--¿La història recollirà les manifestacions del 15-F?
--¡Ha sigut una fita en la consciència mundial! Figurarà com el dia en què els pobles es van aixecar. El dia en què van deixar de ser espectadors i es van assumir com a protagonistes. ¡Ha arribat l'hora de repensar una nova humanitat!
--¿Per on es pot començar?
--Per recuperar el verdader contingut de la democràcia. Comencem per recordar als governants que el seu deure és estar al servei dels pobles i no dels seus interessos.
--Doncs Aznar, de moment, reitera el seu suport a Bush.
--¡No hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir! Aznar és un irresponsable. Vol arrossegar Espanya a una guerra que ni tan sols és seva, a la vegada que infligeix un greu mal a la Unió Europea. Ens falla la memòria històrica.
--¿La memòria històrica?
--El 12 de febrer del 1938, les tropes nazis van envair Àustria i la van annexar a Alemanya. ¿Sap què va dir Hitler al canceller austríac? "Sóc un enviat per la Providència per posar ordre al món. Qui no estigui amb mi, serà destruït". ¿I què diu Bush? "Qui no està amb mi, està amb els terroristes". ¿Sap quin paper van tenir Espanya i Itàlia en el nazisme?
--Sí. Aznar parla d'una aliança contra el terrorisme...
--¡S'equivoca! El conflicte basc l'ha de resoldre Espanya obrint espais per trobar-hi una solució política. Però la bogeria que ha inventat Bush de la guerra preventiva... ¡Prevenir és evitar! El contrari és tenir la justificació per envair la resta del món.
--¿El món? ¿No exagera?
--Els EUA volen imposar a l'Amèrica Llatina l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques i estan entrenant tropes al nord argentí. ¿Per què?
--Digui-ho vostè.
--Es volen apoderar de la riquesa dels nostres pobles. ¿Sap quina hipòtesi de conflicte utilitzen? Els enemics de la guerra són les organitzacions socials i les ONG. S'ha d'oposar el pensament propi dels pobles a l'únic dels governants.
--¿Aquesta guerra té marxa enrere?
--Aznar podria fer marxa enrere si reconegués que es va equivocar. Però això requereix grandesa i molt coratge. I la seva declaració de mantenir el suport a Bush indica que no en té. Tampoc Bush té capacitat per modificar la situació. Com l'aprenent de fetiller, ha provocat un temporal i no sap com contenir-lo. Ha posat en marxa els exèrcits per massacrar un poble.

--¿No hi troba a faltar alguna pancarta que condemnés Saddam?
--¡És evident que ningú vol dictadures! Jo, que he lluitat contra elles, puc dir que són els mateixos pobles els que han de resistir als seus dictadors. No justifiquem l'arribada de tropes de fora, perquè acaben imposant un altre tipus de dominació. ¿Què va passar quan els EUA van envair Panamà? ¿I Haití? ¿I Nicaragua? Li diré més...
--Endavant.
--Bush està matant Nacions Unides. No vol acceptar el Tribunal Penal Internacional. Ha renunciat als acords de Kyoto. ¿De quina democràcia estem parlant?
--Un matís. ¿Censura sempre la ingerència en cas de dictadura?
--Sí. En un dels meus llibres parlo de la lluita de l'elefant contra la formiga. L'elefant les aixafa. Però hi ha més formigues que elefants i aconsegueixen organitzar-se. Això han de fer els pobles. Diu el monjo zen Susuki: "Allò que tenim i no sabem que ho tenim, és el mateix que no tenir-ho". ¿Ho comprèn?
--Sí.
--Fa falta consciència crítica i solidaritat. El pitjor és passar per la vida amb les mans buides. Hem d'exercir el sentit de la llibertat. Perquè sense llibertat no tenim capacitat d'estimar. I sense amor, la vida perd la cosa més maca que té.
--¿I si la guerra es fa?
--Demanaria un judici per a Bush i per a aquells que el recolzen. Perpetraran una massacre com a l'Afganistan. Bin Laden continua lliure, hi ha milers de morts civils, els EUA van aconseguir que el seu oleoducte arribés al Caspi... I Saddam era tan dictador quan era aliat dels EUA com ara, ¿no?
--És cert.
--L'11-S, a la vegada que queien les torres bessones, la FAO va presentar un informe que deia que tots els dies moren més de 35.000 nens de fam. Tots els dies llancen aquesta bomba silenciosa que mata més que les guerres. Més que Hiroshima i que Nagasaki. ¡I ningú hi fa res!

Núria Navarro
'El Periódico' 18 de febrer de 2003