L'hospital oncològic de Bàssora és l'únic del món que ha hagut d'extirpar els pits d'una nena de 10 anys per tenir càncer de mama. Els pacients d'aquest centre són casos sense precedents, que pateixen dos tumors diferents alhora, els nadons neixen de tant en tant sense cap i els nens tenen limfomes propis de la tercera edat. Mama, pulmó, leucèmia i limfoma és la jerarquia de la mort a la segona ciutat de l'Iraq. El recompte només el 2002 suma 637 diagnòstics de càncer, 123 per cada 100.000 habitants. La xifra s'ha disparat respecte als 11 per cada 100.000 individus que es registraven el 1988, i s'ha elevat un 300% el nombre de leucèmies infantils. El doctor Jawad al-Ali, director del Centre de Tractament de Càncer de Bàssora, només ha vist "una cosa semblant" en la seva recent visita al Japó, "a les fotos del museu d'Hiroshima".

Conseqüències greus
Els metges iraquians únicament troben una explicació en la combinació de dos factors comuns en els seus pacients: època i domicili; el centre i oest de Bàssora a partir del 1991. En aquelles coordenades, l'aviació nord-americana va llançar més de 300 tones de bombes recobertes d'urani empobrit, el residu de l'urani que oferia més poder de penetració en tancs al mercat durant la guerra del Golf. Els vuit metges residents que eren a l'hospital en el moment en què va ser bombardejat i que després van desenvolupar càncers aporten una evidència més del que el doctor Akran, director del centre mèdic, considera "efectes de les radiacions". Abans del 1991 es feien poques intervencions quirúrgiques a causa del càncer. Aquests anys el ritme oscil.la entre tres i sis per setmana.

Anestèsia caducada
Però el pitjor a Bàssora no és la malaltia. El més dolorós va arribar a la sala d'operacions a mitjans dels 90, quan els cirurgians, davant la impossibilitat de dilatar les intervencions, van optar per administrar anestèsia caducada, l'única que tenien. Al cap de l'hospital li tremola la veu a l'explicar que aquest mètode "paralitza, però no anul.la els sentits".
Hi ha dues causes principals de mort en aquesta ciutat: l'urani empobrit, --la radioactivitat d'aquesta substància triga 4.000 milions d'anys a desaparèixer- i l'embargament de medicaments prohibits per la resolució 661 de l'ONU a causa del seu possible doble ús militar armamentístic.Els doctors locals hi afegeixen, indignats i impotents, un tercer verí: la dilació --deliberada, segons les seves deduccions-- en el subministrament dels tractaments que gestiona i controla l'anomenada Comissió 661 de l'ONU.

Tractaments difícils
"No tenim la major part de les substàncies que necessitem, algunes vegades ens arriba una primera dosi, però la segona s'endarrereix tants mesos que deixa sense efecte l'administració de l'anterior, i fins i tot en algunes ocasions arriba amb la data de caducitat vençuda".
L'oncòleg es refereix especialment a les sessions de quimioteràpia, que són les més demanades a la ciutat de Bàssora.
En els moments més crítics de desproveïment, al quiròfan han arribat a cosir amb fil de pescar, per falta de niló quirúrgic. Fins i tot han "reutilitzat material d'un sol ús, després d'esterilitzar-lo, per total carència d'instrumental".
Fins i tot les revistes mèdiques especialitzades, que ajudarien els experts a estar al dia dels descobriments fets per la comunitat científica internacional sobre el càncer, estan restringides pels administradors de les sancions contra l'Iraq.

Sense ajuda
El doctor Akran està cansat de suplicar ajuda als organismes internacionals. "Em diuen que s'ocuparan del tema, però passen els mesos i no obtinc cap resposta", es queixa. No es vol plantejar el "desastre" que suposaria una segona campanya de bombardejos per part dels EUA.
Mentre parla, a pocs metres de la seva consulta, aparquen vuit inspectors de desarmament de l'ONU que busquen armes de destrucció massiva.
Massiva és la destrucció que afecta les desenes de nens que corren descalços sobre les aigües estancades de la calçada, coberta d'escombraries en què busquen aliment cabres i ovelles. La majoria d'ells són menors de 10 anys. Van néixer després de la guerra del 1991, però no se'n salvaran.
Segons les estimacions mèdiques, el 45% dels dos milions d'habitants de Bàssora desenvoluparà un càncer en els pròxims anys.












Susana T. Pozo
'El Periódico' 05 de gener 2003