La devoció per George Harrison i l'explotació del seu llegat comencen a adquirir proporcions lennonianes. La recent sortida al mercat de Concert for George, un doble CD i un doble DVD on es recull el concert que li van dedicar fa un any els seus camarades generacionals (entre els quals hi havia Paul McCartney, Ringo Starr, Eric Clapton, Tom Petty, Jeff Lynne i Billy Preston) tanca un any ple de reverències en què han vist la llum un disc pòstum (Brainwashed) i diversos llibres sobre la seva vida i la seva obra. Concert for George és un intent d'amplificar la veu del beatle silenciós i portar la seva música a noves generacions.

Dos anys després de la seva mort, Harrison no para de rebre els reconeixements que se li van escatimar en vida: fins i tot és candidat als Grammy en tres categories --entre elles, millor vocalista en un disc pop-- i al març ingressarà en el Rock'n'Roll Hall of Fame. A més, el 24 de febrer del 2004 sortirà una caixa recopilatòria, George Harrison. The dark horse years 1976-1992, que inclou sis CD oficials remasteritzats i amb material inèdit i un DVD especial del qual es desconeix el contingut. Els sis discos --Cloud Nine, George Harrison, Gone Troppo, Live in Japan, Somewhere in England i 33 1/3-- també es publicaran individualment.

Potser és per això que gairebé cap de les cançons d'aquests discos s'inclou en Concert for George, una històrica conjura de rockers per reivindicar l'exquisit cançoner de Harrison, que va preferir centrar-se en els grans èxits en solitari com My sweet Lord, Wha, wha i Beware of darkness.

El concert, que va tenir lloc el 29 de novembre de l'any passat al Royal Albert Hall de Londres, va ser el més pròxim a una reunificació dels Beatles que s'hagi produït mai, entre altres coses perquè tots els músics participants van tenir alguna cosa a veure en la carrera del quartet de Liverpool.

EXPULSAR EL DOLOR
De fet, el concert va servir per constatar el que no sap gaire gent: cançons de la seva firma com Here comes the sun, While my guitar gently weeps, Taxman, For you blue i Want to tell you, incloses en discos dels Beatles, estan a l'altura de les millors Lennon-McCartney.

Harrison ha hagut de morir perquè les seves cançons tornin a sonar com es mereixen. "Tot això ho hem fet per amor a George, però també per nosaltres, per expulsar el nostre dolor", afirma Clapton, brillant director musical d'una elegant vetllada. "La gent que hi havia a l'escenari eren els verdaders amics del meu pare", assenyala Dhani, l'únic fill de George, en el DVD. "i després de tocar les seves cançons, jo crec que ara tots coneixen més bé George", intervé Olivia, la viuda, que vetllarà perquè els ingressos d'aquest llançament vagin a la Material World Charitable Foundation, l'ONG fundada per Harrison el 1973.

D'alguna manera, Concert for George presenta totes les cares de la personalitat de George Harrison: l'espiritualitat (un set de música índia conduït per Ravi i Anoushka Shankar), l'humor xaró (la intervenció dels Monty Python, que van acabar ensenyant el cul) i el rock'n'roll.