John Lennon volia ser més gran que Elvis, encara que avui, just 25 anys després del seu assassinat el 8 de desembre del 1980, és difícil avaluar si ho ha aconseguit. Presley segueix sent el rei en el terreny comercial, però el missatge, l'actitud i la imatge de Lennon semblen més universals, més profundes, més acceptades. L'any passat, Elvis va generar 38 milions d'euros, segons la revista Forbes, mentre que Lennon, que arriba a la tercera posició en la llista dels morts més rendibles, va ingressar gairebé 19 milions d'euros. Més que una estrella de l'espectacle, Lennon és davant el món una icona de la pau, i el seu Imagine, la banda sonora de les bones intencions a gairebé qualsevol racó del planeta. Encara que les vendes dels seus discos no siguin espectaculars (219.000 unitats el 2004, la meitat que l'altre beatle desaparegut, George Harrison), els fans acaben d'elegir Lennon com la icona del rock més gran de tots els temps en una gran enquesta realitzada per la prestigiosa revista musical britànica Q. En una altra votació, Lennon apareix com el setè personatge més important de la història de la Gran Bretanya, davant de Nelson, Newton i Shakespeare. ¿Una exageració? Potser sí. La mitologia proporciona curiosos resultats, com que Quina nit la d'aquell dia figuri entre els millors 100 films de la història del cine, segons la revista Time. A l'era del màrqueting, la imatge de Lennon és més potent que la seva pròpia persona.

L'HABITACIÓ BLANCA
Si alguna cosa representa la imatge amb què Lennon s'ha donat a conèixer a la generació iPod, és el famós vídeo d'Imagine amb el piano blanc i l'habitació blanca. És igual que Capitol Radio acabi d'airejar una vella entrevista inèdita en què Lennon assegura que Imagine no és el seu millor treball. És igual que la majoria dels músics influenciats per Lennon citin cançons dels Beatles -- Tomorrow never knows, A day in the life-- i discos dels Beatles --Revolver, Rubber Soul-- com les seves obres mestres. Yoko Ono, la viuda, ha fet una bandera d'Imagine, i així ha reduït les arestes del mite per fer-lo més universal. Actualitzar i dignificar el mite, un procés que a vegades col.lisiona amb els imperatius comercials, és la gran preocupació de Yoko, que, com reflectia recentment la premsa brità- nica, "està més preocupada ara per l'obra de John que quan era viu". No en va maneja un patrimoni valorat en més de 1.000 milions d'euros.

Lennon és sinònim de rock, però el fet d'haver estat assassinat jove --els cinc trets fatídics que li va descarregar Mark David Chapman--, va crear immediatament el mite col.lectiu del pacifista abatut per la mateixa violència que va combatre. Així, sense matisos, resulta una imatge equívoca, però funciona. Paul McCartney va escriure When I'm 64 (Quan en compleixi 64) i ja té aquesta edat. John estava escrivint Life begins at 40 (La vida comença als 40) quan el van matar.

McCartney també aspira a ser venerat per la humanitat. Però l'avantatge que li ha agafat Lennon sembla insalvable. Un quart de segle d'antologies, reedicions, documentals, exposicions, subhastes, èxtasis pacifistes i fins i tot un musical a Broadway han transformat l'estrella reclosa que era Lennon en els seus últims anys en una espècie de Dalai Lama del rock. A Pete Nash, president del club de fans dels Beatles a la Gran Bretanya, no li agrada gaire aquest nou Lennon, però es mostra condescendent: "No m'agrada que només s'identifiqui John amb Imagine i l'habitació blanca. Per a mi, Lennon era un rocker, és el millor que va fer. Però intento comprendre Yoko. Ella l'estimava i el va veure morir davant dels seus ulls. Així que potser ella sí que el recorda com un sant".

En l'afany de santificar Lennon com a ens autònom al marge dels Beatles s'emmarca l'acord firmat per Yoko per vendre on line les cançons de John. "Ell sempre va recolzar les noves tecnologies. És meravellós que les seves cançons estiguin disponibles per a una nova generació", ha justificat Yoko, que als seus 72 anys segueix entestada a trobar nous mercats. Totes les botigues on line podran vendre el catàleg de Lennon en solitari amb l'excepció d'una, iTunes, la més popular. Fins a la data, ni el catàleg dels Beatles ni el de McCartney i Harrison en solitari, estan legalment a la xarxa. La gran jugada en el futur serà la revisió digital de tota la discografia dels Beatles. Per vendre-la a la xarxa o abrillantar els vells discos compactes.

Resulta estrany, tenint en compte que els Beatles és el grup més buscat a internet --John (44%), Paul (40%), George (15%) i Ringo (1%)--, tant problema per comercialitzar la música més rendible del món. El 2004, els Beatles col.locaven només als EUA dos milions d'unitats del seu fons de catàleg i el recopilatori 1 supera els 12 milions d'unitats. Un extraordinari poder comercial que des de la mort de Brian Epstein, el 1967, està sempre en un laberint legal. iTunes, pertanyent a Apple Computer, ha estat exclosa de l'operació Lennon per l'enfrontament que manté als tribunals amb la companyia dels Beatles, Apple Corps, que reclama compensacions per l'ús del nom.

John Lennon i els Beatles sedueixen un mercat enorme --"somiadors d'ahir, pragmàtics d'avui", afirmen els publicitaris-- al qual resulta més fàcil vendre coses embolicades amb melodies identificables. Quan fa 25 anys de la seva mort, Lennon s'ha convertit en el producte que potser no va voler ser mai. El seu mite està més viu que mai, però el somni dels 60 es va acabar fa temps. I Yoko Ono ho sap