Fa un any, Paul Kennedy, director del Centre per als Estudis de Seguretat Internacional de la Universitat de Yale, escrivia que l'opinió externa envers els Estats Units es podria dividir en tres categories: els que estimen els Estats Units, els que els odien i aquells als quals els preocupa. Kennedy considerava que no és possible fer gran cosa per canviar les conviccions dels que militen en les dues primeres categories i que, des de la perspectiva nord-americana, convindria centrar-se en el tercer grup, el més important, constituït pels que, fonamentalment, "són amics dels Estats Units i admiren el seu paper en la defensa de les llibertats democràtiques, però estan preocupats pel rumb que està prenent la República".
Avui Kennedy hauria de matisar la suposada estabilitat dels tres blocs. Durant l'any transcorregut, l'arrogància i la bel·licositat dels governants nord-americans i, en primer lloc, del president Bush, probablement hauran engreixat de manera considerable el grup dels que odien els Estats Units incrementant la intensitat del seu odi, hauran fet vacil·lar uns quants dels que els estimen i segur que s'haurà confirmat la preocupació dels que integren el tercer grup, els quals, per més moderada i constructiva que sigui l'expressió de la seva inquietud, corren el risc de ser acusats d'antiamericanisme.

Alexis de Tocqueville, un dels teòrics principals del liberalisme polític, escrivia el 1840, a La democràcia a Amèrica, que el federalisme americà "recolza en una teoria enterament nova i que deu representar un gran descobriment en la ciència política dels nostres dies". Fou així, i transcendint la seva singularitat americana, el sistema polític nord-americà ha inspirat tant l'admiració intel·lectual com l'intent d'imitació.

Però hem arribat a un punt de la manifestació pràctica d'aquell sistema que la ciència política actual haurà d'interrogar-se sobre la naturalesa mateixa de la democràcia nord-americana. Fins ara, la ciència política ensenyava que no podia donar-se el cas d'una democràcia feixista, perquè els conceptes de democràcia i de feixisme són antitètics i s'exclouen mútuament. I tanmateix, la manera de ser democràcia i de fer política exterior que tenen actualment els Estats Units qüestionen aquella certesa i com més va més seriosos dubtes aixequen sobre l'autenticitat cívica de la democràcia nord-americana i sobre la seva compatibilitat amb un ordre internacional basat en la Carta de les Nacions Unides.

La degeneració del sistema electoral nord-americà, marcat pel caciquisme dels notables locals, el finançament interessat dels grups de pressió, les campanyes electorals més publicitàries i de parada que polítiques, l'abstenció a nivells del 60 per cent, no afavoreixen gens la qualitat de la democràcia interior. Per contra, es manté escrupolosament la separació de poders entre legislatiu, executiu i judicial, pròpia de les democràcies, compartida com a dogma polític per tota la classe dirigent, encara que s'assisteix a una expansió de l'executiu a l'abric del presidencialisme imperant.

Si l'altra prova del sistema polític democràtic són els valors que difon i la cohesió social que defensa, resulta que avui la societat nord-americana, segons diuen els sociòlegs nord-americans mateixos, està malalta de violència, viu armada i militaritzada de pensament, l'han embrutida amb l'omnipresent banalitat televisiva, la tenen manipulada i controlada, i amb un 12 per cent de la població en estat de pobresa profunda, més de sis milions i mig de persones a la presó o en llibertat condicional i una acceptació de la pena de mort que frega el 70 per cent de l'electorat, esdevé l'escàndol de les societats democràtiques occidentals

Però és en la democràcia exterior, en la manera com es manifesten els Estats Units en les relacions internacionals, on la inquietud de l'opinió externa creix fins al punt que per primera vegada el gran públic comença a percebre els Estats Units com una amenaça. Unes dades del darrer eurobaròmetre de la Comissió Europea fan pensar: el 46 per cent dels europeus consultats creuen que els Estats Units posen en perill la pau al món i més d'un 80 per cent creuen, a més, que el president Bush actua pel desig de dominar el món. Joe Lieberman, aspirant demòcrata a la candidatura per a les eleccions presidencials del 2004, ha pressentit aquest estat d'ànim quan reconeix que "si la majoria de la gent al món creuen que els Estats Unit representen per a la pau un perill més gran que Saddam Hussein, és que alguna cosa va molt malament en la nostra política exterior". Entre els factors que motiven tanta inquietud cal destacar: un poder militar terrorífic que és utilitzat com a amenaça i en accions armades sota la decisió arbitrària dels governants nord-americans; una capacitat tecnològica que permet espiar tot el planeta incloses les activitats privades; un patriotisme exacerbat que humilia el foraster; una penetració cultural que destrueix diversitat; un balafiament de recursos naturals que saqueja el planeta; un rebuig de qualsevol restricció internacional de la voluntat nacional que paralitza el sistema de les Nacions Unides i que frena el desarmament, la protecció del clima, l'eficàcia del Tribunal Penal Internacional...

Si una de les característiques del feixisme històric ha estat la imposició a l'exterior de la voluntat nacional, interpretada pel governant, mitjançant l'ús de la força en qualsevol de les seves manifestacions possibles (força armada, amenaces, boicots, compra de voluntats, xantatges econòmics...), com s'ha de qualificar l'actitud dels Estats Units, en particular en l'actual crisi de l'Iraq? La guerra contra l'Iraq, injustificada i il·legítima, constitueix una vertadera declaració de feixisme dels governants nord-americans.

El professor Norman Birnbaum, de la Universitat de Georgetown, inclou en la seva sentida Carta a un amic europeu una reflexió lúcida: "Conservar la nostra Constitució -o sigui, la vella democràcia americana, admirada i imitada- i oposar-nos a la mobilització de Bush en pro de l'hegemonia mundial són dos aspectes de la mateixa feina".

Jordi Garcia-Petit
'AVUI' 24 de març de 2003