A "Momentos estelares de la humanidad", Stefan Zweig explica com Ciceró, ja a punt que els que sempre s'havien apropiat de la república romana el fessin callar, va alertar els seus conciutadans sobre "la caiguda de Roma en la successió massa ràpida de les seves victòries i les seves conquistes malsanes, per ser només militars". I va afegir, amb una clarividència esgarrifosa: "Des que amb Sila la nació va emprendre guerres amb l'únic objectiu d'aconseguir un botí, la justícia en el mateix imperi s'ha perdut. Sempre que un poble recorre a la violència per arrabassar la llibertat a altres, perd amb això, en una enigmàtica venjança, la força portentosa del seu mateix aïllament".

També té vigència la pàgina en què Zweig destaca la voluntat del president nord-americà Woodrow Wilson d'"erigir-se en garant perquè s'imposi la voluntat del poble, abans que la dels seus líders" i "vetllar perquè una vegada més els militars i els diplomàtics, per al funest ofici dels quals la unitat de la humanitat comportaria una sentència de mort, no s'apoderin dels ànims nacionals".

Perquè el gran idealista americà sap que "la seva missió consisteix a abolir l'antic ordre i establir-ne un de nou".

És evident que el president Bush no pertany a la nissaga de Wilson, ni --tot sigui dit-- el president Aznar a la de Ciceró. No es poden demanar impossibles. Però el que importa és que no ens deixem portar per la propaganda arrogant dels poderosos, ni per les penoses raons dels seus sequaços; sinó que sapiguem recuperar les millors idees de la nostra vella i honrada tradició per contribuir a la conformació d'un ordre jurídic global, on la llei ens faci a tots lliures i iguals.

Joan Josep López Burniol
'El Periódico' 09 de febrer 2003