.. El Paco tornà a alliçonar el Gus sobre com s’han de tractar les dones. El Gus, però, se’l mira amb escepticisme i li deixa anar que tanta teoria i a ell li ha anat fatal: se’n va tal i com va arribar.
Ara el Gus li dona un consell: que li demostri a la Cecília que l’estima.

A casa, la K està esmorzant. Apareixen els seus pares i li diuen que tot i que han dormit junts les coses segueixen com estaven.
La Dora vol que se’n vingui a Granollers a viure amb ella. Però la Kristina, per raons obvies, prefereix quedar-se a Sant Andreu amb el seu pare.

El Quim li explica a la Montse que no s’ha d’amoïnar pel Narcís: es quedarà a treballar amb el Dani amb les mateixes condicions.

El Ramon arriba tard a la parada i la Lola l’està esperant amb les ungles a punt. Se’n diuen quatre de fresques i ella li deixa anar tota la cavalleria: que si té el cor sec, que si no és bona persona, que si no trobarà ningú que l’estimi...
A tot això arriba la Teresa, que li demana de manera impertinent que li posi olives.
El Ramon n’està fins amunt: torna a tencar el llum de la parada, es treu el davantal i ho engega tot a la merda. Tot amb molta calma, això sí.

A la perruqueria, la Cecília se’n assabenta, que el Paco li ha venut un vaixell al Quim.
Surt esperitada cap a la pensió, i allà la Paquita li diu que ja fa estona que ha sortit.

Quan la Cecília se’n va truquen al telèfon i és la Dora, que vol parlar amb la Marta. Queden totes dues per anar a la piscina a recollir les coses de l’Albert.

La Regina li fa saber a la Paquita que demà se’n anirà. Totes dues es posen tendres.

El Ramon arriba a casa davant la sorpresa de la Pilar. Allà li anuncia que ha comprés que és una mala persona i que el millor és que se’n vagi.
Però abans li ha de dir una cosa: per a ell, ella sempre serà la seva mare, i, a la seva manera, l’estima.

A la lampisteria el Dani i la Clara s’estan amb el Quim examinant el local. L’Emili els interroga sobre el seu futur, i desprès de prendre-li el pél una mica li descobreixen que també es quedarà a treballar amb el Dani.

La Cecília arriba a parlar amb el Quim: el vaixell que li ha venut el Paco no existeix.

La Dora i la Marta estan a la piscina recollint les coses de l’armari de l’Albert. La Marta no pot contenir les emocions i li diu a la Dora que l’espera a fora. Entre les coses, la Dora troba un sobre amb vàries cartes i una foto de l’Albert i la Blanca.
De sobte, apareix el Kiko. Ha vingut a saludar-la. Es diuen quatre novetats: ell està amb una noia i busquen pis i ella es separa del marit i ha perdut un fill. Es desitjen sort i s’acomiaden.

La Cecília segueix la seva cerca del Paco, ara al Peris. Però allà tampoc hi és.
En una tauleta la K li explica al Max que s’ha embolicat amb el Gus, i a la barra el Fabra li explica al Peris les últimes novetats: es ven la farmàcia, se’n va de Sant Andreu i la Kristina vol anar a viure amb ell. El Peris intenta convènce’l de que no se’n vagi ni deixi el negoci. I finalment li pregunta si el que la K es vulgui quedar amb ell no respon a altres interessos de la noia. I el fa mirar cap a una taula on la Kristina i el Gus s’estan petonejant.

La Lola rep una trucada a la parada: és el Nelson que vol parlar amb ella. Queden per a veure’s.
La Lola li diu a la Isabeleta que no el pensa perdonar així com així i que el farà patir una mica.

La Pilar arriba per obrir la parada. A partir d’avui l’obrirà ella cada dia. Com havia fet sempre.

La Mari i la Desi s’estan a La Fusteria. Apareix el Ramon. Ha vingut a acomiadar-se. No tornarà a Sant Andreu. Allà es confessa i li diu a la Desi que té una mare fantàstica.

Per fi la Cecília i el Paco es troben. Ella no creu de cap de les maneres que el vaixell sigui d’ell. El Paco li declara obertament el seu amor i el seu desig de tornar a començar tots dos junts, i per això li regala una capsa amb un anell de compromís. La Cecília, però, el rebutja pensant que serà tan fals com el rellotge que li volia regalar.
Ell li diu que ja ha fet tot el que havia de fer. Serà a la pensió fins a demà a les set, esperant-la. Però si no ve, marxarà i no el tornarà a veure mai més.

Massagran