..Al nord-est del que algun dia seria Bàrcino hi habitaven homes i dones aplegats al voltant de mines i fonts d'aigua. Una mena d'amfiteatre format per les muntanyes de Collserola, el Turó de la Peira i els tres turons del Guinardó, el Coll i el Carmel, amb frontera natural amb el riu Besòs; ells no els anomenaven pas així, clar, però aquí estaven, aquí van viure i fer i aquí varen morir. Tampoc s'anomenaven a si mateixos 'andreuencs', però és ben cert que varen ésser els nostres avantpassats més propers, els que van deixar senyals de la seva estada.

..Aquest bocí de món va ésser habitat ja durant l'època neolítica. La població s'agrupava en diferents nuclis o poblats al voltant de terrenys que cultivaven. En diversos indrets s'han trobat restes arqueològiques: torrent de can Dragó, estació de Sant Andreu Comtal... últimament, aquí, una necròpoli neolítica, que deixa ben clar que fa cinc mil anys els assentaments ja eren estables.

..A partir de l'any 218 a.c., moment en que l'exercit de Roma desembarca a Ampúries sota el comandament de Gneo Escipió, comença la conquesta del país on eren ubicats aquests pre-andreuencs. Després de sofocar la resistència autòctona, els romans s'establiren a aquests territoris, fent-hi passar la xarxa viària que unia Bàrcino amb el Vallès i amb la Via Augusta.
..L'aigua de les nostres contrades la van canalitzar per al subministrament de l'incipient Barcelona. Aquest Sant Andreu primerenc fou abastament romanitzat.
..Nombroses vil·les i troballes arqueològiques ens ho deixen veure, com ara la Venus Púdica, la deessa Tanit, (s/200 a.c.) trobada l'any 1955 d.c. a tocar de la Rambla i recentement l'Aqüeducte Romà al Barri de Tramuntana.

..El primer indret que es coneix que va fer el pas del món antic al medieval, és Vilapicina; probablement una vil·la romana dedicada a l'extracció i elaboració de la pega procedent del pi negre i que s'utilitzava per a la construcció de vaixells o per a marcar el bestiar dels ramats.
..Aquí s'hi va construir una capella dedicada a la santa Eulàlia de Mèrida, que anà concentrant part de la població del territori fins a convertir-se en un petit poblet (segles V-IX).

..El topònim Palomar es descriu en una escriptura de l'any 991 i podria ben bé ser un lloc escaient per a la cacera de coloms silvestres, els tudons. En aquest segle ja existeix el temple a Sant Andreu, la menció més antiga que s'en coneix data de l'any 966, bo i que l'expresió 'Sant Andreu de Palomar' no apareix fins ben entrat el segle XI.

Un primitiu temple que fou destruït durant l'assalt d'Al-Mansor l'any 985. Fou refet i es construí una església romànica, de planta en creu llatina, coberta amb volta de canó i amb tres absis. Al 1105 l'esglesia fou consagrada pel bisbe de Barcelona. Els almoràvits ho varen tornar a fer malbé, destruint-ho tot l'any 1115 i va ser Sant Oleguer qui va tornar a consagrar temple i altar l'any 1132.
..Al voltant del temple hi havia la sagrera, amb el cementiri i ón els veïns hi guardaven les collites. Aquesta situació protectora va fer que els andreuencs de llavors si apleguessin a viure-hi.

..Al llarg del segle XIII s'incrementa la relació de la creixent comunitat andreuenca amb Barcelona; nobles, col.laboradors de la monarquia i membres del Consell de Cent, com els Sant Climent, foren propietaris de terres a Sant Andreu de Palomar.

..Organitzats en Universitat dels Parroquians (el Comú que tenia els seus representants en els prohoms) els habitants d'aquell Sant Andreu no baixaven dels 500-600, malgrat els efectes de la pesta de 1348. D'ençà el segle XIV creixen considerablement les cofraries; a Sant Andreu de Palomar s'en constitueix la dels Homes Forans, confirmada el 1401 pel rei Martí, que aplegava els habitants del terme que encara no havien assolit la categoria de parroquians.
..Al Coll de Finestrelles, lloc de pas per a aquells que travessaven el Pla de Barcelona provinents dels Pirineus, fou construit l'hospital de Vallbona, on els homes forans malats i els captaires podien fer-hi estada.

