No és que Sant Andreu de Palomar sigui, o hagi sigut, millor que els antics-municipis, municipis o supramunicipis que l'envolten. Però vullguis que no, té una història i un tarannà propis. I s'estan oblidant, diluïnt o desapareixent. No sembla pas gens de positiu això : "Qui perd els orígens, perd la Identitat" diu el poeta.

I ben mirat, STAP pot tenir una situació privilegiada. És, ho ha sigut sempre, el pas obligat des del nord a tot aquell que entra a Barcelona via terrestre. És el més llunyà del 'centre' dels Municipis anexionats, és a dir, la frontera del Municipi Barceloní amb els Municipis veïns del nord (Santa Coloma de Gramenet,
Badalona, Sant Adrià del Besòs, Montcada, Ripollet i Cerdanyola del Vallès). Serà la seu del T.G.V. És nus de comunicacions vials (Nus de la Trinitat). També gaudim de prou bones comunicacions públiques (metropolità, busos, ferrocarril). No se n'està treient massa profit d'aquestes condicions favorables, però.

La seva evolució de municipi rural a industrial ha anat deixant pas a una indefinició neguitosa : "barri dormitori", o àrea comercial amb personalitat. . . o què? Com a "Barri Dormitori" el futur és gris i amenaçant. L'especulació urbanística ens pot anar decantant cap a una mena de Bellvitge o de Ciutat Meridiana (en un extrem de l'arc) o, alternativament, com a lloc vell i vetust, degradat i perifèric. Esdevenir una superfície comercial amb personalitat, sembla una opció més atractiva potser, tot i que no exenta de riscos.

Malgrat els riscos pot ser un objectiu més engrescador. Caldria refermar aquesta personalitat andreuenca, il·lusionar els comerciants i difondre l'oferta arreu. Cal tenir en compte que en l'antic terme municipal de STAP avui en dia hi habitem uns tres-cents cinquanta mil veïns (350.000). Un 'mercat' considerable, una cinquena part dels habitants de BCN. Això sol ja pot fer atractiu econòmicament i, per tant, financiable el pas de treballar per a consolidar-se com a 'l'Enorme Superfície Comercial de la Porta Nord de la Gran Metròpoli'.

Però és que 350.000 veïns és en si mateixa una força molt considerable. I així és com el centralisme de l'Ajuntament de BCN, tots els consistoris que hi ha hagut a BCN d'ençà l'annexió -al marge d'ideologies o color polític- han considerat l'antic Municipi. I, 'per si les mosques', l'han trinxat i han aigualit el sentiment andreuenc per a fer-lo molt més manipulable (governable?) : Quatre 'Districtes'. Mínima conservació de signes d'identitat en el que era el casc urbà, avui dia 'Districte Sant Andreu'. Joc d'influències a les Entitats Històriques que han impedit que cap d'elles reixís. Potenciació (i control?) de noves entitats, associacions i grups d'estil 'barceloní', amb escassa sensibilitat andreuenca. Desaparició de qualsevol menció, signe o símbol andreuenc als 'Districtes' de Nou Barris o Horta-Guinardó. Manipulació econòmica via "subvenció sí", "subvenció no" (proporcional a la seva possibilitat de control?) a les Entitats andreuenques. Utilització mal disimulada del càrrec polític/administratiu de Regidor o Conseller -per part de la majoria dels que l'han ostentat- per a 'posar-se medalles' que els permetessin fer 'carrera' en altres estaments...

I si a aquests 350.000 veïns ens poden anar explicant i fent veure les coses com els hi interessa, fracmentadament, som més manipulables (per ejemple: "En la última Legislatura hem plantat 40.000 arbres al 'Districte' de Sant Andreu". I la gent ens ho creiem. La realitat és que el que s'ha plantat son plançons a mig fer, i més de la meitat morts. Però fan inauguracions i fulletons propagandístics i BTV's i discursos i estadístiques... amb part dels calers que paguem els andreuencs, i és evident que 350.000 "paganos" deixen a la seva disposició molts, molts, duros). Els "Interesos de Ciutat" son una altra bona manera de fer-nos combregar amb rodes de molí.

I potser és això el que volem els andreuencs, potser sí.

O potser és el que ens mereixem... o potser no.

I és que 200.000 vots, son 200.000 vots! Això ara. Abans ni això havien de tenir en compte.

Convindria esbrinar si el que hi ha és el que volem, i/o ens mereixem, aquests centenars de milers de Ciutadans amb gentilici propi: els andreuencs.

O deixem passar cent anys més i tornem a "celebrar-ho".

Sant Andreu de Palomar, estiu '98



Xavier Gómez
xagori@sant-andreu.com