per què la WEB STAPels AndreuencsLa Cultura i l'Esport a STAPLes Entitats de STAPLa Història de STAPles Comunicacions a STAPLa Salut a STAPMenjar i Beure a STAPSTAP Superfície ComercialWEB STAP - Pàgina Iniciubicació de STAPubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAP

INTERNET
I LA SOCIETAT CATALANA

Manuel Castells
Professor de la UOC

La generació que ocupa posicions de poder no té una vivència directa de la Xarxa, i això la pot portar a prendre decisions errònies.

Internet s'està convertint en el mitjà de comunicació multiús fonamental de les societats avançades, entre les quals es troba Catalunya. La seva difusió procedeix a ritmes superiors als de qualsevol mitjà de comunicació en la història, exceptuant una altra tecnologia recent de comunicació, el telèfon mòbil, que bat tots els rècords. Es important saber on es troba una societat en aquest procés de desenvolupament del nou entorn de comunicació perquè d'això depèn en bona mesura la capacitat, col.lectiva i individual, de generació de riquesa i qualitat de vida.

La secretaria per a la Societat de la Informació de la Generalitat acaba de publicar a Internet el seu informe anual Catalunya en Xarxa que aporta importants dades sobre la difusió i usos d'Internet a Catalunya, a partir d'una mostra representativa de la població.

La primera dada a ressaltar és que, l'abril del 2001, el 27,1% de les cases catalanes estaven connectades a Internet, amb un increment del 47% sobre l'any precedent. Fins i tot comptant amb una desacceleració de la taxa de penetració d'Internet a mesura que es difon en grups socials de menys recursos, normalment s'arribaria a un nivell de penetració de més de la meitat de les cases catalanes el 2004.

EN TERMES comparatius, la difusió a Catalunya se situa una mica per sota de la mitjana de la UE (que era del 28,4% l'octubre del 2000), molt

per darrere dels EUA (41,5%), encara que bastant al davant de la mitjana espanyola (15,7%). Però dins de Catalunya hi ha grans diferències segons la renda de les cases: mentre que per sobre de 420.000 pessetes al mes gairebé el 60% de les cases tenen Internet, per sota de les 125.000 pessetes només el 5% hi està connectat. La utilització d'Internet també mostra diferències segons el nivell d'educació, segons el lloc de residència (els municipis més petits estan menys connectats) i segons el gènere: el 21,8% de les dones són usuàries d'Internet, enfront del 38,3% dels homes.

Ara bé, les grans diferències en la pràctica d'Internet a Catalunya es produeixen per grups d'edats. De les persones de més de 55 anys, només el 5% ha utilitzat Internet alguna vegada a la seva vida, i només el 3,4% ho fa setmanalment. Això contrasta amb la gent d'entre 15 i 24 anys, dels quals gairebé un 65% utilitzen Internet setmanalment. Encara més significativa és la dada corresponent a les persones d'entre 40 i 54 anys, que són les que ocupen les posicions de poder a la nostra societat. Només el 20,6% utilitza Internet setmanalment. Es a dir, una proporció molt inferior a la dels nens d'11 anys (37%).

Això vol dir que molts dels que prediquen i promouen l'ús d'Internet en realitat confien el seu correu electrònic a la seva secretària. Per què és preocupant el tema? Doncs perquè les nostres societats s'han d'apropiar creativament els nous instruments tecnològics dels quals depenen la nostra competitivitat econòmica i la nostra autonomia cultural. I si les persones que decideixen com s'ha de fer no tenen la vivència d'aquest nou entorn tecnològic (per més que els nostres joves la tinguin) decidiran d'oïda i, per tant, cometran errors considerables a l'hora de decidir cap a on orientar

les empreses i les institucions en l'emergent societat Xarxa. Perquè Internet no presenta cap dificultat real d'ús (és més fàcil de fer anar que un telèfon mòbil sofisticat), però no es pot explicar. Es com fer l'amor: s'ha de viure, no llegir-ho. Si no hi ha una pràctica quotidiana de la Xarxa, no es pot orientar la construcció de la societat Xarxa en un sentit que sigui reconeixible i positiu per a la generació que la viurà plenament, però que es podria trobar amb una xarxa mal feta.

Es, doncs, urgent fer una campanya d'alfabetització psicotècnica de les persones de més de 55 anys, perquè tinguem un final humà, sense marginació tecnològica. Campanya que podrien fer els nens amb els seus avis, com en alguns programes finlandesos d'integració a la societat de la informació. I és d'esperar més responsabilitat dels que diuen defensar (o atacar) aquesta societat sense conèixer les seves eines de treball i de relació. Les altres desigualtats aniran difuminant-se a mesura que es vagi intensificant la imparable penetració d'Internet. Però quan la gran majoria de la gent tingui Internet com a instrument essencial de comunicació, es poden trobar amb un sistema tecnològic deformat i amb una feble capacitat cultural i educativa per transformar la informació de la xarxa en coneixement pràctic per a les seves vides. Les transicions tecnològiques condicionen el futur. I aquestes transicions no resulten de la tecnologia, sinó de decisions humanes que, sovint, es fan amb desconeixement d'allò que es decideix. No n'hi ha prou de participar en la carrera tecnològica. S'ha de saber cap a on es va, com i per què.




Manuel Castells

Publicat a El Periodico

del dia 22/07/01



tornar 'Opinió STAP'

Fòrums
inici pàgina

WEB STAP - Pàgina Inici
webstap@sant-andreu.com

tornar