¿On habita actualment l'esperit de John Lennon? ¿En el messianisme d'U2? ¿A la guardiola de Yoko Ono? ¿A les ulleretes de Harry Potter? ¿En la cruesa del rap? ¿A l'Imagine orquestral de la consulta del dentista? ¿En la xuleria etílica d'Oasis? ¿En els anuncis de Nike? ¿En el No a la guerra? ¿En el ressentiment de Paul McCartney? ¿En l'aliança de civilitzacions? ¿A l'estàtua que Fidel Castro li va posar a l'Havana? ¿En l'homenatge que acaben de fer-li artistes indies xinesos? Tantes preguntes i tan dispars suggereixen el fet que, 25 anys després de la seva mort, Lennon habita a tot arreu, en el conscient i subconscient col.lectius, identificat i acceptat d'igual manera a les clavegueres del barri que als despatxos amb secretària. Els vells fans, no obstant, tenen la sensació que el Lennon que avui es ven té ben poc a veure amb el que ells estimen.

EL RELLEU
Bono recull el testimoni del rock com a eslògan
Potser Bono, el cantant d'U2, sigui el més semblant a un Lennon modern, el que es podria imaginar si, en cas d'haver seguit viu, hauria aconseguit treure's de sobra la nyonya creativa dels seus últims anys a l'edifici Dakota. La presència de Bono al costat de McCartney l'estiu passat al Live 8 va escenificar el traspàs d'un relleu imaginari que havia estat beneït molt temps abans. "Vaig conèixer Yoko quan jo tenia poc més de 20 anys --va explicar una vegada Bono--. Em va posar la mà a l'espatlla i em va dir: 'Tu ets el fill de John'".

Sembla que Yoko va trobar en Bono el talent i el poder que no van heretar Julian i Sean, els fills sanguinis de John. I també un fan devot que inclou cançons dels Beatles en el seu repertori. "Quan tenia 4 anys --ha rememorat el líder d'U2-- vaig quedar gelat al sentir I want to hold your hand. Però sobretot recordo el disc Imagine. Jo devia tenir uns 12 anys. Es va encendre en mi una flama que avui encara crema. Era com si algú em murmurés les seves idees sobre el possible, altres formes de veure el món. Era com parlar amb ell per telèfon. La música canviava l'aspecte de l'habitació, la manera de mirar per la finestra i les coses que buscaves. Lennon era un artista verdader perquè no tenia por d'equivocar-se".

Sota una benedicció estranyament consensuada per Ono i McCartney, l'irlandès va recollir el guant de Lennon, també d'ascendència irlandesa. Tots dos tenen la mateixa noció de la lletra del rock com a eslògan, com a cataclisme que encén consciències, però usen l'autoexploració com a principal influència. El fan dels Beatles també sembla encantat amb el seu nou Lennon, el més sòlid de tots els que hi ha hagut després de l'original. Només això explica que la col.laboració de McCartney i Bono cantant Sgt. Pepper's batés el rècord de descàrregues d'internet.

Dos superpoders del pop units, agermanats, identificats. Amazon, empresa líder de vendes a la xarxa, acaba de publicar una llista dels artistes més sol.licitats els últims 10 anys: els Beatles, primers; U2, segons. Si el somni de Lennon era ser més gran que Elvis, el de Bono és arribar a ser tan gran com John. Però l'èxit comercial, l'impacte social, les troballes creatives i la mort violenta del líder situen els Beatles en una esfera inabastable de mitificació.

L'ACTITUD
Els rapers i Oasis es desmarquen del pacifisme
El discjòquei i productor Danger Mouse va provocar el 2003 una revolució mesclant l'Àlbum blanc dels Beatles amb l'Àlbum negre del raper Jay-Z. El resultat va ser l'Àlbum gris, disc no oficial que centenars de milers de persones han descarregat d'internet tot i els intents de l'imperi beatle per impedir-ho. El febrer del 2004, 179 webs es van posar d'acord i, en un acte de desobediència civil, van penjar el disc gratis, en la línia provocadora del Lennon pre-Dakota. ¿Hi ha en tot això el verdader esperit de John? Doncs potser sí, encara que molts fans immobilistes no ho admetrien mai.

Després de vendre tres milions d'unitats del seu disc The Massacre, el raper 50 Cent s'ha convertit en el primer músic que iguala un rècord històric dels Beatles, al situar el mes d'abril passat quatre de les seves cançons entre les 10 primeres de la llista d'èxits als Estats Units, fet que no passava des de fa 41 anys, quan I want to hold your hand era el més modern del món. Candy shop, la cançó estrella de 50 Cent, no invita càndidament a agafar la mà, sinó que refereix episodis de contingut sexual explícit, més connectat amb el Lennon que posava nu, exposava litografies eròtiques i recolzava els editors de la revista underground Oz, processats per reproduir una imatge en posició sexual de l'Osset Rupert, la mascota dels nens britànics. Aquest és un extrem. A l'altre, hi ha Celine Dion, ensucrant més en el seu nou disc el Beautiful boy de John Lennon.

"L'únic que importa"
Liam Gallagher, el cantant d'Oasis, es considera la reencarnació del Lennon juvenil, ebri, lisèrgic i desafiador, amb molt de hooligan i poc de Ghandi. Liam estima aquest John i es desmarca del seu costat tou. Just després que Yoko, emocionada al saber que el cantant d'Oasis havia batejat com a Lennon el seu primer fill, elogiés el cantant --"és adorable veure com recull la seva música i el seu missatge", va dir la japonesa--, Gallagher va deixar les coses clares: "Lennon és l'únic que importa en el rock'n'roll. Però jo no vull salvar el món de merda, sinó viure en el meu món. El que deia Lennon és el que diu ara Chris Martin el cantant de Coldplay, l'última sensació del pop britànic. I això a mi no m'interessa". El 2003 va aclarir més les seves distàncies amb John al recolzar la invasió de l'Iraq.

Pot ser que Chris Martin tingui una certa semblança ideològica amb John Lennon, però hi ha una sola dada que il.lustra que està molt lluny d'acariciar el poder de ser un beatle: la llista dels músics joves més rics de la Gran Bretanya l'encapçala Dhani, fill de George Harrison (amb 300 milions d'euros), que encara no ha gravat ni un sol disc; segona és Victoria Bechkam (150 milions), que fa molt que no grava; tercer és Sean Lennon (40 milions), que no ha tingut mai cap èxit, i en quarta posició, per





Passa a la pàgina següent