Diu Richard Lester (Filadèlfia, 1932) que es troba al paradís des que fa 15 anys va decidir jubilar-se. El seu aspecte és esplèndid, i el seu sentit de l'humor, envejable. El director de Robin i Marian, Superman 2 i Els tres mosqueters va anar ahir al festival de cine de Sant Sebastià amb dos propòsits.

Primer: promocionar Help!, la marciana pel.lícula que va rodar el 1965 amb els Beatles, de la qual al novembre es llança una nova edició en DVD.
I segon: aconseguir que tots els periodistes caiguessin rendits als seus peus, de tant riure escoltant anècdotes sobre les seves vivències en rodatges. Aquí les citem, incloses les serioses.

ELS BEATLES.
"La primera idea era que Help! fos un documental. Ho vaig descartar. No podia mostrar les nits dels Beatles, perquè hauria sigut una pel.lícula classificada X". "Vaig fer que Ringo Starr en fos el protagonista, perquè semblava el més vulnerable. Sempre estava per darrere tocant la bateria, sense que ningú li parlés ni el mirés. Era l'home perfecte a qui atacar". En aquesta pel.lícula acaba perseguit per una secta i dos científics bojos que volen aconseguir l'anell que porta.

GROUCHO MARX.
"Amb Groucho vaig treballar un dia i estic encantat que únicament fos un dia".

AUDREY HEPBURN.
"Quan vaig fer les primeres proves de càmera tenia un aspecte horrible. Ella les volia veure, i vaig haver d'amagar la cinta sota del llit". Es referia als preparatius del rodatge de Robin i Marian (1976), on va compartir protagonisme amb Sean Connery.

BUSTER KEATON
"Era el meu heroi. Vaig disfrutar molt rodant amb ell. La relació va ser meravellosa, però trista perquè ja estava molt malalt. Al cap de poc va morir de càncer". El va dirigir a Golfus de Roma (1966), una esbojarrada comèdia musical que compta amb l'última aparició en pantalla de Keaton.

MARGARET RUTHERFORD.
"Tenia 70 anys. Els productors exigeixen assegurances mèdiques. I quan el doctor li pregunta si està treballant, ella comença a parlar amb dificultat. 'Faig teatre', diu, cada vegada més alterada. I al metge no se li ocorre res més que dir-li: '¿A la seva edat?'. "S'enfada, la tensió li puja, i a mi em deneguen l'assegurança. '¿Quant trigaríem a rodar els seus primers plans?', vaig plantejar a producció. Total, que vaig dedicar dos dies seguits a filmar els seus diàlegs, i si la dinyava després, podíem usar una doble. Anava com boja, no entenia res. 'Ara l'escena 42, seguida de la 19'. Quan el marit la va venir a buscar vaig sentir que li deia: 'Si aquesta és la nova manera de fer cine, no en vull saber res'". Així va anar el rodatge d'Un ratón en la Luna (1963).