|
La
Revolta
dels
Segadors
s'inicià
a
Sant
Andreu
de
Palomar
el
22
de
maig
1640,
després que el 30 d'abril, diumenge,
arribés a Santa Coloma de Farners un destacament de l'exèrcit
de "Felipe IV" per a preparar l'allotjament del terç
de "Leonardo Moles" que s'esperava a les Mallorquines
(terme de Riudarenes), i que, davant de l'assassinat d'un vilatà,
els veïns es revoltessin obligant a l'exèrcit a retirar-se fins
a Blanes, on van esperar reforços. Dotze dies després, el 14
de maig de 1640, l'exèrcit castellà tornava a Sta. Coloma i
va cremar tot el poble i tots els masos del terme, de tornada
van saquejar tots els pobles que van trobar pel camí.
Això va fer que els caps de colla
de segadors amb les colles senceres, somatents de Sant Celoni
de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que baixaven a
contractar-se per a la sega, decidissin en assemblea marxar
contra les forces del "Conde-Duque de Olivares", que
es mantenien a Catalunya bo i acabada la guerra contra el francès
i que saquejaven poblacions i violaven drets bàsics dels seus
habitants.
Escolliren per bandera el Sant Crist
de la Parròquia i s'enfilaren cap a Barcelona, on varen
alliberar el diputat Francesc de Tamarit i els consellers Vergós
i Serra, donant mort al Comte de Santa Coloma "Virrey
de Cataluña" i tingueren la ciutat a mercè seva.
Nombroses
reunions
entre
els
consellers
de
Barcelona
i
els
segadors
revoltats
tingueren
lloc
a
la
parròquia
de
Sant
Andreu
de
Palomar.
|
