Al-Qaida pretén fer un canvi revolucionari. Però el seu atac contra els Estats Units de l'11 de setembre del 2001 va produir el paradoxal efecte d'impulsar aquesta nació cap a un camí polític que al final pot resultar més radicalment desestabilitzador per a l'ordre mundial que qualsevol altra cosa que els militants islàmics haguessin concebut. Aquestes són les tendències que dominaran les relacions internacionals aquest 2003.
Subvertint les conjectures nord-americanes anteriors a l'11-S pel que fa a la seva vulnerabilitat i autosuficiència, els militants islàmics van provocar que els EUA entressin en guerra contra el terrorisme, que exigissin el desarmament del que Bush anomena eix del mal i que intentessin imposar un nou ordre en la societat internacional a través de la força militar i les pressions polítiques i econòmiques. No obstant, les conseqüències indiquen més desordre que no pas ordre, estimulat pels continuats atacs d'Al-Qaida, el desafiament dels països al marge de la llei i l'amalgama del terrorisme internacional.
L'Administració de Bush espera que la imminent, però no del tot inevitable, intervenció militar a l'Iraq tingui conseqüències positives i estabilitzadores per a tota la zona. Però això és molt improbable i posa en evidència la disposició de Washington a preferir la ideologia a les evidències empíriques.

Vèncer l'Iraq, encara que la intervenció compti amb un mandat de l'ONU, dependrà de la frustració política, la inestabilitat governamental i l'acritud anti-nord-americana en el món islàmic, com ja va passar amb les anteriors intervencions militars occidentals a la regió, de Suez a Somàlia, passant pel Líban i la primera guerra del Golf.
Si els EUA tinguessin algun contratemps polític o militar a l'Iraq, les conseqüències podrien ser dramàtiques en altres aspectes. Bush va guanyar les eleccions fa dos anys com a aïllacionista, encara que no declarat, crític amb les relacions internacionals dels EUA. Després de l'11-S ha mostrat el seu costat dogmàtic al demanar l'adhesió incondicional. S'hi està a favor o en contra. ¿Què faria si es trobés en escac? Les conjectures plantejades per Bush per guanyar-se el suport popular del seu país per a aquest nou nivell de compromís mundial són fràgils i el seu fracàs podria precipitar el replegament en la "defensa de la nació", una improbable però no impossible reacció.

La inestabilitat al Pròxim Orient ja s'ha incrementat amb les noves polítiques de Washington respecte a Israel i Palestina, evidenciades per l'actual suport a la reelecció de Sharon com a líder del país.
L'Iraq també és un punt crucial pel que fa a les relacions amb Europa. Fa temps que la UE es va desvincular dels EUA per les polítiques per a Palestina i Israel, i no vol prendre part en una guerra entre civilitzacions.
Per a Europa, el terrorisme segueix sent un problema de violència polititzada, del qual s'han d'encarregar les forces de seguretat, no els exèrcits, i Al-Qaida és una amenaça menor que el terrorisme separatista basc, o el risc que Irlanda del Nord tornés a caure en la violència sectària. Malgrat que la majoria de governs europeus temen entrar en desacords polítics amb Washington, el problema pot sorgir quan els estats de la UE trenquin amb els EUA per les polítiques dirigides al món musulmà, i això podria passar el 2003.
Els esforços nord-americans per integrar l'ordre politicoestratègic existent en un sistema dominat pels EUA (a través de l'ampliació de l'OTAN, la pressió per fusionar l'OTAN i la UE, la mundialització de l'Exèrcit nord-americà mitjançant un sistema de comandaments regionals integrats, sistemes bàsics i aliances...) és un altre dels focus de tensió.

La decisió presa per l'Administració Bush de tractar els seus problemes amb mitjans militars és descrita per alguns crítics com un llegat intel.lectual del trotskisme de molts dels fundadors del moviment neoconservador. Aquest moviment domina la política exterior de l'Administració. Sembla una versió dretana de la revolució permanent de Trotsky: destruir les institucions i estructures existents amb la mil.lenària esperança que tota aquesta violència arribi al seu final en un món millor i més feliç.
Els atacs d'Al-Qaida van facultar una de les faccions polítiques dels EUA que està convençuda del dret moral i la competència política d'Amèrica del Nord per acabar amb el terror mitjançant la reordenació de la societat internacional, guiada per un optimisme sense evidències empíriques que el justifiquin. A la pràctica, aquesta política ha generat desordre en lloc d'ordre. Dos radicalismes --el d'Al-Qaida i el de Washington-- hi estan en joc, i el 2003 se seguiran alimentant mútuament.



William Pfaff
Tribune Media Services International
'El Periódico' 05 de gener 2003