Va ser al Segle XIX, ben al final, quan el nostre Poble va deixar d'ésser un Municipi per esdevenir un "districte" de la metròpoli.

Per nassos.

A contracor dels andreuencs de llavors, que varen veure que no es feia cap mena de cas de la seva voluntat de seguir sent el que eren.

Al llarg del passat Segle XX, les coses han anat empitjorant. Els "nous amos" ens van encolomar una presó, unes casernes militars, avui ja obsoletes, per cert. Varen esquarterar el Terme Municipal en quatre "districtes" seus. Varen pressionar i, així, van anar desapareixent masos i masies. Varen enderrocar i edificar. Masies i cases avall, edificis de pisos amunt. El Casinet de la Plaça del Comerç: també enderrocat, que cal fer pisos.
Varen 'actuar' sobre l'urbanisme, enderrocant més cases i més masies i ens varen imposar un mal soterrament (mur inclòs) del Ferrocarril de Dalt, per fer-hi una autopista camuflada amb el nom d'Avinguda. Varen seguir malmetent arbres i signes d'identitat i ens van fer mal viure amb el trist "Paseo de Fabra y Puig".

Últimament, La Maquinista: enderrocada i, per activar la nostra economia col·lectiva, una "gran-superfície-comercial". El Carrer Gran: ara te l'asfalto, ara te l'eixamplo,

constantment te'l despersonalitzo. Els autobusos, tant lluny dels usuaris com els ha sigut possible. A l'edifici escocès de Can Fabra li ha anat d'un pèl.

Les últimes (?): La voluntat de potinejar-nos fins i tot els morts, amb aquest lucratiu negoci, per a 'ells', del tanatori. I l'empenta al racó al Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, apropiant-se, també, de l'Arxiu Històric de Sant Andreu de Palomar que va iniciar, a cop de voluntat i amor al seu Poble, en Martí Pous.

I tot això tapant, falsejant, escatimant, distorsionant els símbols, els signes d'identitat i els homes i dones il·lustres andreuencs: el districte andreuenc de Les Roquetes és ara 'Nou Barris', la Font de'n Fargues, es d'Horta-Guinardó, Can Nyau va caure amb enganys, Can Valent s'està caient d'abandó... el Noi Baliarda no mereix més que un corraló amb el seu nom...

Alguna cosa hauran fet prou bé... En més de cent anys, només faltaria. No pas tant com ens volen fer creure, en saben molt de penjar-se medalletes i de fer combregar amb rodes de molí (per cert, El Molí de Sant Andreu, ja en parlarem com acabarà... com la Venus Púdica, que, 'ells', n'hi diuen la "Venus de Barcelona", potser?)

Al cap de cent anys justos de l'annexió forçada, però, el 20 d'abril de 1997, va haver-hi qui va considerar que ja ni havia prou i va declarar iniciada la revolta.

I tot i que el potencial mediàtic del centralisme barceloní ha anat fent al llarg dels anys que, fins i tot gent de bé i assenyada, es creguessin això de que Sant Andreu de Palomar és un "barri" de Barcelona, els andreuencs, la gent de Sant Andreu de Palomar, anem adonant-nos que aquests administradors centralistes només respecten STAP com a 'reserva de sòl urbanitzable' i que els sentiments, la voluntat i els desitjos del andreuencs són quelcom per anar fent comèdia -com ara en els homenatges a Ignasi Iglésias- i que no se'ls esvaloti el galliner.

S'inicia un nou Segle, un nou Mil·leni. Diuen que serà l'era de les inter-comunicacions i la genètica, també, diuen, de la 'globalització' (!). Per a nosaltres ha de ser EL SEGLE DE LA RECUPERACIÓ DE SANT ANDREU DE PALOMAR.

La prioritat dels andreuencs no pot ser Barcelona (BCN) sinó Sant Andreu de Palomar (STAP).

No ens deixem seguir entabanant per gent que només s'acosta pel nostre Poble a passejar-se pels Tres Tombs o quan les nostres pressions els obliguen a treure el nas. Ni pels seus representants, dels seus interessos, al "districte".

Han, hem, de respectar Sant Andreu de Palomar.


Sant Andreu de Palomar,
inici del Segle XXI

Xavier Gómez
xagori@sant-andreu.com