The Beatles (Little, Brown), la biografia que Bob Spitz acaba de publicar als Estats Units és, segons l'autor, "la primera història íntima mai escrita" sobre la banda més influent del segle XX. El llibre va néixer d'una trobada amb Paul McCartney el 1997, quan li va dir que la meitat de la biografia oficial del 1967 era falsa. "Vaig decidir començar des del principi i parlar amb els que han treballat amb ells en aquestes quatre dècades per oferir un retrat rigorós", explica Spitz a aquest diari. El llibre comença amb la vida familiar dels quatre de Liverpool i acaba amb la ruptura del grup, el 1970.

Després de vuit anys d'investigació i 600 entrevistes el que més ha sorprès l'autor és com s'estimava el quartet. "Al final de la seva carrera sempre que anaven a un hotel demanaven una sola habitació i dormien plegats. S'estimaven, havien crescut junts. I encara que estaven acabant com a banda, no van arruïnar la relació que els unia".

Però després es van distanciar. "Ja no eren nens, van deixar de ser els Beatles, cada un tenia la seva família i la seva filosofia. Continuaven parlant-se però la relació era difícil, sobretot entre John i Paul". Segons Spitz, tots dos eren persones molt diferents que veien la formació d'una manera diferent. "Per Paul era un petit grup pop. John volia que evolucionés com una banda més aspra i fosca. I cap va saber trobar la direcció".

Spitz, exrepresentant de Bruce Springsteen i Elton John, que fa 15 anys va firmar una altra biografia sobre Bob Dylan, també recorda que quan els Beatles van començar com els Quarrymen (el primer nom) era la banda de John, però després es va convertir en la de Paul, que controlava des de l'estudi fins a les cançons que tocaven. "Això va fer enfadar John. Va ser una època molt dura". L'autor contraposa l'ego dels dos músics per explicar les seves diferències: "Paul té un ego enorme i John tenia un ego dolgut que necessitava atencions". Atencions que va trobar en Yoko Ono, una dona tan forta com la seva mare o la seva tia, amb qui va créixer.

Tant Paul McCartney com els hereus de John Lennon i George Harrison li han donat a l'autor un complet accés al seu cercle íntim. No va obtenir, però, resposta de Yoko Ono (que al desembre publicarà Memories of John Lennon) i tampoc es va poder trobar amb Ringo Starr. "El seu mànager em va demanar diners i jo m'hi vaig negar. No vaig parlar amb Ringo directament, però sí amb gent molt pròxima a ell", recorda.

De tots els temes del grup, Spitz es queda amb tres: I wanna hold your hand, perquè en resumeix la primera etapa. Strawberry Fields, perquè defineix els Beatles de John. I Eleanor Rigby, que retrata la banda des del punt de vista de Paul.

FENOMEN IRREPETIBLE
¿Es repetirà algun dia el fenomen Beatles? Spitz llança un rotund no: "En primer lloc perquè era una època molt innocent per al negoci musical, i la beatlemania va ser una cosa molt orgànica que va créixer des dels fans. Els mitjans no hi estaven involucrats, van arribar a la beatlemania després". L'autor assenyala que avui quan una banda vol ser professional, entra en joc el màrqueting, i ja no hi ha res d'innocent.

La permanència del grup durant 45 anys només s'explica si es considera el fenomen cultural més important del segle XX. "Els Beatles ho van canviar tot: el rock and roll, la forma com els adolescents pensaven sobre si mateixos, el seu lloc al món, la moda...", acaba dient aquest autor, que veurà traduïdes les seves obres a nombrosos idiomes entre els quals, de moment, no hi ha el castellà. "Encreuo els dits perquè hi hagi una edició en espanyol", diu.