.. Un Jordi content i animat va fent la bossa amb la Núria, seriosa i eixuta, fent-li companyia. No podrà veure el musical perquè, diu, ha quedat amb els farmacèutics a l'hora de dinar. Promet trucar per veure com ha anat i li encomana a la Núria que passi a recullir una americana a la tintoreria.
"L'home més guapo del món" acaba dient-li la Núria abans de l'abraçada de comiat i de desitjar-li sort. "Aquest cop segur que sí" diu en Jordi.
Sona el telèfon, el Jordi se'n va fent un petó al front a la seva filla i la Núria es queda parlant amb el Marcel.

La Teresa prepara la bugada ajudada pel Narcís, que no para d'insistir que va veure l'Alfons. La Teresa es va atipant de sentir-lo i de repetir-li que l'Alfons és mort, però en Narcís no para d'insistir fins que marxa a despedir al Quim.
La Teresa queda pensativa i dubtosa.

El Jordi passa a despedir-se de la seva mare. La tensió inicial de la Roser desapareix quan l'abraça, li demana perdó i promet no causar mai més problemes, amb l'afegitó d'un petó al front.

Al Peris, el Fede li mostra la seva preocupació al Marcel per l'article i la foto del diari donant detalls sobre el musical. El Marcel mira de tranquilitzar-lo i s'apropa a la taula on està el grup de teatre just quan la Cecília esbronca el Francisco perquè no estan pintades unes portes i l'envia a fer-ho.
També s'hi acosta el Jordi que demana un entrepà al Peris i es despedeix de tots, que no li fan gaire cas. Així que va cap a la barra i s'acomiada del Quim, que està amb el Max. Fan broma.
Sona el telèfon, la Cinta contesta, és el David. Estan bé, records del tiet, molta sort a l'estrena... penja i es despedeix del Quim, que torna a fer-ho del Jordi i també dels del grup, que l'acomiaden efusivament. En Jordi s'ho mira trist.
Ariba el Narcís que supera en efusivitat a tots els altres fent-li una abraçada que sembla la de l'ós.

Algú en algun lloc agafa una màquina de rapar cabells al costat d'una navalla que està sobre la foto del Marcel al diari.

La Nati, al carrer, aconsegueix atrapar al Jordi i li deixa clar, dolçament, que no és cap nena de quinze anys i no calia que li parlés de la manera que ho va fer, que no es va creure res del que li va dir i que ell no és tan fill de puta. El Jordi li contesta que ella és massa bona per a ell i que és millor que no es vegin més. Amb un "oblidam, és fàcil, ja ho veuràs" i un petó a la galta la deixa allà plantada.

Al moll el Max li dona al Quim un rellotge que l'hi ha comprat, quan apareix la Clara que ve a fer-li un petó abans de que marxi.
El Max l'ajuda a desamarrar i l'ex-lampista sura mar enllà. Abans de perdre's de vista li crida al Max "No tinguis mai por de res!".
La Clara se'n va i el Max fa una trucada i queda amb el Joan.

El Gus i els Fabra comenten el debut immediat de la K i que ho farà per complaure l'Albert que "segur que també la veurà, des d'allà on sigui", segons el Vicenç.
Apareix la Kristina, nerviosa i quan no troba les mitges està a punt d'iniciar-se una dicussió mare-filla, que van a l'habitació a buscar-les. Moment que aprofita el Vicenç per a demanar-li al Gus que li cuidi la noia.
Quan el Gus i la K surten, el Fabra confirma a la Dora les sospites que ella té de que els joves siguin parella.

En Jordi, de camí cap a Tornabous, s'acosta a Súria.

A ca la Montse, l'Ivan i el Narcís no poden convencer a la seva mare que vagi al musical. La Teresa també desisteix d'anar-hi i, quan es queden soles, li diu a la Montse que ha de sortir una estona i que ja li explicarà quan torni.

Al teatre, preparant-se, la Lola i la Isabeleta comenten amistosament. El Fede fa fotografies. A la Cecília li porten un ram de flors del Paco que la deixen entendrida. Arriba el Marcel. El Francisco va "a cagar, oi?" li pregunta el Gus. El Marcel li promet a la Núria declaració d'amor "que d'avui no passa" després de l'obra.

La navalla automàtica s'obre sobre la fotografia del Marcel i el Vera, totalment rapat, es col·loca unes ulleres fosques.

A Súria, el Jordi s'informa d'on està la filla dels Martí. La noia viu a una masia fora del poble, Can Guitarra.

Al SAT (Sant Andreu Teatre) va arribant la gent. Els Fabra saluden a la Marta que espera l'Ivan i el Narcís, que arriben tot seguit. També entren la Carme i la Clara, que comenten sobre el Jordi i de seguida el Dani a qui pregunten pel Max.

El Max està a casa esperant el Joan. Somriures complaents quan el xicot arriba.

La Teresa busca l'Alfons a l'edifici on vivien els Castro. Una veïna li aclareix que és ben viu, bo i que va estar malalt i a una residència i que fa poc s'han traslladat de pis. L'alegria de la dona és immensa.

En Max i el Joan es tantegen: "vols prendre alguna cosa?" "coi, sou abstemis" "suc de pinya va bé?" "avui se'n ha anat el meu pare" "amb qui viuràs doncs ara?" "saps l'última cosa que m'ha dit el meu pare?... que no tingui por de res"...
"Anem a dins?" fa finalment el Max. "Anem". I allà es queden els sucs de pinya.
Abans de que la porta es tanqui els dos xicots es fan un petó al lllavis.

El SAT és ple de gom a gom. Entren la Roser i la Pilar, tot disputant pel seient. La Roser li explica que l'ha anat a veure el Jordi i la Pilar lamenta no saber res del Ramon.

