.. L'arribada de l'estiu, de la calor i les vacances, fan que Sant Andreu s'esdevingui un escenari propici per amors i desamors, de comiats i desitjos de nova vida.

La Lola, a la parada, es guarneix ben guarnida per rebre el Nelson; està il·lusionada i assegura que, abans de perdonar-lo, el farà gruar una mica.
La Cecília reflexiona que tots els homes són iguals i el Nelson i el Paco, encara més iguals que la resta dels homes, però la Lola enyora el seu marit i decideix que hi haurà reconciliació.

El Paco, en canvi, està convençut que no en tindrà, de reconciliació. Fa les maletes ajudat pel Gus i intercanvien les darreres teories sobre les dones.
El Gus, que es troba en ple èxtasi enamoratiu, assegura que les dones són com la música: que de tant en tant et fascina i, encara que no l'entenguis, t'has de deixar portar pel seu ritme i viure intensament la plenitut que et proporciona.
I el Paco, després d'abraçar el noi, li dóna un darrer consell: que es dutxi.
Entra l'Alba que ha vingut acompanyada per la invisible Tona, i avi i néta parlen de quelcom que no podem sentir.

El Nelson arriba puntual i constata que la Lola està molt guapa. Ella comença dient que, si es pensa que amb quatre afalacs aconseguirà arreglar les coses... però el Nelson aclareix ràpidament que no, que només venia a tornar-li les claus; el cubà ha vist que la seva Lola ("la bella Lola", potser?) es va quedar a Cuba i que seguir junts ja no té sentit...
La dona baixa veles, però tot és inútil: la determinació del Nelson és ferma, i de sobte, la dona s'omple de ràbia continguda i fa una trucada: es cita amb la Carla, l'advocada que va dur el cas de la Mari i la Montse i li demana que comenci a tramitar la separació.
La lletrada li fa veure que, separant-se tan aviat, al Nelson el poden fer fora del país... "Això és el que vull", fa la Lola, resolta.

La Montse i tota la família, estan molt tristos i neguitosos perquè demà l'Eduard s'endurà per sempre l'Isaac.
La perruquera decideix anar a veure el pare de la criatura i demanar-li, més aviat suplicar-li, una altra treva, però l'home és inflexible: demà a les sis en punt anirà a buscar el nen, i espera que tot estigui a punt.

El Quim ofereix el seu pis a la Clara i el Dani, i d'aquesta manera no hauran de fer més trasllat que l'indispensable...
I és que el lampista ja és a punt de salpar mar enllà.
La Cinta, a instàncies del Peris, intenta disuadir-lo, però, després d'una conversa agra-dolça, sembla que la germana protectora acabi comprenent el desig d'aventura del Quim i tots dos s'abracen carinyosament.

El Joan proposa al Max d'anar a veure un concert dels Flams, que li sobra una entrada. El noi diu que no, que no pot, però la K torna a retreure-li la seva falta de decissió i, quan el Max finalment va a veure el Joan per dir-li que s'ho ha repensat, aquest ja s'ha compromès amb un altre amic; això sí: li dóna el número de mòbil apuntat en un tovalló.

La Regina també està fent els preparatius per marxar. S'acomiada de la Marta, que segueix molt trista, però aguantant el tipus i, després de demanar-li perdó per tots els maldecaps provocats pel vestit, li fa una reflexió interessant: amb el temps, els records de l'Albert potser la faran somriure. Tot és qüestió de temps... i de posar-hi ganes.

El Paco s'acomiada de la Regina; ja són les set i comprèn que la Cecília no vindrà. Diu que agafarà el primer tren cap al nord i allà buscarà la seva fortuna. Tots dos recorden les aventures que han compartit...

I la Cecília parla amb el Fede dubtosa: ha fet bé de deixar anar el Paco? El Fede diu que sí, que el Paco és un estafador, un mentider...
I la Cecília va cap a l'assaig que, curiosament, ja comença a mig funcionar.
Són en plena cançó, quan l'Alba els interromp. Porta una carta del Paco: aquest assegura que si bé ha estat un trampós, en una cosa no ha fet trampes: en l'amor que sent per la seva ex. Diu també que ha repartit els diners obtinguts amb la venda del veler entre el Fede i la seva néta... I l'Alba constata que és cert, que l'avi ha donat un taló a la Tona.
El Paco recalca que una part d'aquests diners, la que no ha repartit, l'ha invertida en l'anell de compromís...
I la Cecília, emocionada, demana si és cert que el Quim té el veler.
En saber que el Paco no l'ha enganyada, surt corrents cap a la pensió: massa tard... o no?

El Paco paga el taxi i baixa del vehicle, i amb ell... la Regina! Tots dos junts es disposen a viure noves aventures. Cap a la Costa Blava, potser? El Paco promet explicar-li què li va passar amb la Carolina, però la dona el frena i li diu que ja tindran temps de parlar al tren, que ara el que cal és agafar els bitllets... i no mirar enrera.
"Sense mirar enrera", fa el Paco convençut. I, tanmateix, al cap de pocs segons, es gira per si de cas...

Spock