|  
                 L'hospital 
                  oncològic de Bàssora és l'únic del món que ha hagut d'extirpar 
                  els pits d'una nena de 10 anys per tenir càncer de mama. Els 
                  pacients d'aquest centre són casos sense precedents, que pateixen 
                  dos tumors diferents alhora, els nadons neixen de tant en tant 
                  sense cap i els nens tenen limfomes propis de la tercera edat. 
                  Mama, pulmó, leucèmia i limfoma és la jerarquia de la mort a 
                  la segona ciutat de l'Iraq. El recompte només el 2002 suma 637 
                  diagnòstics de càncer, 123 per cada 100.000 habitants. La xifra 
                  s'ha disparat respecte als 11 per cada 100.000 individus que 
                  es registraven el 1988, i s'ha elevat un 300% el nombre de leucèmies 
                  infantils. El doctor Jawad al-Ali, director del Centre de Tractament 
                  de Càncer de Bàssora, només ha vist "una cosa semblant" 
                  en la seva recent visita al Japó, "a les fotos del museu 
                  d'Hiroshima".  
                Conseqüències 
                  greus 
                  Els metges iraquians únicament troben una explicació en la combinació 
                  de dos factors comuns en els seus pacients: època i domicili; 
                  el centre i oest de Bàssora a partir del 1991. En aquelles coordenades, 
                  l'aviació nord-americana va llançar més de 300 tones de bombes 
                  recobertes d'urani empobrit, el residu de l'urani que oferia 
                  més poder de penetració en tancs al mercat durant la guerra 
                  del Golf. Els vuit metges residents que eren a l'hospital en 
                  el moment en què va ser bombardejat i que després van desenvolupar 
                  càncers aporten una evidència més del que el doctor Akran, director 
                  del centre mèdic, considera "efectes de les radiacions". 
                  Abans del 1991 es feien poques intervencions quirúrgiques a 
                  causa del càncer. Aquests anys el ritme oscil.la entre tres 
                  i sis per setmana.  
                Anestèsia 
                  caducada 
                  Però el pitjor a Bàssora no és la malaltia. El més dolorós va 
                  arribar a la sala d'operacions a mitjans dels 90, quan els cirurgians, 
                  davant la impossibilitat de dilatar les intervencions, van optar 
                  per administrar anestèsia caducada, l'única que tenien. Al cap 
                  de l'hospital li tremola la veu a l'explicar que aquest mètode 
                  "paralitza, però no anul.la els sentits".  
                  Hi ha dues causes principals de mort en aquesta ciutat: l'urani 
                  empobrit, --la radioactivitat d'aquesta substància triga 4.000 
                  milions d'anys a desaparèixer- i l'embargament de medicaments 
                  prohibits per la resolució 661 de l'ONU a causa del seu possible 
                  doble ús militar armamentístic.Els doctors locals hi afegeixen, 
                  indignats i impotents, un tercer verí: la dilació --deliberada, 
                  segons les seves deduccions-- en el subministrament dels tractaments 
                  que gestiona i controla l'anomenada Comissió 661 de l'ONU. 
                 | 
                | 
               
                 Tractaments 
                  difícils 
                  "No tenim la major part de les substàncies que necessitem, 
                  algunes vegades ens arriba una primera dosi, però la segona 
                  s'endarrereix tants mesos que deixa sense efecte l'administració 
                  de l'anterior, i fins i tot en algunes ocasions arriba amb la 
                  data de caducitat vençuda".  
                  L'oncòleg es refereix especialment a les sessions de quimioteràpia, 
                  que són les més demanades a la ciutat de Bàssora.  
                  En els moments més crítics de desproveïment, al quiròfan han 
                  arribat a cosir amb fil de pescar, per falta de niló quirúrgic. 
                  Fins i tot han "reutilitzat material d'un sol ús, després 
                  d'esterilitzar-lo, per total carència d'instrumental".  
                  Fins i tot les revistes mèdiques especialitzades, que ajudarien 
                  els experts a estar al dia dels descobriments fets per la comunitat 
                  científica internacional sobre el càncer, estan restringides 
                  pels administradors de les sancions contra l'Iraq.  
                Sense 
                  ajuda 
                  El doctor Akran està cansat de suplicar ajuda als organismes 
                  internacionals. "Em diuen que s'ocuparan del tema, però passen 
                  els mesos i no obtinc cap resposta", es queixa. No es vol 
                  plantejar el "desastre" que suposaria una segona campanya 
                  de bombardejos per part dels EUA.  
                  Mentre parla, a pocs metres de la seva consulta, aparquen vuit 
                  inspectors de desarmament de l'ONU que busquen armes de destrucció 
                  massiva.  
                  Massiva és la destrucció que afecta les desenes de nens que 
                  corren descalços sobre les aigües estancades de la calçada, 
                  coberta d'escombraries en què busquen aliment cabres i ovelles. 
                  La majoria d'ells són menors de 10 anys. Van néixer després 
                  de la guerra del 1991, però no se'n salvaran.  
                  Segons les estimacions mèdiques, el 45% dels dos milions d'habitants 
                  de Bàssora desenvoluparà un càncer en els pròxims anys. 
                   
                   
                   
                   
                   
                   
                   
                   
                   
                   
                   
                   
                  Susana 
                  T. Pozo 
                  'El Periódico' 05 de gener 2003 
                 |