La Marta li comenta a l'Ivan que té la sensació de ser vella i que no sap que hi fa en aquest món ni de què seveix. L'Ivan li confessa que a ell també li passa i que es treu cabòries jugant amb el Narcís.

Ha de començar l'espectacle i la K es veu incapaç de sortir a l'escenari, naturalment l'animen i surt a escena. Canta, sola, "sense tu...", molt bé. Els autors, Marcel i Gus estan satisfets. La Dora plora. El Jordi condueix buscant Can Guitarra i pensant en la Núria, que toca els teclats. El Vicenç està emocionat. El Narcís també. El Peris preocupat "com va, com va?". La resta del grup a punt de sortir a l'escenari. La Marta també plora. El Fede fa fotos i el Vera l'aparta per seure a una butaca del pati.
Aplaudiments, olés i xiulets d'aprovació. Un èxit. La Kristina no cap a la seva pell.

La Teresa parla amb una assistenta d'una residència que acompanya una dona vella. L'Alfons ja no hi és i no sap on està. Desanimada s'asseu a un banc del jardi.

Sona la veu del Gus "te'n vas anar...". En Jordi arriba a Can Guitarra. En Gus i la Kristina canten a l'escenari. La Marta torna a plorar, l'Ivan li agafa les mans. En Jordi sorpren a la Rut donant de menjar a les gallines.

"Hola Rut", "què cony fas aquí?". La situació és tensa. La Rut s'ha casat amb el Pere-Francesc i ha deixat la música "aquí les úniques que canten són les gallines". Es desitgen l'un a l'altre que tot vagi bé.
Surt, just quan el Jordi encara el camí amb el cotxe, el Pere, que s'enfot del 'pixapins' que 's'ha equivocat de camí' i que troba que la Rut està més guapa quan més li creix la panxa. La Rut, com sempre, n'està fins el cap d'amunt.

La dona que anava amb l'assistenta, torna i s'asseu al costat de la Teresa. Coneix l'Alfons. Xerren i li dona una pista d'on localitzar-lo.

El Max surt de l'habitació i comenta amb el Joan els gustos musicals del Quim. Estan relaxats, la cosa ha anat bé. El Max el convida a veure el musical.

Més aplaudiments pel Gus i la K. És la mitja part. El grup va a retocar-se i el Francisco a mirar una porta que s'obre sola i fa xivarri, seguins ordres de la Ceci. El Fede comenta, conyon, a la Cinta que allà n'hi ha un que porta ulleres de sol. És el Vera. La Carme i la Núria comenten sobre el Jordi i sobre el retorn de la noia a l'escola de música. Al vestíbul el Fede fa una foto a la Cinta i el Xavi, just en el moment que el Vera els hi passa per darrera.

El Marcel entra sol als lavabos i el Vera el segueix. Quan està a punt d'atacar-lo per l'esquena mentre el Marcel està orinant, es sent l'aigua d'un dels vaters i s'obre una porta. El Vera, àgil, entra al del costat.
El que estava al vater era el Gus que s'entreten a comentar-li al Marcel que ha matriculat a la Núria seguint les instruccions del Jordi. El Vera assegut a la tassa espera.
Quan el Gus surt el Vera ataca al Marcel que pot subjectar-li la mà de la navalla.
El Gus, mentrestant, xerra amb el Fede, que li comenta, tot mirant la pantalleta de la càmera digital, que hi ha un paio que no es treu les ulleres fosques ni per pixar. De sobte identifica el que està darrera la Cinta i el Xavi. Surt corrent...
El Marcel està a terra amb el Vera al damunt a punt d'arribar-li amb la navalla al coll...
Apareix el Fede que li venta un cop de càmera al cap i l'estaborneix.

La Teresa és al Portal de la Pau i puja a una 'Golondrina'.

El Vera amb un petit trau al cap surt emmanillat per la G.U., que se l'emporta. El Fede s'ofereix a anar ell a la comisaria perquè així el Marcel pugui estar al final del musical.

La Teresa s'acosta somrient a un altre passatger "l'olor de la mar és...". L'Alfons es gira "Teresa!". S'expliquen les circumstàcies que els han passat en aquest últim temps de separació i aclareixen malentesos. Acaben amb un petó als llavis.

El Jordi atura el coxe a una carretereta i baixa. Truca a la Núria i grava un missatge al contestador d'ella "estic fent el que havia de fer..." "...un petó... recorda't de l'americana... adéu filla".
Sona un avís i la tanca comença a baixar. El Jordi s'apressa a posar el cotxe en marxa i passar. Quan és al mig de la via, entre les dues tanques, para el motor i encen una cigarreta. Sona una altra cançó del musical "hi ha dies que et sembla que ho has perdut tot...". La Nati estripa la fotografia d'ella i el Jordi al zoo. La K segueix cantant i la resta inicia el cor i el ballet. La Marta torna a plorar. El Jordi es mira, assegut al cotxe, al mig de la via, una foto de la Núria. Apareix un tren a tota velositat. El Jordi espera tot fumant. El públic dret aplaudeix més i més.

La Núria escolta altra vegada el missatge del Jordi "...has de continuar estudiant, el teu somni és la música i no l'has de deixar...". Trista, però sense llàgrimes olora i s'abraça a l'americana. Llavors plora.
Truquen a la porta. És el Marcel, es fan un petó als llavis i parlen agafats de la mà. La Núria li explica que el Jordi va deixar arreglada una pòlissa d'assegurança contra accidents pocs dies abans de morir... no s'haurà de preocupar pels diners una bona temporada. I tornarà a estudiar.
El Marcel acaba amb l'americana del Jordi posada "doncs estàs guapo, l'home més guapo del món".

xagori