"Emperador", titulava EL PERIÓDICO la notícia de la victòria republicana del 5 de novembre que atorgava el poder absolut a Bush. Amb clara majoria al Congrés i amb uns socis entregats al seu poder, no hi ha res que pugui impedir a hores d'ara la política de l'actual president dels Estats Units.

La política imperial de Bush està prenent la forma d'un estat d'excepció mundial que es caracteritza per la suspensió del dret on a ell li vingui de gust o, el que és el mateix, per convertir la seva voluntat en llei. El que Bush ha presentat com a intervenció preventiva, eix del mal o justícia absoluta tradueix en la pràctica una innovadora forma d'entendre la política segons la qual l'enemic és el mal, i els conflictes d'interessos, atemptats al poble americà. Si l'altre encarna el mal, no hi ha cap raó per tractar-lo com un ésser humà. Tots els esforços mil.lenaris que han perseguit humanitzar els efectes de la guerra, racionalitzar el tracte als enemics vençuts, allunyar la justícia de la venjança, s'han dissolt com un terròs de sucre davant la peregrina idea que l'enemic és una realitat satànica, desposseïda de contorns humans.

PER EXPRESSARla situació de l'home en un estat d'excepció, Kafka va recórrer a l'animalització de l'home, a la transformació de l'home en animal. La metamorfosi comença així: "Un matí, després d'un son intranquil, Gregor Samsa es va despertar convertit en un monstruós insecte" (utilitzava la mateixa paraula que els nazis farien servir després per designar els jueus). Bush ha recuperat, sense saber-ho, una figura arcaica del dret romà, la de l'homo sacer, que és l'home-sense-drets, el condemnat sense dret a judici previ, que qualsevol pot detenir, transportar a Guantánamo com una bèstia o enviar-li un míssil, com als sis suposats membres d'Al-Qaida del Iemen o fer-lo desaparèixer com a l'Afganistan.

Aquesta buidor de la política cap a la qual camina el nou emperador té l'origen en l'escassa legitimació del seu poder. Si resulta, en efecte, que només han votat un 37% de ciutadans i que el seu partit s'endú el 50% de votants, el poder de Bush s'assenta en el 17% de la ciutadania nord-americana, i vol dir que no l'han votat ni dos de cada 10 electors. Ens estem acostant a una democràcia sense demos, sense poble. Això significa que la política no neix d'una ciutadania políticament formada i que no s'ha de córrer el risc de sotmetre les decisions que es prenguin a una massa crítica exigent. Ningú discuteix la legalitat del resultat, però la democràcia distingeix entre legalitat i legitimitat. La legitimitat és un concepte moral i consisteix a recordar al poder que es deu a tots els ciutadans, a l'opinió pública ben formada i lliurement expressada.

La democràcia viu d'aquesta tensió, per aquest motiu està obligada a promoure la participació, respectar les minories i reconèixer el paper de l'oposició. Si el poder només recolza en tot just dos de cada 10 ciutadans, es pot sospitar que aquest sistema polític és un joc entre polítics, però sense demos. La passió política de la família Bush xoca amb el desinterès dels ciutadans. L'estupor es dissipa quan es constata que el que es ventila en política és el comerç d'armes, els serveis financers, la petroquímica i l'alta tecnologia, negocis en què està ben assentada aquesta poderosa família. Per fer aquest viatge no es necessita el poble; n'hi ha prou que s'hi interessin socis solvents.

Encara que la política de l'imperi és cada vegada més descarada, necessita presentar-se honorablement. Per això ni tan sols aquest Bush ha negligit la retòrica. Ha buscat en el sentiment religiós la complicitat que la seva comprensió de la política com a negoci li negava: s'ha inventat el conservadorisme compassiu per ocultar precisament el sofriment gratuït que genera la seva política bèl.lica.

LA VICTÒRIA de Bush hauria de provocar alarma general. Cal reconèixer a l'imperi americà la capacitat d'anar dos passos al davant i, per tant, d'assenyalar la ruta a seguir. La perspectiva d'una democràcia sense demos, sense poble, sedueix els polítics, i aquest Bush, del qual els analistes destaquen la seva escandalosa vacuïtat ideològica, tindrà seguidors.

I és que la política és cada vegada més el govern de les coses (sobretot del mercat). Enllà queda la visió compassiva que va tenir el republicanisme americà i que un ministre de Lincoln resumia així a Karl Marx: "Els nostres principis ens obliguen a aplicar la mateixa justícia a tots els éssers humans, i comptem amb les beneficioses conseqüències dels nostres esforços per merèixer el suport dels nostres conciutadans, així com el respecte i l'amistat del món sencer".