En la nostra lluita contra l'apartheid, sempre hem tingut el recolzament del poble jueu. QUasi instintivament els jueus han format part dels exclosos, dels sense veu lluitant contra la injustícia, la opressió i el mal. Hem tingut sempre intenses relacions amb els jueus. Soc patrocinador del Centre Per l'Holocaust a Sudàfrica.

Crec que Israel té dret a viure dintre de fronteres segures. En canvi el que no és comprensible, ni justificable, és el que Israel ha fet a un altre poble per a garantir la seva pròpia existència.

He quedat intensament impressionat durant la meva visita a Terra Santa; que m'ha recordat el que ens ha passat als negres a Sudàfrica.
He vist l'humiliació dels palestins en els check point, sufriment com el nostre quan un oficial de la policia blanca ens va impedir passar. (...)
He vist els palestins assenyalar-me les que varen ser les seves cases, ara ocupades per jueus israelians (...)

Em plora el cor. Em pregunto perquè la nostra memòria és tan dèbil.
Han oblidat els nostres germans i germanes jueves les humiliacions patides? Han oblidat potser tan aviat el càstic col·lectiu, la destrucció de les seves cases que han patit en el curs de la seva història?

Han girat potser l'esquena a les seves importants i nobles tradicions religioses?
Han oblidat potser que Déu té el cor de part dels oprimits?

Israel no aconseguirà mai la seva seguretat oprimint a un altre poble. La veritable pau pot definitivament construir-se només sobre la base de la justícia.

Comdemnem les violències dels atentats suïcides i comdemnem la corrupció dels joves als que s'ensenya odi; però també comdemnem la violència de les incrussions militars en els territoris ocupats i la inhumanitat amb que s'impedeix a les ambulàncies prestar socors als ferits.

Puc preveure amb certesa que l'ofensiva militar d'aquests dies no garantirà la seguretat i la pau desitjades pels israelians només servirà per a intensificar l'odi.

Israel té tres opcions: tornar a la situació anterior, exterminar als palestins; o -com espero- lluitar per una pau basada sobre la justícia, sobre la retirada dels territoris ocupats i sobre la constitució d'un estat palestí viable en aquests territoris, junt a l'estat d'Israel.

Nosaltres a Sudàfrica hem tingut una transició relativament pacífica. Si la nostra guerra es va poder acabar, el mateix pot succeir en qualsevol lloc del món.
Si a Sudàfrica s'ha pogut fer la pau, perquè no es pot fer també a Terra Santa? (...)
Però vosaltres sabeu millor que jo que el govern israelià té una posició privilegiada (en els Estats Units d'Amèrica) i qui la critica de seguida és acusat d'antissemitisme, com si els palestins no fossin al seu torn semites. (...)

La gent té por a EUA a dir que el que està mal vist i està mal vist perquè el grup de pressió jueu és poderós, molt poderós.

Però vivim en un univers moral. El govern de l'apartheid va ser molt poderós, però avui no existeix. Hitler, Mussolini, Stalin, Pinochet, Milosevic i Idi Amin varen ser poderosos, però han acabat mossegant la pols. La injustícia i l'opressió no prevaleran mai. (...)

Tenim de fer una crida al govern d'Israel i al poble palestí i dir: la pau és possible, una pau basada sobre la justícia és possible.







* Desmond Tutú, ex arqubisbe de Ciutat del Cab
i president de la Comissió per la Veritat i la Reconciliació Sudafricana,
va llegir aquesta intervenció, de la que reproduïm algunes parts,
a Boston a principis d'abril.