.. Farmàcia.- En Fabra li diu a la Blanca que ha decidit traspassar-se la farmàcia i la noia comenta que, quan ho van deixar amb l'Albert, els seus pares li van oferir de comprar-n'hi una. En Fabra diu que li agradaria que se la quedés ella però que la Marta té el local just davant.
La Blanca admet que seria molt violent i pregunta per l'Albert.
En el moment en què en Fabra li diu que és a la platja i que està be, entra la Paquita, molt trasbalsada i dient que hi ha hagut una desgràcia.

Entrevista de feina.- Un senyor gran està parlant amb la Dora del seu currículum. N'està molt admirat.
En aquell moment sona el mòbil d'ella i quan veu que és el seu marit, l'apaga tot dient que deu ser per alguna cosa del casament del seu fill. Segueixen parlant una estona més; la feina és seva.

Pis Quim.- La K li està dient a en Max la vergonya insuperable que li fa haver de pujar a un escenari.
La truquen, és el seu pare que li diu que vagi a la farmàcia de seguida. Una mica enfastiguejada, la noia marxa del pis en el moment en què entra en Quim.
Aquest fa seure en Max i li diu que ha decidit canviar de vida, que li ha venut el local a en Dani i que s'ha comprat un veler. El nano flipa en tots els colors possibles.

Bar Peris.- En Quim (en Max també hi és) està dient als Peris que s'ha comprat un veler (li ha comprat al Paco) i que farà la volta al món. La Cinta no entén res, li diu que té un fill per atendre i en Max salta dient que el fill està encantat i que anirà a viure amb la Clara i en Dani.
En Peris és el que més s'enfila, li diu que només fa disbarats, que ja no és un xaval i que de què treballarà quan torni.
Just aleshores, sona el telèfon i el Peris l'agafa i es va quedant glaçat.
Quan torna a la taula on són els altres només pot dir: Ostia puta!. Davant les cares de sorpresa dels demés comença a dir: l'Albert..........però aleshores veu la Dora que entra i que no sap perquè la farmàcia és tancada.
En Peris la crida i li diu que acaben de trucar de l'hospital i.................en fi.............La Dora es pensa que li ha passat alguna cosa al seu marit. (T'ho deixen aquí i no veiem com en Peris li explica la veritat

Hospital.- La Blanca està feta un mar de llàgrimes, asseguda entre la K i en Fabra. Conscient que està muntant el número (com ella mateixa diu) decideix sortir una estona.
Abans, però, se'n va cap on és la Marta mig abraçada amb la seva mare però aquesta li crida que marxi.
En un banc hi ha en Xavi, la Laura i en David; la noia, entre llàgrimes, només sap dir: si no m'hagués adormit..........
Arriba en Gus que s'asseu al costat de la K i després en Max i finalment la Dora, que ve esverada i plorant.
En Fabra l'agafa, la dona li diu, quasi cridant, que el vol veure però el seu marit li diu que no pot ser, que li estan fent l'autòpsia. La Dora s'horroritza i crida i sanglota que el deixin tranquil mentre s'abraça desesperadament al seu home.
Quan es tomba i veu la Marta, s'abracen amb força i sense poder deixar de plorar.

Pis Fabra.- La Dora és al sofà, fumant com una carretera i tota vestida de negra. En Fabra s'està acabant de posar la corbata i aleshores surt la K vestida com sempre. La Dora li crida que encara que no vulgui portar dol, com a mínim que s'arregli, que van al funeral del seu germà i no a l'institut. La K protesta i en Fabra, amb els nervis més atemperats, la convenç perquè s'arregli una mica.
Mentre en Fabra surt per començar a treure el cotxe, veiem com la Dora apaga el cigarret en un cendrer que ja està molt ple

Bar Peris.- En Ciscu, la Ceci i la Cinta parlant del tema del dia. Quan en Peris surt, ja vestit pel funeral, a en Ciscu se li acut de dir que ara la K no voldrà fer el musical. Els altres li diuen que: Home Ciscu!.
En una taula, la Laura li diu a en David que ara que ja havia avisat en Robert perquè recollís el nen, en Xavi li ha dit que vol anar al funeral.
En aquell moment arriba en Robert i la Laura li diu el què el nen vol fer i a l'home li sembla bé; ell també hi vol anar. Davant la sorpresa de la Laura, el seu ex li diu que l'Albert va salvar la vida del seu fill i que amb això n'hi ha prou per anar-hi.

Cementiri.- Comencem amb una vista del cementiri a vista d'ocell per baixar fins un nínxol (el número 415) en un pis alt.
La música, el Requiem de Mozart, fa posar els pèls de punta.
Amb unes cordes, la làpida de l'Albert va pujant mentre veiem, ara el forat, ara la gent que s'espera a baix (amb la càmara a l'alçada del nínxol).
A terra hi ha un munt de flors i en Xavi s'avança per posar-hi el seu. La Marta repenjada en sa mare, es mig desmaia i la Paquita l'ha d'ajudar a posar-se dreta (les dues van de dol rigorós).

