Ja és clar per a tothom: els EUA menyspreen el dret internacional i no vacil.len a violar aquelles regles que ells mateixos pretenen imposar.

Desgraciadament, el cas de la resolució 1441 del Consell de Seguretat sobre l'Iraq així ho demostra. Aquesta resolució té per objecte permetre que els inspectors de l'ONU investiguin per poder determinar si l'Iraq disposa d'armes químiques, biològiques i nuclears de destrucció massiva.

Després de diverses setmanes d'investigacions, els inspectors no han pogut trobar cap prova que incrimini l'Iraq. La comunitat internacional s'hauria de felicitar per això i crear les condicions de reintegració d'aquest país en el sistema mundial, amb la proposta, especialment, d'una solució política pacífica.

¿Què és el que passa en realitat? Els EUA segueixen agrupant les seves tropes al voltant de l'Iraq; es vanten que ja han fet entrar en territori iraquià centenars d'especialistes de la guerra, espies; bombardegen il.legalment cada dia, amb el seu client anglès, el territori iraquià; imposen a la resta dels seus aliats --sobretot als membres del Consell de Seguretat-- que se sotmetin als seus objectius de guerra, i a més a més tenen el desvergonyiment de dir que "respectaran" els interessos petrolers de Rússia a l'Iraq quan hagin envaït aquest país.

Faran la guerra perquè es volen apoderar del petroli iraquià. No s'ha vist mai un menyspreu tan gran per la llei internacional. Es tracta d'una autèntica política de colonització imperialista desplegada sota la mirada del món, mentre que, al mateix temps, els EUA ajuden Sharon a destruir el poble palestí i són culpables de crims de guerra a l'Afganistan contra la població civil, sense parlar del tractament bàrbar infligit als presoners al camp de la base nord-americana de Guantánamo.

¿Fins on arribarà la bogeria militar de Washington? De fet, mentre els EUA no s'hagin d'enfrontar a un món disposat a oposar-se als seus projectes, continuaran.

N'hi ha prou de veure l'actitud que han adoptat davant Corea del Nord. Vet aquí un país que disposa de la bomba atòmica, que expulsa els inspectors de l'ONU, que amenaça explícitament Corea del Sud, ¿i què és el que fan els EUA? Doncs es fan enrere, tergiversen, rebutgen el conflicte. ¡I amb raó! Ja que Corea del Nord compta amb una arma de destrucció massiva i amenaça de fer-la servir; i això fa reflexionar els EUA i els seus aliats. Mentre que l'Iraq, precisament perquè no disposa d'aquesta arma, però ostenta el 40% dels recursos petrolífers mundials, és una víctima ideal per a la política de depredació imperialista dels EUA.

Enfront dels febles, els EUA violen el dret internacional. Ara bé, això és precisament el que han comprès les opinions públiques a tot el món. Ni als EUA, ni a Europa, ni a l'Amèrica Llatina, ni a l'Àsia, ni a l'Àfrica i encara menys al Pròxim Orient, s'accepta la política de complicitat silenciosa dels governs davant la carnisseria anunciada pels EUA. El no a la guerra està sent majoritari a tot arreu.

A Europa, els governs francès i alemany així ho han entès i intenten calmar els ardors guerrers dels EUA. Fins i tot Blair es fa enrere, ja que una guerra significaria sense cap mena de dubte l'explosió del Partit Laborista i la dimissió de diversos ministres. Al seu torn, el Papa acaba de condemnar la guerra nord-americana. Només Berlusconi i Aznar segueixen recolzant Bush. ¡És necessari que les opinions públiques es mobilitzin encara més! No ha de córrer la sang pel petroli que els EUA volen confiscar.

Sami Naïr
'El Periódico' 20 de gener 2003