..La canalització d'aigua derivada del riu Besòs prop de Montcada i que es dirigia cap a Barcelona tot seguint la línia del mínim pendent, travessant els termes de Sant Andreu de Palomar i de Sant Martí de Provençals, era el Rec Comtal, que regava cultius i feia anar molins (encara avui es conserven els fonaments de l'antic Molí de Sant Andreu, a tocar les casernes dels militars).
..A més a més del de moliner, a la vila es varen anar desenvolupat diversos oficis durant la Baixa Edat Mitjana: flequers, carnissers, ferrers, boters, vinyogols, sequers...convertint Sant Andreu de Palomar en un important nucli poblacional.

..La Creu de Terme construida el segle XVI situada al Camí Ral (el carrer Gran d'avui, a l'alçada del carrer Santa Marta) desmuntada i traslladada al nou cementiri l'any 1939 i tornada a desmuntar, deixant-ne una còpia, i portada , restaurada, a l'Arxiu Històric de Sant Andreu a princis dels anys noranta d'aquest segle XX.

..Les revoltes pageses dels remences en contra dels "mals usos". Les lluites polítiques de la Baixa Edat Mitjana... Son fites en la història d'aquest Poble.
..La Revolta dels Segadors es va iniciar a Sant Andreu de Palomar el 1640, quan els somatents de Sant Celoni de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que baixaven a contractar-se per la sega, van decidir marxar contra les forces del "Conde-Duque de Olivares", que es mantenien a Catalunya bo i acabada la guerra contra el francès i que saquejaven poblacions i violaven drets bàsics dels seus habitants. Escolliren per bandera el Sant Crist de la Parròquia i s'enfilaren cap a Barcelona, on varen alliberar el diputat Francesc de Tamarit i els consellers Vergós i Serra, donant mort al Comte de Santa Coloma "Virrey de Cataluña" i tingueren la ciutat a mercè seva. Nombroses reunions entre els consellers de Barcelona i els segadors revoltats tingueren lloc a la parròquia de Sant Andreu de Palomar.

..Durant la Guerra de Successió que va acabar amb la victòria del Felipe V l'Onze de Setembre de 1714, a l'estiu de 1705, la masia de Can Borni, a tocar de la Riera d'Horta, va esdevenir quarter general de la Plana Major de l'Arxiduc Carles d'Austria.
..El 'Decreto de Nueva Planta' resultant d'aquesta derrota que va posar fi a les Institucions de Govern de Catalunya i va comportar un nou sistema d'administració territorial, va convertir l'antiga parròquia de Sant Andreu de Palomar en Municipi Independent. Llavors es va confeccionar el primer segell del Municipi, que representava la creu de Sant Andreu, un colom i una ma oberta de caperavall.

..El creixament de la població amb la construcció de nous habitatges i masies (can Pere Valent, can Verdaguer, can Xandri, Can Sala, can Diumenjó, can Guineueta, les Carasses...) va anar convertint el terme municipal en un ric espai per al conreu. El viatger i agrarista anglès Mr. Arthur Young, al seu pas per Sant Andreu de Palomar l'estiu de 1787, va dir: "-Quedo maravellat d'aquests camps, els conreus són a tocar i molt ben portats, encara no s'ha fet una collita que ja en comença una de nova..." L'agricultura fou una de les principals fons de vida fins a l'arribada de l'època industrial.

..La participació de Sant Andreu i d'andreuencs en les diverses guerres i 'bullangues' va ser notable i adequada a l'època, com ara contra els francesos, on va destacar el guerriller Josep Manso; les carlines; els centralistes, amb el bombardeig d'artilleria del general Prim; la Revolució de les Quintes, contra el que s'en va dir 'la contribució de sang', on l'heroi va ésser en Francesc Baliarda, "El Noi Baliarda" (1813-1850).

..Al llarg del segle XIX, Sant Andreu de Palomar va anar deixant d'ésser un poble agrícola i es va anar industrialitzant. Fàbriques tèxtils com El Vapor de Fil (posteriorment Fabra i Coats, avui Coats Fabra) i d'altres com la "Industrial Harinera Barcelonesa", La Maquinista Terrestre i Marítima, la Fàbrica de Gas... juntament amb el primer tramvia interurbà a vapor, l'anometat 'Tramvia de Foc' (1879), varen anar camviant la fesomia i la densitat demogàfica del Poble. A l'any 1849 hi havien 2.000 cases.
..L'enderrocament de l'antiga esglèsia i la construcció de l'actual. El trasllat del Cementiri, l'urbanització de can Nadal a tocar de la Riera d'Horta, la Rambla, el Mercat... És l'època del creixament i la consolidació del moviment associatiu: Els Catalanistes, La Lira, l'Ateneu Obrer, l'Orfeó L'Eco de Catalunya, l'Asil, Els Lluïsos, El Casal Catòlic... L'efervescència política i social dona un bon nombre de fills ilustres (Mn.Clapés, Pere Falqués, Mn. Agustí i Milà, Pons i Gallarza, Alcoverro, Ignasi Iglesias, Marià Brossa, Josep Verdaguer...) i abundants setmanaris i revistes ("La Ilustración", L'Estel, "El Faro Andresense", La Bandera Catalana, "La Unión Andresense", Enllà, Foc Nou, l'Andreuenc... molt més recentment, l'Sport 9, el Sant Andreu de Cap a Peus, Sant Andreu-Ciutat Nord, L'Eixida, Forat de Vent...)