Finalment, la làpida queda encaixada al seu lloc i sense que la música de fons deixi de sonar ni un moment, la K es posa davant de tothom, treu un paper i llegeix un poema amb veu trencada. Quan acaba, la música també ho fa amb el cor cantant: Aaaaaamen...........
La Núria s'apropa a la Marta i li ofereix casa seva però la noia diu que anirà a la pensió.
La Blanca i en Fede també se li acosten; la noia, plorant i dolguda per l'actitud de l'altra, li diu que ella també se'l va estimar. La Marta ni se la mira i la Blanca gira cua. En Fede li fa una carícia a la precoç vídua i aleshores s'hi acosta l'Ivan que, sense dir-li res, se li abraça. En David, amb la Laura unes passes enrere, només li diu el seu nom i s'abracen amb força.
Moments més tard, la Marta es queda uns moments sola.
La K pregunta a la Núria per en Gus i la noia li diu que ja ha marxat. En Kiku s'acosta als Fabra per donar-los-hi el condol. La Dora ni se'l mira i en Fabra, amb esforç evident, li estreny la mà que el noi li allarga. Aleshores hi van els Peris. En Peris li fa dos sentits petons a la Dora que arrenca a plorar més fort i aleshores es dirigeix al seu amic de la mili per dir-li que ell sap què és perdre un fill i que si necessita un amic que ja pot comptar amb ell. En Fabra, que ha estat tibat com un pal, suposem que per no desmuntar-se, s'abraça amb en Peris, tots dos homes plorant.

Pensió.- En Paco i la Lurdes s'estan prenent un anís mentre ella comenta que no pot sofrir els enterraments i que com que ja no hi haurà casament, té la intenció de marxar demà mateix. En Paco, com trist, diu que ell tampoc hi fa res allà i que també marxarà.
En una habitació la Marta, vestida encara de negra, està estirada al llit. Entra la Paquita, de dol també, que li porta alguna cosa per beure, potser unes herbes. La Marta diu que li seria impossible tornar a casa, si més no aquella nit i sa mare li diu que s'estigui allà tot el temps que vulgui. La noia està tan desencaixada que sa mare li pregunta si vol una pastilla per poder dormir o si vol que ella es quedi. La Marta li diu que no cal i aleshores la Paquita recorda el dia que va morir el seu marit i la Marta va anar a dormir amb ella i es van passar la nit plorant.
La dona li agafa la cara a sa filla i li diu que tirarà endavant, que ara és difícil ni tan sols pensar-ho però que ho farà, com ella va fer. Les dues ploren molt i quan la Paquita marxa, la Marta mira al seu voltant i veu el vestit de núvia penjat de la porta de l'armari. El vestit sembla que ha tornat de la tintoreria perquè té una bossa de plàstic que el tapa. Mirant-lo bé, sembla que la taca no ha marxat del tot. La noia s'aixeca del llit i l'agafa, li treu el plàstic i es mira el lloc on encara hi ha aquella resta i es posa a plorar encara més.

Pis Fabra.- Són tots dos al sofà i , tot i que ja és de nit, encara porten els vestits de l'enterrament. La K no hi és. En Fabra pregunta a la seva dona si li han donat la feina i quan comença. La Dora diu que, si vol, comença la setmana que ve.
Davant la perspectiva d'haver d'anar a dormir, en Fabra gemega dient que ell no pot anar a dormir al llit de l'Albert. La Dora li demana que l'abraci i quan el seu home l'estreny li pregunta: per què no vens als nostre llit?. No vull dormir sola aquesta nit. En Fabra tampoc vol dormir sol i decideixen que dormiran abraçats tota, tota la nit.

Teatre.- Dalt d'un escenari a les fosques, hi ha un llit i un piano. En Gus és davant del teclat tocant alguna cosa trista. La K apareix per la seva esquena i s'asseu al llit sense fer soroll, agafant un peluix que hi troba.
Quan en gus acaba, la K li pregunta si és seu. Després de l'ensurt, en Gus respon que sí i que el poema que ella ha llegit al cementiri li ha posat la pell de gallina. La K, amb els ulls plens a vessar de llàgrimes, li dóna les gràcies per haver anat a l'hospital malgrat que no li va fer massa cas.
En Gus comença a incomodar-se una mica amb les llàgrimes i no sap ben bé com seure ni què dir. Finalment li diu que no es preocupi pel musical però la K diu que l'Albert la volia veure dalt de l'escenari demostrant el què sap fer i que ho farà. Ho farà perquè el seu germà la pugui veure, sigui on sigui que estigui.
Aleshores en Gus agafa aire i li diu: T'estimo.
La K se'l queda mirant i li diu que, si us plau, no està per bromes. Però quan s'adona de que és cert, li pregunta que des de quan i en Gus li respon que des del dia en què li va ensenyar el seu àlbum. Aleshores, la K li dóna la sorpresa a en Gus: Jo també t'estimo.
La reacció d'en Gus és: No fotis!.
O sigui que s'emboliquen a petons, la K li treu la camisa i quan es llencen damunt del llit, la noia diu: Gus, que som en un teatre!. Ja veus en Gus sortir disparat i desaparèixer en la foscor.
Al cap d'un moment se senten aplaudiments; enllaunats, clar.

tplana