Denis J. Halliday va abandonar el seu càrrec de vicesecretari general de Nacions Unides i coordinador del Programa Humanitari de l'ONU el setembre del 1998 pel seu frontal desacord amb el manteniment de l'embargament, que va qualificar de "genocidi". L'embargament va ser imposat a l'Iraq després de la guerra del golf Pèrsic (1991), que va posar fi a la invasió de Kuwait per les tropes de Saddam Hussein.
Durant els gairebé dos anys que Halliday va freqüentar l'Iraq, amb motiu de les seves responsabilitats a l'ONU, va comprovar personalment que "l'embargament estava danyant greument la població civil iraquiana", malgrat l'ajuda, "insuficient", proporcionada pel programa denominat petroli per aliments que l'organisme internacional havia aprovat el 1995.

LLARGA EXPERIÈNCIA Irlandès, graduat al Trinity College de Dublín en Econòmiques, Geografia i Administració Pública, Halliday tenia una llarga experiència com a funcionari de l'ONU des del 1964, que l'havia portat a diversos escenaris asiàtics, de l'Iran a Tailàndia, passant per Singapur i Samoa. Però la seva "consciència", com va assenyalar ahir a Tribuna Barcelona l'ambaixador de l'Iraq a Espanya, Mohammad al-Duri, el va empènyer a renunciar al seu càrrec a l'organisme d'ajuda humanitària. No va poder mostrar-se impassible "davant el sofriment dels nens iraquians", va dir l'ambaixador.
Des que va abandonar el seu càrrec, Halliday ha emprès una croada solitària per aconseguir la retirada de l'embargament i evitar la guerra que amenaça el país, promoguda des dels EUA per l'Administració de George Bush.

CRIMS DE GUERRA L'exfuncionari i ara professor --catedràtic a l'Swarhmore College de Pennsilvània-- va al.ludir "als crims de guerra comesos pels EUA en nom de l'ONU" a l'Iraq. Així va qualificar els efectes dels bombardejos sobre el país el 1991, que van destruir, entre altres, les infraestructures hídriques del país, fet que va provocar el col.lapse del sistema sanitari. També va recordar que "a la Declaració de Drets Humans es reconeix el dret dels pobles a existir", i que els efectes devastadors d'aquest embargament tan prolongat "es poden qualificar de genocidi". Halliday va afegir que el programa d'intercanvi de petroli per aliments era molt incomplet, perquè "excloïa deliberadament vitamines, minerals i proteïnes", indispensables per als nens.

"Hem castigat de manera col.lectiva el poble iraquià i tots hem d'acceptar la nostra part de responsabilitat", va dir Halliday referint-se al paper desenvolupat per la Unió Europea. Va demanar responsabilitat als països membres perquè pressionin els EUA i no s'apliqui la resolució 1441 de l'ONU, "l'espasa de Dàmocles" que amenaça la pau de la regió.

OPTIMISME DAVANT LA INSPECCIÓ "Els serveis d'espionatge americans saben que l'Iraq no té capacitat militar per representar un perill", va assenyalar Halliday, però va confiar que els inspectors de l'ONU que van arribar dilluns passat a Bagdad "no trobin res", o si troben algun arsenal, que pugui ser destruït sense arribar a la confrontació bèl.lica. "Bush està decidit, i ho ha dit, com altres membres del seu equip, a propiciar un canvi de règim a l'Iraq encara que el país estigui net d'armes", va afegir. El fantasma del petroli, com a fonamental objecte de desig per part dels EUA, va planar durant tota la conferència.
Com a europeu, Halliday va instar els països de la Unió que intentin convèncer Washington dels inconvenients d'una intervenció militar, que no només causarà mort i desolació entre la població civil; també desestabilitzarà la zona, aguditzarà el conflicte entre palestins i israelians, enfrontarà els EUA amb el món àrab i islàmic, danyarà el lideratge de Washington al món i serà perjudicial per a l'economia. Com a colofó, va advertir que el desitjat canvi de règim a l'Iraq concerneix els iraquians, i els serà més fàcil portar-ho a terme en pau i sense l'embargament.

EXADVERSARIS I AMICS Al-Duri, ambaixador de l'Iraq a Espanya, que va presentar Halliday i després va tancar l'acte de Tribuna Barcelona, va ressaltar que si bé en el passat tots dos "podrien haver sigut adversaris", els esdeveniments posteriors els han acostat.
"Va ser testimoni de la tragèdia del poble iraquià i la seva consciència el va fer renunciar a la seva feina", va dir referint-se a l'avui professor irlandès. Al-Duri va expressar la seva confiança que a Europa, amb una població majoritàriament contrària a la guerra contra l'Iraq, "els governs democràtics tindran en consideració l'opinió dels seus ciutadans".