Doncs no.
Hi ha qui, de bona fe (o no), pensa que fent cas a comentaris més o menys interessats, més, o menys, solvents, més o menys assenyats... pot fer el negoci del segle muntant en aquell 'barri nou' que s'està fent, un negoci de comerç petitmitjà que --allà sota la Meridiana...Fabra i Puig, la Maquinista, La Sagrera, Mossèn Clapés, Torras i Bages, la plaça aquella de la boca de metro guerxa del Cor, si home, la plaça Orfila ...-- allà, allà... ha de triomfar per força.

Fa uns anys, quan encara hi havia Economats (de Ca l'Alzina, de La Maquinista, de la RENFE, de la Pegaso...) uns quants d'aquests van perdre temps, il·lusions i calers muntant supers. Durant un temps enlluernaven una mica, però la gent andreuenca va acabar passant d'uns que no coneixien; que, sí, tenien algunes ofertes bones; que es feien molt els educats, però que a la que podien t'encolomaven algun producte erroni, o no gaire catòlic i, però, a l'hora d'exclamar-se tot eren bones paraules i fer passar raons.
Van anar-ne obrint i tancant fins que van tancar els Economats.
Llavors van tornar-ne a obrir i, alguns, s'han quedat. No n'hi ha cap, que jo sàpiga, d'andreuenc. Malament anem, però, és segur que amb el temps, aquests que han quedat, se'n van adonar, o han anat aprenent, que no es van instal·lar a una 'terra de ningú' on qualsevol caçaincautes pot fer-se les barbes d'or.

Ara està tornant a passar quelcom semblant.

Botigues a 'l'Eix' que obren i, passat no gaire temps, tanquen; es traspassen i els 'nosaltres-sabem-el-que-volem' que l'agafen de nou, a l'any, tanquen -"sense perdre ni un euro, eh? que, amb la revalorització del lloc, hem fet les paus amb el traspàs"- i tornem'hi. Especulació i, en proutes ocasions, falsetat. Alguns n'hi haurà que ho intenten de veritat i no se'n surten, també.

Si fins i tot tenim polítics -andreuenins, o potser barcelonencs- que fan de 'super-dels-anys-seixanta-setanta'. Que fan la gara-gara, que s'esmunyen per tots els racons, que venen promeses i modernitats-nostrades; que hi són a totes les presentacions, homenatges i inauguracions... que enlluernen una mica i que escriuen escarnint tradicions, llocs i símbols andreuencs; que arraconen centres i entitats andreuenques; que fan córrer maldièces. N'hem tingut sempre d'aquests, ben mirat, i acaben com els 'supers-dels-anys-seixanta-setanta', o algunes de les botigues-fashion d'ara, arreplegant el que poden i tocant el dos.

Els que ho intenten de veritat, els que saben o es preocupen d'aprendre on obren la botiga, se'n van sortint. Són els que penquen i s'afanyen per a donar el que la gent de l'entorn de la seva ubicació necessita. Bons productes, bon servei, complicitats, confiança... amb el tarannà d'aquells que els envolten. Comprometent-se i servint, respectant formes de fer i de ser. Tant si són nouvinguts, com 'de tota la vida'.

Els que ho maneguen així, no imposant 'bones maneres' de petbufat, ni fent la gara-gara prepotentment, penquen molt i no es fan rics de la nit al dia, però triomfen, es queden i a la que poden hi viuen.

Aquells, model 'super-dels-anys-seixanta-setanta-reciclat', frustren, enreden i desinflen els que, fent-ho bé com sempre han fet, cada vegada van més escanyats. Potser aquí hi ha un problema: que ho segueixen fent massa 'com sempre', és a dir, com abans i ja no hi som a abans... l'evolució de les formes és llei de vida.

El Comerç Andreuenc és aquell que fa de manera nova el que ha vingut fent tota la vida: quedar bé, conviure, pencar i sacrificar-se.
A la moderna, que estem al tercer mil·lenari, coi!
I, paciència, bo i que aquesta colla de 'buscadors del pelotasso' s'hagin aburrit i marxat a buscar on els aguantin, el que en el fons es fa bé, com sempre, a la manera que fa més de mil anys s'ha anat fent a aquest poble nostre, i es fa adequat a l'època que ens ha tocat viure i lluitar per les garrofes, aguantant i mirant endavant, acaba triomfant, i no pas a la manera que operacions de la tele han posat de moda, sinó mantenint criteris, guanyant-se la vida i col·laborant a que el nostre món, començant per casa, començant per Sant Andreu de Palomar, no empitjori massa i, potser fins i tot, que millori una mica.

Sant Andreu de Palomar
octubre 2002

Xavier Gómez
xagori@sant-andreu.com