..I el 'peix gros' es va menjar el petit. El 20 d'abril de 1897 la reina d'Espanya, quasi per sorpresa, signà el "Decreto de Agregación" que va anexionar, tan si vols com si no, Sant Andreu de Palomar i molts altres Pobles del Pla de Barcelona (Gràcia, Sants, Les Corts, Horta, Sant Martí, Sant Gervasi, posteriorment Sarrià) a la creixent Metròpoli. La Junta Desagregacionista creada a l'efecte, no va poder-ho pas evitar llavors: el "Tribunal de Asuntos Contenciosos y Administrativos" acordà, el 21 de febrer de 1902, de no acceptar la desagregació de Barcelona. Això ens va convertir en el Districte 9è. Posteriorment l'antic Terme Municipal fóu esquarterat i repartit per els Districtes d'Horta-Guinardó, Sant Martí, Nou Barris i el propi de Sant Andreu, amb l'afegitó (arbitrari?) d'una part de Sant Martí de Provençals (La Sagrera).

..Durant els Fets de Juliol de 1909 anomenats com a 'Setmana Tràgica', van cremar la Parròquia i el convent dels maristes (avui església de Sant Pacià). El Primo de Rivera va fer tancar o reconvertir en entitats folclòriques moltes de les Entitats Andreuenques.

..L'esdeveniment de la República comportà un parèntessi democràtic i de millora social i cultural (Escola Ignasi Iglésias, plaça de les Palmeres, la Casa Bloc del GATPAC...).
..La sublevació feixista del '36 no triomfa a Sant Andreu de Palomar. El poble i els revolucionaris prenen les casernes d'artilleria i es fan amb 30.000 fusells que ajuden a armar les Milícies Populars, amb les quals va perdre la vida la cooperativista, ugetista i miliciana andreuenca Elissa Garcia, que va morir el 28 d'agost de 1936 al front de l'Aragó. Hi ha colectivitzacions i control de nombroses empreses, represàlies, i canvi de nom, Sant Andreu de Palomar passa a anomenar-se L'Harmonia de Palomar. Acabada i perduda la guerra, la represió franquista es fa notar fortament a Sant Andreu.

..A partir dels '50 el creixement es molt fort. Nous veïns, nous habitatges, corrupció, plans urbanístics especulatius, l'esquarterament de l'Antic Terme Municipal, la desaparició de masos i masies, el 'metro', la Meridiana, la destrucció de La Rambla l'any '69, l'enderrocament de Can Nyau, la deixadesa de Can Pere Valent...

..I la reacció popular: protestes, tancades com la de Motor Ibérica; fundació el '71 de la primera Associació de Veïns; creació d'un Ateneu Llibertari no reixit; lluita contra l'especulació urbanística com la dels terrenys de l'antiga Pegaso (abans Hispano Suiza); la campanya per el retorn de La Rambla; recuperació del sentiment i la sensibilitat andreuenques; la salvació de Can Guardiola; el Primer Congrés de La Gent de Sant Andreu de Palomar; les reivindicacions dels terrenys de Can Fabra; de la Fábrica Nacional de Colorantes; de la integritat del Cementiri; de les casernes militars; de naus de la Fabra i Coats per a l'ateneu popular L'Harmonia; la movilització per a evitar que 'La Rosa', avui 'Clínica Coroleu', desaparegués; la reobrtura de l'ateneu llibertari, la indignació andreuenca front la crisi financera i de valors ètics i polítics...

..Noves associacions, la celebració del Mil.lenari, la commemoració de l'annexió... la ubicació de Sant Andreu de Palomar a la Xarxa Internet, una tele-nove·la de Televisió de Catalunya, la Copa de Catalunya de futbol aconseguida l'any 2008 per la Unió Esportiva Sant Andreu en l'any del seu Centenari; la nova i absurda agressió dels 'eixos cívics' i la reacció del poble : 'Salvem el Casc Antic, StAP nooo es toca'...

..A partir d'aquí: El Futur.

..El que nosaltres mateixos volguem i siguem capaços d'aconseguir, tot seguint aquest Ritme Andreuenc que ens ha portat fins aquí al llarg dels segles.