Paul McCartney tenia un desig: cantar-li una de les seves composicions, Michelle, a la primera dama dels Estats Units. Dimecres el va poder satisfer i ho va poder fer a la Casa Blanca, on va entonar a Michelle Obama el triple «I love you» que es repeteix a la cançó i fer broma després amb la idea que podia convertir-se en la primera víctima d'un cop de puny del president, Barack Obama.

Ni de bon tros. McCartney, que el 18 de juny que ve complirà 68 anys, era a la Sala Est de la residència presidencial dels Estats Units per rebre el premi Gershwin de cançó popular que entrega la Biblioteca del Congrés. I el mandatari va demostrar no tenir gelosia, sinó admiració per l'exBeatle, que va anar a la festa acompanyat per la seva nòvia, Nancy Shevell, i va deixar ben clar que respecta, admira i recolza Obama.

McCartney estava content de rebre el premi, però, sobretot, de rebre'l de mans del 44è president dels EUA. Ho va dir directament i ho va argumentar indirectament, llançant un dard al seu predecessor, George Bush: «Després de vuit anys és fantàstic tenir un president que sap què és una biblioteca», va dir l'exBeatle, passant potser per alt que Laura Bush va ser bibliotecària.

Hi va haver més tocs polítics a la vetllada, com quan McCartney li va assegurar al president que, en aquests «moments difícils en un bon nombre de fronts, milers de milions li donem suport».

O quan el mateix Obama va tenir un record per a tota la gent del golf de Mèxic, castigada pels efectes del vessament de cru de British Petroleum.

La del dimecres era, no obstant i sobretot, una celebració musical i va ser de luxe, no solament per les interpretacions de McCartney, tercer receptor del premi després de Paul Simon el 2007 i Stevie Wonder l'any passat, i primer no nord-americà que el rep. En el concert-homenatge, gravat per a la televisió pública dels EUA, van actuar Wonder –que va cantar We can work it out–; Herbie Hancock, que amb Corinne Bailey Rae va convertir Blackbird en una balada de jazz; Elvis Costello, que va tornar a Penny Lane, i Jack White, que va versionar Mother Nature Son.

També es van enfilar a l'escenari Emmylou Harris; l'ex-Nirvana i Foo Fighter Dave Grohl, que va definir tant l'homenatjat com el president com els seus herois; Faith Hill, que va recórrer The long and winding road i, per a alegria de Sasha i Malia Obama, declarades fans, els Jonas Brothers. Qui va seleccionar per a la seva aportació al concert Drive my car potser va pensar que era apropiat que els fenòmens juvenils cantessin això de «seré una estrella». També hi va haver humor de la mà de Jerry Seinfeld i la festa va finalitzar amb tots els músics i la família presidencial a l'escenari entonant amb l'homenatjat Hey Jude.