Es van conèixer a l'institut. Un dia, Lennon va agafar la guitarra i li va cantar Ain't she sweet. Cynthia Powell, enamorada, el va acompanyar en el seu ascens, li va aguantar la seva gelosia i va gestar el seu primer fill, Julian. Però, tornant d'un viatge a Grècia, se'l va trobar amb Yoko Ono en barnús. Li va doldre més el menyspreu que la infidelitat. Ara, amb la publicació de John (Robinbook), vol que la història oficial li torni el paper que li va usurpar.


--La ingènua que Lennon va agafar i deixar. Això diu la història de vostè.
--Aquesta és una de les raons per haver escrit el llibre. Jo no vaig empaitar John per casar-m'hi, no li vaig anar al darrere per un fill. Jo ambicionava ser artista. Va ser John qui va insistir en la nostra relació.

--¿Qui va canviar el guió? ¿Brian Epstein? ¿Yoko Ono...?
--Crec que hi va tenir a veure Mimi, la tia que el va criar. Una dona freda, dominant i fins i tot cruel. Segons ella, ningú era prou bo per a ell. Jo la comparo amb Yoko, dues potents figures matriarcals. De fet, John va acabar dient-li "mama" a Yoko.

--¿Lennon pusil.lànime?
--John era molt creatiu, molt carismàtic, extraordinàriament complex. Presentava als altres una façana, però no deixava que ningú arribés al nucli del seu ésser. Allà a dins hi havia un ànima perduda.

--¿Perduda entre els fantasmes familiars?
--Sí. La vida de John va quedar trencada des del naixement. El pare els va abandonar. La tia Mimi, que no tenia fills, va fer l'impossible per quedar-se'l. I després la seva mare va morir atropellada per un policia. Mai va tenir l'atenció que es mereixia. Tot plegat li va donar una gran inseguretat.

--Molt comprensiva. Fins i tot li va perdonar una sonora bufetada.
--¡No ho vaig fer fins tres mesos després i perquè ell hi va insistír molt! El trobava a faltar tant... En aquells mesos vaig sortir amb altres nois, però em van resultar tan avorrits en comparació amb ell... La gelosia de John era malaltissa, en totes les seves relacions. No volia perdre.

--Doncs ell no va tenir manies de ficar Yoko al seu llit.
--...

--Mala experiència.
--¡La pitjor de la meva vida! Tornava de Grècia, vaig obrir la porta de casa i em vaig trobar Yoko i John, un davant de l'altre, a l'alfombra. Ella duia el meu barnús. No es van moure. No van deixar de mirar-se. ¡Eren com una unitat! Va ser pitjor la fredor que l'evidència. Vaig sentir el pes del rebuig.

--Defineixi'm la japonesa.
--¡Sóc incapaç! És una artista conceptual. Ja sap, munta pedres una sobre l'altra i hi aboca un rajolí d'aigua... I això té molt a veure amb la seva forma de ser i de pensar. Jo, en canvi, sóc algú real.

--¿Va ser la causant de la dissolució dels Beatles?
--Va ser el catalitzador d'una situació a punt d'esclatar. N'estaven tots farts. Necessitaven recuperar la seva vida, cadascú per la seva banda.

--La relació dels Stones només és contractual i miri'ls...
--La història és diferent. Els Beatles es van dissoldre en un moment de gran creativitat. Els Stones no han produït res de nou en anys. Canten el mateix una vegada i una altra. El negoci els funciona pel seu carisma i per la nostàlgia dels seus seguidors.

--El seu ex i Yoko van sortir per la tele al llit. ¿Recorda el dia?
--Sí. Les germanes de John, els seus amics i jo mateixa vam pensar que s'havia tornat completament ximple. Era com si no fos ell. Suposo que les substàncies que consumia hi van tenir a veure...

--¿I tot aquell discurs de Pau i amor? ¿Artificial també?
--Miri, els psicoanalistes també necessiten psicoanalitzar-se... John sempre va buscar l'equilibri, però aquell Pau i amor es va convertir en un eslògan comercial. ¡No existien a la seva pròpia família, ni en si mateix! Les accions reflecteixen més que les paraules.

--I les inaccions també. Vostè va marxar sense emportar-se'n part del pastís.
--¡Va ser un rampell! Quan ens vam conèixer, jo era qui pagava el tabac, el cafè, tot. Mai m'han importat els diners. Fins i tot crec que poden ser la causa de molts mals. Ella Yoko té molts problemes amb els milions. Jo en tinc menys i sóc feliç.

--¿Va ser feliç després de Lennon?
--He tingut l'avantatge de passar des- apercebuda. Mai he portat un cartell que digui: "Jo vaig ser la seva dona".

--¡Doncs ho ha escrit en un llibre!
--Mai és tard per deixar les coses clares. A més, omplo una sèrie de buits d'una època important que afecta el meu fill. ¿Sap? La setmana passada es van reunir Sean i Julian. Com a mínim, és un punt de partida...

--Escolti, ¿qui el va matar?
--Mark David Chapman. Ell tenia la pistola. Francament, em sorprendria que un dia es provés la teoria de la conspiració.