortuna
valorada en més de 800 milions d'euros, casat recentment en
terceres núpcies amb Nacy
Shevell, una rica i desitjable hereva nord-americana,
vegetarià militant, celebritat internacional, McCartney
no vol comptar les espelmes del pastís. "No em creuré mai que
tinc 70 anys i no m'importa el que diguin els altres. Hi ha
una petita cèl·lula al meu cervell que mai em permetrà creure
que tinc 70 anys", afirma. Els seus milions de fans el segueixen
per tot el món amb una fidelitat a prova de bomba. Pel que és
i sobretot, pel que va ser. Els menys benèvols adverteixen que
ha perdut la inspiració d'una altra època. El músic que va compondre
Yesterday, una de les cançons més boniques que
s'han escrit mai, és incapaç de retirar-se.
McCartney va deixar els Beatles el 1970, però
no pot viure allunyat de l'escenari, dels focus, de les càmeres,
de l'adoració popular. Concedeix entrevistes, promociona els
seus discos, va a les desfilades de la seva filla Stella,
als festivals de cine, a les emissores de ràdio. Exposa les
seves pintures, escriu poemes, s'atreveix a compondre la música
per a un nou ballet a Nova York, sense gaire fortuna. La seva
energia és inesgotable. La fama és una droga que li agrada i
li pesa alhora. "Mai havia sigut tan dur com ara ser famós",
es lamentava vanitosament al diari suís Blick . "Avui tothom
té un telèfon amb una càmera". Aquesta legió de paparazzis aficionats
no li permet, afirma, disfrutar en pau d'un àpat en un restaurant
sense haver de posar per a la foto "cada pocs segons".
DIVORCI FEROTGE I ESCOLTES
Víctima en l'escàndol de les escoltes, el seu telèfon i el de
la seva exdona, Heather
Mills, van ser punxats pels tabloides britànics en l'època
en què tots dos s'estaven divorciant, amb una ferocitat que
recordava La guerra dels Rose. L'equip de relacions públiques
i advocats que vetlla per la imatge impol·luta i santificada
del músic va haver d'esmerçar-se a fons per contrarestar les
acusacions de Mills.
| |
El tempestuós matrimoni va durar quatre anys i va ser un dels
errors més grossos que McCartney ha comès a la seva vida.
No només li va costar molts disgustos i 31,6 milions d'euros
posar fi a la unió. També va estar a punt de trencar la relació
amb els seus fills, que sempre es van oposar a aquell casament.
El músic havia estat casat durant 29 anys amb Linda
Eastman, que l'acompanyava a tot arreu, fins que va morir
de càncer el 1998. La seva desaparició el va enfonsar en un
període de depressió i vulnerabilitat.
UN CLAN MOLT ACTIU
El clan dels McCartney torna a aparèixer unit en prestigiosos
i enlluernadors esdeveniments públics, molt rendibles per a
tots. Paul i els seus pertanyen a aquesta aristocràcia
artística, abans anomenada jet-set, que avui sopa a la Casa
Blanca amb els Obama i l'endemà dina amb el príncep Carles a
Highgrove. Stella
McCartney, la dissenyadora, està casada amb un editor
i és mare de quatre fills. Mary,
la fotògrafa, és la dona d'un escriptor i director cinematogràfic.
James
acaba de gravar el seu primer disc als 30 i pocs anys. Heather,
la filla de Linda,
que Paul va adoptar, viu dedicada a la ceràmica. A tots
ells, fa vuit anys s'hi va sumar Beatrice,
fruit del matrimoni amb Mills.
Per la petita, el músic ha decidit deixar de fumar porros.
Fa pocs dies, McCartney va posar el colofó a Londres
al concert del Jubileu de la reina, a qui va dedicar la cançó
All my Loving. L'aparent inclinació a la monarquia
li ve de la infància. El 1953, quan era un escolar de 10 anys
a Liverpool, va guanyar un premi per una redacció amb un parell
de faltes gramaticals sobre la coronació d'Isabel II. "Una reina
jove preciosa", deia el xaval. Uns anys més tard, quan el 1969
Lennon va tornar la condecoració com a Membre de l'Imperi
Britànic, en protesta per la política britànica a Biafra i Nigèria,
McCartney la va conservar. Dues dècades després va ser
investit Cavaller.
Sir Paul també serà l'encarregat de tancar la cerimònia
inaugural dels Jocs Olímpics de Londres, l'altre gran xou d'aquest
estiu al Regne Unit. La seva designació ha aixecat crítiques,
entre els que pensen que noves estrelles, com Adele
per exemple, mereixerien aquest honor. "És un presoner del seu
propi passat, condemnat per a la resta de la seva vida a una
versió cada vegada més desdibuixada de si mateix en els temps
de glòria", afirma Peter
Ames Carlin, autor de la biografia Paul McCartney:
A Life. Retirar-se és l'únic luxe que l'ex-Beatle
no està disposat a permetre's.
|