Ja fa 10 dies que som a Palestina. Som el dilluns 3 de febrer de 2003, són dos quarts d'onze de la nit i estem a Tulkarem.

Els tancs i els jeeps de l'exèrcit estan al carrer i se senten trets en diversos punts de la ciutat. Hi ha toc de queda però no sabem perquè, de fet mai se sap perquè hi ha toc de queda. En realitat, el que ens estranya es quan no n'hi ha.

Fa una setmana que estem a Tulkarem. Vam arribar el dilluns 27, el dia abans de les eleccions israelianes.
Per culpa de les eleccions hi havia declarat el toc de queda a tots els territoris ocupats i els cotxes palestins tenien molts problemes per circular per la carretera.
Després de dues hores de viatge des de Nablus (a 30 km) vam arribar a Tulkarem.
Tulkarem és una ciutat que té 57.000 habitants, una part important dels quals viuen als dos camps de refugiats: el de Tulkarem i el de Nur Shams. La gent es va comencar a instal·lar en aquests dos camps l'any 1948, quan van ser expulsats de les seves terres pels israelians. Primer es van instal·lar en tendes, pero al cap dels anys, veient que de moment no podien tornar a la seva terra, es van anar construint cases. Actualment son les zones més pobres de la ciutat, amb els carrers més estrets i en condicions més precàries, per la qual cosa els seus habitants son els més combatius de la ciutat.
La ciutat està situada al nord-oest de Cisjordània, al costat de la Línia Verda, que és la frontera que separa aquests territoris d'Israel i que es va fixar el 1967. En aquesta zona és on estan comencant a construir el Mur.
Amb l'excusa de la seguretat estan alçant aquest Mur que encerclarà tot Cisjordània per controlar, encara més, els moviments entre una banda i l'altra de la frontera. Teòricament, aquest Mur havia de seguir el recorregut de la Línia Verda, però en realitat s'endinsa dins la zona palestina encerclant ciutats i pobles i aïllant-los entre ells i de les seves terres. El Mur farà entre 5 i 8 metres d'alçada i al voltant tindrà una zona de seguretat amb trinxeres, tanques elèctriques, sensors, patrulles de vigilància i torres de control. El Govern d'Israel diu que posaran diverses portes per creuar-lo, però els palestins no saben ni quantes n'hi haurà ni si els deixaran passar. Com que en moltes zones el Mur separara els pobles de les seves terres de conreu, a la pràctica els pagesos no podran anar a treballar-les i passaran a ser terres israelianes.
Aquesta situació augmentarà l'índex d'atur que actualment és del 75% de la població palestina activa. A Ras'Attya, per exemple, el Mur passa pel costat de l'única escola de primària que hi ha a la zona, i com que encercla el poble els nens i les nenes dels pobles veïns, que ara tarden 10 minuts en arribar a l'escola, s'estaran més d'una hora per arribar-hi. Les primeres conseqüències de la construccio del Mur són la destrucció de les cases i els edificis que es troben al mig del seu recorregut (totalment arbitrari) i també de camps d'oliveres i d'altres conreus.

La nostra feina a Tulkarem consisteix sobretot en fer d'observadors i que els soldats sàpiguen que hi ha presència internacional que vigila i difon les agressions que fan contra la població palestina.
També intentem fer més fàcils els moviments dels palestins dins d'uns territoris que en teoria controla l'Autoritat Nacional Palestina però que a la pràctica estan ocupats per l'exèrcit israelià. I és que a les carreteres de sortida de cada poble o ciutat hi ha controls militars on obliguen a tothom a identificar-se i on la gent de vegades s'ha d'esperar durant hores fins que al soldat de torn li vingui de gust deixar-te passar. Si hi ha internacionals observant aquests controls de vegades l'espera es fa més curta. A més, moltes carreteres estan tallades amb muntanyes de terra, grans pedres o tanques metàl·liques, i molts cops s'han de fer voltes molt llargues per anar a llocs que estan molt a prop. Així, no és estrany que per anar d'un poble a un altre hagis de canviar tres cops de vehicle.

Ben diferent és la situació dels colons jueus que viuen en els moltíssims assentaments que hi ha per tot Cisjordània, ja que tenen bones carreteres i llibertat total de circulació per tot el territori. Els assentaments acostumen a estar sobre turons i protegits per un fort desplegament de seguretat.

