De Tòquio a Nova York passant per Liverpool, els fans de tot el món van recordar ahir John Lennon en el 30è aniversari de la seva mort. La viuda, Yoko Ono, va dirigir les commemoracions participant a Tòquio en el 10è concert anual ­Dream Power John Lennon Super Live, un espectacle en benefici d'escoles que ajuden nens pobres.

Els homenatges a aquest mite de la música van tenir especial ressonància a Liverpool, on va néixer el beatle. Ahir a la nit es va organitzar una vigília davant d'una escultura del músic i avui, a la mateixa ciutat, amics de Lennon i artistes faran un concert. A Nova York, els fans es van reunir a Central Park, en un lloc batejat com a Strawberry Fields, en referència a la cançó dels Beatles (foto).

He escrit tant sobre Lennon que a vegades tendeixo a oblidar el que em va fascinar d'ell el primer cop que el vaig sentir. Aquesta barreja de talent descomunal i ment insegura era tan irresistible com la seva veu. Podia ser ingenu o violent, divertit o exasperant, surrealista o pragmàtic, utòpic o satíric, però si el deixaves entrar al teu timpà, es ficava fins al moll de l'os. En l'àmbit personal, vivia buscant, arriscava, s'equivocava, l'encertava, exposava les seves contradiccions, i això el feia molt més pròxim.

Vaig passar l'adolescència apagant el llum amb Revolver al tocadiscos. A la meva imaginació érem jo i els meus germans cantant. Hi va haver aquell Lennon, l'incendiari, l'encegador. Després, n'hi va haver un altre, el casolà, el jubilat prematur. Chapman els va matar a tots dos. Potser Yoko Ono troba a faltar l'últim, però jo enyoro el primer.