És difícil fixar en un sol nom la figura del cinquè beatle, el músic que no porti els cognoms Lennon, McCartney, Harrison o Starr i que es consideri clau en el treball del quartet de Liverpool. Uns parlen de Brian Epstein. Altres, de George Martin.

Però molts han assenyalat també per a aquest lloc Billy Preston, un geni del teclat que va posar l'orgue a Let it be, va tocar a Abbey Road i l'Àlbum blanc i fins i tot va actuar en l'històric concert final de la banda en una teulada de Londres. Ahir, als 59 anys, Preston va morir i va ser plorat com l'autèntic cinquè element, recordat també com un important compositor i músic pel seu compte i per altres col.laboracions de luxe.

Preston, que havia nascut a Houston (Texas), feia anys que lluitava contra una malaltia renal. Tot i que va rebre un trasplantament el 2002, els ronyons li van seguir fallant. Des del 21 de novembre passat es trobava en un coma profund. Dissabte la seva situació va empitjorar i va ser traslladat a un hospital de Scottsdale, la localitat d'Arizona on va viure els últims anys. Allà va morir ahir, segons va confirmar des d'Alemanya el seu mànager Joyce Moore.

TALENT PRECOÇ
Han acabat així cinc dècades de treball d'un músic precoç. Quan Preston tenia només 10 anys ja acompanyava al piano la diva del gospel Mahalia Jackson. No va trigar gaire més a guanyar-se mentors com Ray Charles i a anar de gira amb ell i amb Little Richard. Va ser precisament en un concert amb aquest últim a Hamburg on va ser descobert per George Harrison, que el va reclutar poc temps més tard.

Tot i les reticències de col.laboradors externs que van marcar els Beatles, Preston va tocar l'orgue a Let it be. Arribarien després els treballs en altres discos, la intervenció en diversos films de la banda i fins i tot la firma d'un contracte amb Apple Records els 60. Quan els Beatles van seguir les seves carreres en solitari, Preston no va deixar les col.laboracions. Va treballar amb John Lennon i Yoko Ono a Plastic Ono Band, amb Ringo Starr a Oh my my i amb Harrison en el seu American Tour.

Les col.laboracions de Preston amb altres músics van continuar i la llista de noms amb els quals va vincular els seus teclats no té desperdici: els Rolling Stones (amb qui es va retrobar per desavinences econòmiques a Bridges to Babylon), Aretha Franklin, Bob Dylan, els Jackson Five, Sly and The Family Stone, Barbra Streisand, Sammy Davis Jr, Quincy Jones i, recentment, Neil Diamond i els Red Hot Chili Peppers.

En solitari, la seva carrera també va tenir èxits sonats. El 1973 va guanyar un Grammy per Outta Space. A més, va escriure el You're so beautiful que va popularitzar Joe Cocker.

Els últims anys, i abans que se li agreugés la malaltia, Preston va tenir diversos problemes amb la llei, des d'una condemna per possessió de cocaïna fins a judicis per frau.