La generació
que ocupa posicions de poder no té una vivència directa de la
Xarxa, i això la pot portar a prendre decisions errònies.
Internet
s'està convertint en el mitjà de comunicació multiús fonamental
de les societats avançades, entre les quals es troba Catalunya.
La seva difusió procedeix a ritmes superiors als de qualsevol
mitjà de comunicació en la història, exceptuant una altra tecnologia
recent de comunicació, el telèfon mòbil, que bat tots els rècords.
Es important saber on es troba una societat en aquest procés de
desenvolupament del nou entorn de comunicació perquè d'això depèn
en bona mesura la capacitat, col.lectiva i individual, de generació
de riquesa i qualitat de vida.
La secretaria
per a la Societat de la Informació de la Generalitat acaba de
publicar a Internet el seu informe anual Catalunya en Xarxa que
aporta importants dades sobre la difusió i usos d'Internet a Catalunya,
a partir d'una mostra representativa de la població.
La primera
dada a ressaltar és que, l'abril del 2001, el 27,1% de les cases
catalanes estaven connectades a Internet, amb un increment del
47% sobre l'any precedent. Fins i tot comptant amb una desacceleració
de la taxa de penetració d'Internet a mesura que es difon en grups
socials de menys recursos, normalment s'arribaria a un nivell
de penetració de més de la meitat de les cases catalanes el 2004.
EN TERMES
comparatius, la difusió a Catalunya se situa una mica per sota
de la mitjana de la UE (que era del 28,4% l'octubre del 2000),
molt
|
|
per
darrere
dels EUA (41,5%), encara que bastant al davant de la mitjana espanyola
(15,7%). Però dins de Catalunya hi ha grans diferències segons
la renda de les cases: mentre que per sobre de 420.000 pessetes
al mes gairebé el 60% de les cases tenen Internet, per sota de
les 125.000 pessetes només el 5% hi està connectat. La utilització
d'Internet també mostra diferències segons el nivell d'educació,
segons el lloc de residència (els municipis més petits estan menys
connectats) i segons el gènere: el 21,8% de les dones són usuàries
d'Internet, enfront del 38,3% dels homes.
Ara bé, les
grans diferències en la pràctica d'Internet a Catalunya es produeixen
per grups d'edats. De les persones de més de 55 anys, només el
5% ha utilitzat Internet alguna vegada a la seva vida, i només
el 3,4% ho fa setmanalment. Això contrasta amb la gent d'entre
15 i 24 anys, dels quals gairebé un 65% utilitzen Internet setmanalment.
Encara més significativa és la dada corresponent a les persones
d'entre 40 i 54 anys, que són les que ocupen les posicions de
poder a la nostra societat. Només el 20,6% utilitza Internet setmanalment.
Es a dir, una proporció molt inferior a la dels nens d'11 anys
(37%).
Això vol dir
que molts dels que prediquen i promouen l'ús d'Internet en realitat
confien el seu correu electrònic a la seva secretària. Per què
és preocupant el tema? Doncs perquè les nostres societats s'han
d'apropiar creativament els nous instruments tecnològics dels
quals depenen la nostra competitivitat econòmica i la nostra autonomia
cultural. I si les persones que decideixen com s'ha de fer no
tenen la vivència d'aquest nou entorn tecnològic (per més que
els nostres joves la tinguin) decidiran d'oïda i, per tant, cometran
errors considerables a l'hora de decidir cap a on orientar
|
|
les empreses
i les institucions en l'emergent societat Xarxa. Perquè Internet
no presenta cap dificultat real d'ús (és més fàcil de fer anar
que un telèfon mòbil sofisticat), però no es pot explicar. Es
com fer l'amor: s'ha de viure, no llegir-ho. Si no hi ha una pràctica
quotidiana de la Xarxa, no es pot orientar la construcció de la
societat Xarxa en un sentit que sigui reconeixible i positiu per
a la generació que la viurà plenament, però que es podria trobar
amb una xarxa mal feta.
Es, doncs,
urgent fer una campanya d'alfabetització psicotècnica de les persones
de més de 55 anys, perquè tinguem un final humà, sense marginació
tecnològica. Campanya que podrien fer els nens amb els seus avis,
com en alguns programes finlandesos d'integració a la societat
de la informació. I és d'esperar més responsabilitat dels que
diuen defensar (o atacar) aquesta societat sense conèixer les
seves eines de treball i de relació. Les altres desigualtats aniran
difuminant-se a mesura que es vagi intensificant la imparable
penetració d'Internet. Però quan la gran majoria de la gent tingui
Internet com a instrument essencial de comunicació, es poden trobar
amb un sistema tecnològic deformat i amb una feble capacitat cultural
i educativa per transformar la informació de la xarxa en coneixement
pràctic per a les seves vides. Les transicions tecnològiques condicionen
el futur. I aquestes transicions no resulten de la tecnologia,
sinó de decisions humanes que, sovint, es fan amb desconeixement
d'allò que es decideix. No n'hi ha prou de participar en la carrera
tecnològica. S'ha de saber cap a on es va, com i per què.
Manuel Castells
Publicat
a El Periodico
del dia 22/07/01
|