La tenim a sobre, la guerra. Després d'haver especulat amb ella durant setmanes, la guerra se'ns ha fet real de sobte amb míssils i avions disparant sobre l'Iraq. Però també ha arribat acompanyada d'una reacció ciutadana, potser insuficient per aturar-la però confortant i esperançadora. Els governs no podran aguantar molts temps ignorant-la perquè tot indica que creix i creixerà.

Aquesta guerra és una guerra immoral. No hi ha ni un sol argument que la justifique i la faça creïble. Malgrat els discursos interessats i les mitges veritats amb les quals ens pretenen convèncer, és una evidència que milions de persones d'arreu el món estem convençuts que aquesta guerra no té al seu darrera ni un bri d'arguments moralment acceptables. Només la desvergonya de la rapinya.

I per això aquesta guerra té al davant una oposició absolutament moral que parla en nom de principis i no d'interessos, que sacseja la consciència global, aquesta sí, com una enorme bomba de credibilitat. I això o no han entès, "ells", o no ho valoren prou. Estan acostumats als canvis de l'opinió pública i sospite que estan convençuts que una victòria ràpida i una millora aparent de la situació econòmica serà prou com per desactivar la protesta. Però estic segur de que no serà així. Potser guanyaran, segur que guanyaran, però no convenceran. La victòria no és cap argument.

Aquesta és també una guerra indecent. Manipulada, aprofitada, inventada en els seus fonaments i absolutament desigual -més que una guerra és una massacre. Aquesta és una guerra que té al davant una reacció popular que representa la decència de la societat internacional, encapçalada per una ONU que ha fallat per evitar-la però que s'ha erigit com a referent moral en dir no i posar contra les cordes els indecents que han dit sí.

No ha fracassat l'ONU com alguns volen dir. No per a nosaltres. Per a nosaltres l'ONU ha tingut un gran èxit en negar-se a aguantar les pressions a que ha estat sotmesa.En dotar-nos d'un argument jurídic per defensar-nos més enllà de la defensa moral. Aquesta és una hora difícil per a l'organització mundial en termes organitzatius però possiblement mai no ha tingut tanta credibilitat popular com ara. Ens hem sentit defensats per l'ONU. I això segur que tindrà conseqüències positives en un futur immediat.

Però finalment cal dir també que aquesta és una guerra inútil. No servirà per a res, excepte per complicar moltíssim més encara les relacions entre els països i les regions geogràfiques del planeta. Per complicar més encara el concepte de globalitat i la seua actuació quotidiana. Per complicar encara més les relacions entre cultures i religions paral·leles. I d'aquí la utilitat extrema de qualsevol forma de protesta, més enllà de les aparences. Cada pancarta en un balcó, cada espelma encesa, cada adhesiu penjat del pit, cada manifestant a cada carrer, cada pamflet repartit, cada "No" cridat és una eina utilíssima de reconstrucció d'una societat global que Bush confon amb el seu ranxo però que milions i milions de persones sabem que és patrimoni col·lectiu de tots.

La tristesa i una certa desesperació són comprensibles quan tantes veus i tantes mans no han pogut aturar el cop, quan tantes esperances les han esguerrat un grapat de míssils llançats covardament des de la llunyania. Però la tristesa serveix de molt poc avui quan el món ens necessita a tots desperts, en alerta i intransigents. Per la pau. Per una altra manera de fer política. Per un altre món.

Vicent Partal
'Vila Web' març de 2003