Han passat més de 25 anys des de l'assassinat de John Lennon i encara queden moltes llacunes sobre les causes que el van motivar.

La teoria de la conspiració política torna a prendre cos a US vs. John Lennon, un revelador documental de David Leaf i John Scheinfield que es presenta al festival de Venècia. Per contra, l'aïllada acció d'un boig és l'argument central d'una altra cinta, The killing of John Lennon, d'Andrew Piddington, estrenada fa uns dies al Festival d'Edimburg, a la qual seguirà, ja el 2007, Chapter 27, de Jarret Schaeffer, igualment enfocada en la figura de Mark David Chapman.

Yoko Ono ha beneït el documental, produït pels estudis que van donar a llum Fahrenheit 9/11, de Michael Moore, i ha rebutjat frontalment els dos films que retraten l'assassí material del seu marit.

US vs. Lennon indaga en la sòrdida persecució política que va patir Lennon a principis dels 70, quan va decidir instal.lar-se a Nova York i donar curs a les seves campanyes pacifistes. Per a Nixon, i posteriorment per a Reagan, Lennon era un personatge molest que podia desviar molts vots de joves cap a l'esquerra. Més de 300 pàgines d'informes de l'FBI van intentar trobar motius per deportar Lennon, que va viure gairebé cinc anys sense papers. Consum de drogues, suport a grups trotskistes, comportament subversiu i vinculacions a l'IRA són els arguments més repetits al dossier secret de Lennon, sobre el qual ara aprofundeix el documental.

CREMA MASSIVA DE DISCOS
L'animadversió del sector més reaccionari de l'administració nord-americana, el mateix que avui encarna la figura de George Bush, ja li tenia tírria Lennon des que el 1966 va afirmar que els Beatles eren "més populars que Jesucrist", cosa que va provocar una crema massiva de discos orquestrada pel Ku Klux Klan. Les proclames contra la guerra del Vietnam, el nu a la portada de Two virgins, l'activisme al carrer, les crítiques a les condicions de vida a la presó d'Attica i les cançons més revolucionàries publicades per Lennon --Revolution, Power to the people, Instant karma, Attica State, John Sinclair, Born in a prision, Angela-- el van convertir en un dels líders d'opinió més temuts i en anatema per als moralistes.

El documental compta amb els testimonis de Yoko Ono, del mateix Lennon --"em sentia perseguit i vaig arribar a sentir pànic"--, així com de l'activista Angela Davis, el periodista Geraldo Rivera i un funcionari de l'administració Nixon que ofereix detalls esgarrifosos sobre la trama contra John. A la convenció republicana de Miami Beach el 1972, Nixon va donar ordres contundents d'acabar amb la reputació de Lennon.

D'això a ordenar assassinar-lo hi ha un abisme. Piddington, director de The killing of John Lennon, produït per la BBC, ha preferit centrar-se en la ment de l'assassí. "Yoko no ha d'estar preocupada. No donem una visió amable de Mark David Chapman. El guió s'ha construït de manera realista amb extractes de les declaracions policials, transcripcions d'informes psiquiàtrics i entrevistes a la premsa. Jonas Ball, l'actor que encarna l'assassí, ha fet un treball excel.lent. El seu paper és el del gran ningú que va matar el més gran algú".