Si no t'haguessin mort, John, avui tindries 65 anys. Costa imaginar què seria del teu missatge si encara hi fossis. Ara bé, com que no et podem fer preguntes, però sobretot com que tu no ens pots respondre, tot és una mica més fàcil.

¿Vols que imagini una humanitat sense paradís, sense infern a sota i només el firmament a sobre? No passis ànsia, John, Europa ja és teva.
Un món sense països? Home, un pèl més cru, però estic disposat a lluitar per aquest ideal, sempre que les nacions es vagin desmuntant per rigorós ordre d'importància, primer les grosses, i en darrer lloc les més menudes. Encara que de moment em temo que el procés no pinta bé, i si pinta d'alguna manera, és del tot invers, liquidant primer els petits i els grossos ja ho veurem.

Que m'imagini una societat sense propietats? Osti, John, aquí m'has ben cardat. No ho sé, potser si els teus hereus no s'haguessin convertit a la fe del marxandatge ... Mira, ídol adorat, jo sempre agrairé els teus arpegis i les teves melodies, la teva estampa de faquir emporrat, amb aquelles dues llunes d'argent al rostre. Però pel que fa a les teves lletres, al teu llegat, al dogmatisme avar dels teus seguidors, què vols que et digui.

Amb els anys, potser el teu nirvana s'ha rovellat una mica. Com passa amb totes les altres religions, d'altra banda, que acaben encaixant amb el teu dictamen sobre el cristianisme: si el fundador estava bé, deies, els deixebles han estat uns rucs i uns ordinaris. Oi que t'ho imagines?