La polèmica hi era des de fa setmanes, després va quedar parcialment emmascarada per l'estrèpit de la guerra, i va reaparèixer amb tota la força amb el col.lapse del règim de Saddam Hussein: el debat sobre l'agenda humanitària i de reconstrucció. És cert que, per a les organitzacions humanitàries, el quadro que ens ofereix l'Iraq té un cert aire d'una cosa ja vista i, alhora, que aquesta vegada la situació és molt més complicada.

Per exemple, fa dos dies, mentre queia el règim, moria per "foc creuat" el delegat canadenc del CICR (Creu Roja), i dos membres de Metges sense Fronteres estan desapareguts a la mateixa ciutat de Bagdad. Seria el súmmum que, un cop acabada la guerra, o almenys la fase militar clàssica, la llista d'agents humanitaris caiguts prossegueixi la macabra llista de periodistes morts. ¿Per què és tan complicada la situació? Les raons s'han d'aclarir, perquè l'opinió pública, i en particular la gran majoria que s'ha mobilitzat contra la guerra, sàpiga cap a on s'han de dirigir les seves energies i a qui s'han d'exigir responsabilitats.

En primer lloc, tota situació de guerra, objectivament, deixa sobre el terreny un quadro dantesc, en què no és fàcil establir un pla de treball, obtenir informació fiable, organitzar les coses de manera que l'ajuda arribi efectivament a qui la necessita. No es pot frivolitzar, i sense perjudici de les responsabilitats en què han incorregut els que han impulsat o recolzat aquesta guerra, la realitat és difícil de tractar.

En segon lloc, es pot exigir als que han guanyat la guerra, precisament pel seu control actual de la situació, una actuació que se cenyeixi als criteris següents:

A) Garantir la seguretat de persones i béns, establir un mínim ordre públic, impedir saquejos i atacs personals, protegir la població i garantir que humanitaris i periodistes facin la seva feina sense traves.

B) Procedir al desarmament de tota mena de milícies o grups paramilitars. Ha costat dues setmanes que les tropes britàniques a Bàssora entenguessin que no podien triar: segons les convencions de Ginebra són directament responsables del territori i la gent que l'ocupa. Finalment sembla que s'hi han posat.

C) Establir en els terminis més breus possibles un conjunt d'institucions que siguin legítimes, i a la vegada professionalitzades, per fer-se càrrec de les diferents parcel.les de la tasca que ha de venir.
No és el mateix l'atenció sanitària d'urgència que la reorganització dels serveis de salut a escala de tota una ciutat, i no cal dir d'un país; no és igual distribuir racions d'emergència per resoldre una situació greu, que planificar i reorganitzar la distribució d'aigua potable, menjar i els serveis socials mínims. La cosa més important: establir la legitimitat i la competència dels uns i dels altres no correspon al comandament militar del bándol vencedor, sinó que té criteris objectius.
Per tant, Nacions Unides, a través de les seves agències, les ONG professionals i les agències governamentals especialitzades (cooperació i similars) han d'actuar sobre el terreny amb una adequada coordinació i amb el suport logístic que puguin necessitar.

Però, i aquesta és la tercera raó, les coses van d'una altra manera. L'OHRA, l'organisme "humanitari" creat per la Casa Blanca, ha estat dissenyat pel Pentàgon. Està dirigit per un general, Jay Gardner, que presideix una firma de la indústria d'armament (SY Coleman), i els seus ajudants són un altre general, John Abizaid, i James Woolsey, que va dirigir la CIA entre els anys 1993 i 1995.

Dos aspectes del projecte són molt preocupants. Els agents humanitaris s'hauran d'integrar en l'OHRA, com els periodistes integrats ho van estar en les tropes d'atac. I es confon deliberadament acció humanitària amb "reconstrucció", fins a l'extrem que s'entén per reconstrucció una crua disputa sobre futurs contractes i subcontractes. S'arriba fins al punt que la delegació governamental espanyola que va viatjar fa uns dies a Washington per tractar de l'"acció humanitària", va tenir quan va tornar com a portaveu ni més ni menys que el secretari d'Estat de ¡Comerç! I el seu equivalent de l'Agència Espanyola de Cooperació no s'hi va desplaçar. Després de l'ètica, no quedarà ni l'estètica.