Per comencar-ne un de nou, col·loquen una casa prefabricada en qualsevol camp palestí que els agradi i ràpidament els soldats hi van per "protegir-los" del palestí que acaba de perdre les terres. En poc temps hi porten més cases prefabricades i més soldats, i a poc a poc van construint els habitatges fins que creen tota una colònia.

Aquí a Tulkarem la major part de les escoles estan a la mateixa zona, que és a prop del destacament militar israelià, on hi ha tots els tancs, jeeps i soldats.
Una de les feines que fem es anar cada matí a l'hora d'entrada dels nens a l'escola, ja que hi acostumen a passar els soldats amb els tancs o els jeeps, i de vegades s'hi aturen. Davant d'aquesta provocació, molts cops els nens els llancen pedres. La resposta dels soldats són bales i gasos lacrimògens. Si hi ha internacionals la repressió dels soldats no acostuma a ser tant dura, o fins i tot passen de llarg sense aturar-se.
El mateix passa quan hi ha toc de queda. Els soldats recorren la ciutat amb jeeps i tancs perquè no hi hagi ningu al carrer, però la població molts cops trenca el toc de queda sortint al carrer i llencant pedres als soldats. La nostra presència al carrer dissuadeix en alguns casos els soldats d'una repressió més dura.
Cada nit, dues persones del grup d'internacionals fan torn amb les ambulàncies. El mes de març passat els soldats israelians van matar un conductor d'ambulància a Tulkarem. En aquella ocasió hi havia declarat el toc de queda a la ciutat, pero hi havia un ferit i les ambulàncies, amb el permís del destacament militar, van sortir a buscar-lo. A 200 metres de l'hospital es van trobar amb un grup de soldats que els van tirotejar: el conductor d'una ambulància va morir.
Després d'aquell fet, i a consqüència dels problemes que troben moltes nits per poder creuar els controls militars, van demanar que un internacional acompanyés les ambulàncies a la nit. Cal destacar que durant el 2002 més de 60 persones van morir als territoris ocupats dins d'ambulàncies retingudes als controls de l'exèrcit.

Aquesta és la realitat quotidiana que es viu a Tulkarem. Però de vegades encara s'endureix més com va passar el darrer dijous 30 de gener, quan les forces especials israelianes van matar dos joves a la ciutat.
A dos quarts de dues del migdia, diversos vehicles militars i policials israelians van entrar a la ciutat de Tulkarem per intentar imposar el toc de queda. En diversos punts, els joves van respondre llençant pedres i ampolles als tancs i jeeps militars. El toc de queda era la primera part d'una operació de les forces especials israelianes per detenir i executar diversos palestins.
Mentre els joves s'enfrontaven als vehicles de l'exèrcit en alguns carrers, un cotxe amb membres de les forces especials israelianes va aparèixer al centre de Tulkarem. Els membres de les forces especials van baixar del cotxe i van disparar indiscriminadament contra la gent que es trobava al carrer i van ferir set persones. Tot seguit van agafar un dels ferits, el van fer estirar a terra i li van buidar totes les bales del carregador de l'arma que portaven al cap (15 bales). Era un jove que formava part de les Brigades dels Martirs d'Al'aqsa, vinculades a Al-Fatah. Una de les altres persones ferides (que no pertanyia a cap organització política) va correr cap a la seva botiga, que està al mateix carrer, i els soldats el van seguir i també el van tirotejar. Després, les forces israelianes van dir que havia estat un tiroteig entre persones armades i soldats, pero els testimonis asseguren que cap dels morts ni ferits portava cap arma.

Amb aquest escrit volem transmetre la realitat quotidiana que viu la població palestina i la impunitat total amb que es mouen i actuen els soldats israelians.
Estem descobrint una situacio molt més dura de la que ens imaginavem: la població palestina té moltes dificultats per moure's i anar a treballar o a estudiar, en qualsevol moment poden perdre la vida, els poden tirar la casa a terra o els poden robar les seves terres.
I tot aixo passa amb el silenci còmplice de la major part de governs i de mitjans de comunicació del món.
Malgrat tot, el poble palestí (que també ens ha impresionat per la seva generositat i força) continua lluitant per la seva llibertat i dignitat.

Ester, Jordi i Laia
Tulkarem (Palestina) dilluns 3 de febrer de 2003