Ni els clàssics de l'antic beatle, ni els veterans actors sobre l'escenari, ni els canvis després de les representacions a San Francisco han pogut evitar el fracàs del musical Lennon, que diumenge va debutar oficialment a Broadway amb 10 dies de retard. Les crítiques han estat demolidores. I la constant presència de Yoko Ono, la viuda de John Lennon, involucrada en el projecte des que el director Don Scardino va trucar a la seva porta fa set anys, ha estat blanc de befa a la premsa nord-americana.

El musical presenta cinc actors (entre els quals hi ha Will Chase, Terrence Mann i Chuck Cooper) fent de Lennon, des de la seva infància a Liverpool fins al seu assassinat, el 1980. I al teatre Broadhurst sonen clàssics com Imagine, Give piece a chance i Instant Karma.

Però la producció sembla no haver convençut ningú, a pesar d'haver modificat en un 40% el muntatge original, concebut en format de concert, amb els nou actors del musical (homes i dones, negres i blancs) representant el músic. Així va debutar a San Francisco. Però després de comprovar la confusió del públic, Scardino va decidir presentar la història per ordre cronològic, amb un actor principal fent de John Lennon, més presència dels Beatles i de Cynthia, la seva primera dona. A més, el personatge de Yoko Ono entra més tard en escena. "És possible que el xou de San Francisco centrés massa l'atenció en la relació entre John i Yoko. Ara està més equilibrat", comenta Michael Potts, que canta Attica State.

Però els canvis no han donat resultat. "Els biògrafs indiquen que era un home de corrosiva intel.ligència i d'una gran creativitat, amb prou dimonis interns per omplir un comtat a l'infern.

Aquesta versió de la seva vida suggereix que era un petit nen perdut que buscava amor als llocs equivocats fins que va trobar Yoko Ono i va descobrir l'adult que hi havia dins d'ell", diu Bren Brantley a The New York Times, que descriu el musical com "onocèntric."

L'artista japonesa defensa l'obra, creu que "a John li hauria encantat" i descriu el paper que ella hi fa com a protectora de la seva música. "El xou està ple de sentit de l'humor. Rius i rius fins a rebentar. Però així és com va passar. Va ser de sobte, i encara se'm fa difícil veure-ho", assenyala.

Lennon no presta atenció als primers anys de la seva carrera, al seu primer matrimoni, el seu primer fill o la seva marxa dels Beatles, el 1970. "Imaginin que no hi ha Beatles, ni pel.lícules, ni White album, ni llibres de poesia, ni dibuixos. Imaginin que no hi ha fill abans de Sean, ni una amant anomenada May Pang, ni una profunda depressió ni res seriós amb les drogues. Aquesta és la llegenda de John Lennon, passada pel selectiu filtre i els interessos de Yoko Ono Lennon", apunta Linda Winer a Newsday.

Tampoc els fans dels Beatles trobaran la seva música en aquest muntatge. "El musical fa tot el que pot per convertir les senzilles lletres de John en una cosa cridanera", apunta Jim Farber al Daily News. Però el director, que ha escrit el guió a través d'entrevistes, notes i cintes, utilitzant les pròpies paraules de Lennon, assegura que el seu muntatge és fidel al músic. Centrat en les lletres, els drets de les quals controla la seva viuda, Scardino explica que "no hi ha John sense Yoko".