L'atemptat que ha segat la vida del primer ministre serbi Zoran Djindjic no ha trigat a atribuir-se a les mà- fies. D'entre els sospitosos, en destaca el coronel Milorad Lukovic, alies Legija, antic comandant de la Unitat d'Operacions Especials de la policia, més coneguts com els boines vermelles. Actualment, després d'haver estat baixa en el comandament, capitaneja el més potent grup mafiós de Sèrbia, l'anomenat "grup de Surcin". Però vistes les coses amb més perspectiva, no semblen tan clares.

La paraula màfia és el perfecte comodí: quan se li atribueix qualsevol crim tot s'ennuvola i el gran públic comença a pensar que no se sabrà mai la veritat. Si a això s'hi afegeixen referències a Slobodan Milosevic, l'efecte és màgic perquè l'antic mandatari serbi és un boc expiatori gairebé tan eficaç com Saddam Hussein.

L'explicació oferta pel servei secret serbi, la BIA (prenguin nota del mortadèl.lic nom) diu que els homicidis de personalitats importants comesos per les màfies tindria com a objectiu "desestabilitzar el poder i causar caos al país a fi de crear una atmosfera per a l'existència del crim organitzat".

Un dubtós argument, perquè la trajectòria de les màfies russes i búlgares, molt més potents que les sèrbies, demostra que aquests grups el que busquen és la reintegració a la societat dels seus principals caps; bé pactant amb els nous poders, bé retirant- se a l'estranger o bé reinvertint legalment.

Els magnicidis, en tot cas, no els solucionen el problema, perquè automàticament es desencadenen campanyes antimafioses en què paguen justos per pecadors. En realitat, els assassinats de personalitats que són executats per mafiosos solen tenir un clar tuf de crims d'Estat.

A més a més, hem de recordar que només fa tres anys, serveis d'intel.ligència occidentals van contractar mafiosos i veterans serbis per capturar alguns criminals de la guerra de Bòsnia. I que quan va caure Milosevic, Djindjic en persona va negociar amb Legjia que la seva unitat no intervindria contra els manifestants que van acabar per enderrocar Milosevic. De fet, tota l'operació per enfonsar l'autòcrata la va coordinar des de Budapest la denominada Oficina per a Afers Iugoslaus (OIA), organització lligada als serveis d'intel.ligència nord- americans.

Als Balcans s'ha format un terrible embolic entre màfies, serveis d'intel.ligència (occidentals també) i actors polítics, de manera que encara és aviat per saber les raons reals del magnicidi, però molt possiblement tinguin a veure amb l'enrarit ambient que es viu a la zona des del començament de la crisi de l'Iraq.

Els Balcans són un terreny ideal per a les pressions d'unes potències contra altres, en un joc brut molt fluid. I el cert és que arran del deteriorament de les relacions entre Europa i els EUA, tota la península ha començat a entrar en ebullició una altra vegada. Washington sembla tenir dos objectius allà: assegurar-se un cap de pont cent per cent segur sobre la base de les futures intervencions al Pròxim Orient (que seria Albània), i pressionar les potències europees implicades en la tasca conjunta d'estabilitzar aquella zona, en la qual tants esforços s'han invertit.

En aquest esquema hi quadra l'espectacular reaparició d'un oblidat grup guerriller, l'anomenat Exèrcit Nacional d'Albània, que actua a la vegada a Kosovo, a Macedònia i al sud de Sèrbia. O l'empenta amb què el Govern búlgar secunda l'Administració de George Bush en la crisi de l'Iraq, juntament amb el Govern de José María Aznar (per cert, recordem ara els suports que l'exrei Simeó va rebre de diversos sectors polítics i financers de la dreta catalana i espanyola).

¿Com quadra l'assassinat de Djindjic en aquest esquema? A Sèrbia, abans d'aquest segon i mortal atemptat, es rumorejava que el primer ministre estava jugant al nacionalisme i reclamant els drets que Sèrbia encara conserva sobre Kosovo en virtut de la resolució 1244 de l'ONU. Una cosa que justament en aquests moments no li interessa gens a Washington. Djindjic havia estat implicat en negocis mafiosos, això es deia. Resultava tècnicament molt fàcil treure'l del mig i mediàticament senzill justificar la seva mort. La nova tempesta sobre l'Iraq faria que l'opinió pública internacional oblidés l'assumpte en poc temps.