La comparació que George Bush va fer de la captura de Khàlid Xaikh Mohammad (a qui s'acusa d'haver planejat els atacs a les Torres Bessones i al Pentàgon) amb l'alliberament de París el 1944 va ser certament exagerada, però de totes maneres no hi ha dubte que l'arrest va ser una benedicció política per al president nord-americà. Per al general Pervez Musharraf, president del Pakistan, la confiscació de Mohammad és un èxit ambivalent: li va significar guanyar-se un apreci superior de Bush, però al mateix temps va revelar la falsedat de les seves afirmacions que al Pakistan pràcticament no existeix la presència d'Al-Qaida. De fet, ara està molt clar que gran part d'Al-Qaida i dels seus màxims líders prefereixen buscar refugi al Pakistan més que en qualsevol altre lloc.

La raó seria òbvia per a tothom qui hagi presenciat la recent "marxa d'un milió d'homes" a Karachi, organitzada per la nova coalició de partits religiosos del Pakistan, coneguda com la MMA. Convocats per protestar contra l'imminent atac dels Estats Units a l'Iraq, els participants van calar foc a les efígies de Bush i Blair, mentre que enarboraven retrats d'un somrient Bin Laden, adornats amb flors fresques. Els nombrosos oradors van acusar de traïció el Govern del general Musharraf i van denunciar la seva cooperació amb l'FBI en la captura de membres d'Al-Qaida.

Abans dels atacs terroristes als EUA i de l'expulsió dels talibans a la veïna Afganistan, els partits religiosos pakistanesos tenien pocs escons, tant a les assemblees federals com a les provincials. El ressentiment contra els EUA després del bombardeig a l'Afganistan va fer que la popularitat de l'aliança religiosa s'elevés de forma geomètrica. L'aliança religiosa ara ha format governs en dues de les quatre províncies del país, la Frontera i Balutxistan, i declara obertament la seva intenció de fer miques la política pro-nord-americana del Pakistan.

És segur que l'ascens de la MMA significarà un canvi fonamental, no només per a la política exterior del Pakistan, sinó per a la societat i la cultura del país. Gairebé immediatament després d'assumir el poder, els nous governs van ordenar el final de la música al transport públic, van exigir als autobusos públics que es mantinguessin immòbils durant les cinc pregàries diàries i van tancar les botigues de vídeo i els cines. Els cantants populars han estat amenaçats i detinguts, i se'ls ha prohibit cantar en públic. Els operadors de televisió per cable han vist les seves instal.lacions violades i saquejades.

El futur depara més del mateix. S'espera que aviat l'Assemblea de la Frontera aprovi noves lleis que seguiran el camí del caigut Govern talibà de l'Afganistan. Per exemple, les dones no podran sortir de casa seva sense hijab i una xaperonina, les botigues no podran publicitar la venda de compreses ni roba interior, no es podran vendre cremes ni locions per depilar, es prohibirà l'ús de perfums i maquillatges, no es permetrà que les dones usin els serveis dels sastres d'homes, els metges no podran tractar pacients femenines, no es permetrà que les dones que s'allotgin als hotels es banyin a la piscina, la coeducació ha estat identificada com una situació que permet la fornicació i ha de ser eliminada, la planificació familiar es declararà no islàmica i es prohibirà la venda d'anticonceptius.

Portat per la seva compulsió de fer la guerra contra l'Iraq a qualsevol cost, Washington ha mostrat poca inclinació a considerar l'impacte de llarg termini que el conflicte tindria sobre els països que es troben en la perifèria de la zona on la guerra tindria lloc. En un viatge especial a Islamabad, la secretària d'Estat assistent dels EUA, Christina Rocca, va tractar de donar seguretats a un Govern pakistanès visiblement nerviós, en el sentit que la guerra seria "ràpida i curta". Fins i tot si Rocca té raó, la fúria que envairà els carrers del Pakistan debilitarà dràsticament les opinions moderades i radicalitzarà encara més els grups islàmics. No obstant, si la guerra s'allarga, si Bagdad és assetjada i hi ha un gran nombre de víctimes civils, o si les armes de destrucció massiva s'usen realment, es perdran totes les esperances. La creixent irritació a l'interior de l'Exèrcit pakistanès, on els soldats van intercanviar bales amb les tropes nord-americanes fa dos mesos, completaria l'aïllament de Musharraf, i potser l'obligaria a abandonar la coalició liderada pels EUA.

Per apaivagar les opinions radicals, els líders islàmics militants que van anar a la presó fa un any han estat posats en llibertat i avui estan en acció novament. El Dia del Caixmir, es va sentir a les mesquites de Rawalpindi una cinta gravada amb una arenga del cap de Lashkar-i-Taiba, Hafiz Saeed, que acaba de ser alliberat. Atacant ferotgement l'Índia i els EUA, l'encès clergue va preguntar retòricament: "Al.là ens ha dit que fabriquem bombes atòmiques. Els EUA ens diu que no ho fem. Oh, musulmans, qui escoltarem: ¿Al.là o els EUA?". Mentrestant, al llarg de la frontera amb l'Afganistan, les forces nord-americanes estan patint freqüents emboscades i atacs amb rockets sobre les seves bases. Això ha fet que l'Exèrcit dels EUA respongui amb agressives operacions d'escombrada, recolzades en alguns casos per bombarders pesants.

Aquesta activitat creixent, en gran part concentrada al llarg de la frontera pakistanesa, suggereix que alguns dels funcionaris d'intel.ligència de l'Exèrcit del Pakistan han tornat a recolzar els talibans i els seus amics. L'excomandant mujahidí Gulbuddín Hikmatiar, un exfavorit de la CIA i l'ISI del Pakistan durant l'ocupació soviètica de l'Afganistan, està esperant que arribi la primavera. Està reunint forces i armes per llançar un potent atac contra les forces nord-americanes. Hikmatiar i Al- Qaida esperen que els faciliti la tasca el fet que, probablement, l'enemic tindrà la seva atenció centrada en l'Iraq.

Per lluitar contra el terror recolzat per l'islam radical es requereix una sofisticada comprensió de les seves arrels polítiques i econòmiques. El pla dels EUA d'alliberar l'Iraq amb míssils creuer revela no només una gran ignorància, sinó també una falta de voluntat de detectar i enfrontar les causes del terrorisme. La miopia estratègica nord-americana bé pot proporcionar a Bin Laden i a la seva gent una nova onada de carn fresca per a les seves files i fer del Pakistan l'únic Estat islàmic del món amb poder nuclear, un lloc ingovernable.