.. La medalla que el Rafa va regalar a la Isabeleta després de la seva reconciliació ha conduït la Pilar i el Kanam fins al Tarik a través de diversos intermediaris.
El noi acaba confessant que el Iassir va morir en un accident a l'obra i que el van enterrar força lluny per tal que la seva mort no es pogués relacionar amb la feina. El Tarik es va quedar els seus minsos efectes personals.

La Pilar li diu a la Roser que no pararà fins que el Iassir tingui un enterrament digne i s'assumeixin les responsabilitats de la seva mort.

El primer catering de l'empresa "David & Ivan" és un èxit tot i els problemes de darrera hora. Ja tenen més encàrrecs i comencen a valorar el fet de llogar un local i constituir l'empresa.
El David vol que ell i l'Ivan hi participin, econòmicament, a parts iguals.

El Gus ha entrat en una espiral de "paranoia fantasmagòrica" i veu éssers d'un altre món per tot arreu. Arriba a pensar que el volen castigar pel munt de mentides que va dir a la Mar per a poder-se-la lligar.
Acaba deixant-se visitar per un metge que conclou que tots els seus mals són dins el seu cervell. El Gus està fet pols.

El Paco viu amb la por al cos pels deutes de joc amb el macarra mafiós que amenaça de fer mal a tota la seva família si no li paga el que li deu. Quan ja no pot més explica a la Cecília tot el que està passant. Ella promet ajudar-lo amb els diners si ell li jura que un cop pagat el deute marxarà de Sant Andreu i no intentarà tornar-los a veure mai més. El Paco, que no té cap més sortida, accepta el tracte.

La Paquita vol ajudar el Manel a superar el seu problema i a recuperar la seva filla, tot i l'opinió contraria de la Clara i el Manu.
Deixa clar al Manel que només és al seu costat per a donar-li un cop de mà però que no esperi res més d'ella. El noi sembla que ho entén.

El Manel està una estona amb la Paula al parc per primera vegada des que li van retirar la custòdia. L'actitud de la nena és força dura i li diu que no vol tornar a viure amb ell encara que es curi. Ella vol anar amb el Manu i amb ningú més. El Manel suporta el xàfec amb força resignació.

El Pep i la Conxi sembla que s'han de casar però ell no troba la manera de dir-ho a la Dolors a pesar que la Conxi li exigeix que ho faci.
La Dolors li acaba confessant que ja l'ha perdonat i que, en el fons, li va fer un bé deixant-la. Ella ha conegut a l'Eliseu i l'estima de debò.
El Pep es queda amb cara de "qui em va manar a mi deixar el que tenia per "la lluentons", ai..."

El Fede ha acabat dient a la Blanca que ell no vol adoptar cap criatura. La Blanca creu que això només és por a allò que desconeix i li fa una teràpia de xoc adopcional: un munt de llibres per a llegir i experiències en viu d'adopcions.
Aquesta teràpia reforça encara més la negativa del Fede però la Blanca creu que amb el temps ho acabarà acceptant.

La carrera cinematogràfica del Franciscu ha tocat fons. El seu paper a la pel·lícula ha sigut eliminat tot i que ell cobrarà com si hi hagués intervingut.
Conscient que mai arribarà a ser nominat a un Oscar es sincera, amb molta valentia, al grup de teatre explicant tots els ets i uts de la seva fugaç incursió en el món de la interpretació professional.

A ca la Montse les coses continuen anant a mal borràs (amb aquest cognom, què podia esperar la xiqueta? ;-) ) Molts dels seus amics qualifiquen d'assassinat la mort de l'Alfons i als diaris els articles d'opinió no els són gens favorables.
L'Assun fa un reportatge per TV sobre l'eutanàsia que equilibra una mica la balança. Amb tot, les expectatives per a la Teresa no són gaire bones.

Pel que fa al tema de l'embaràs de la Marta sembla que la Montse va acceptant aquest fet i hi fa més bona cara tot i que ella hauria preferit que l'Ivan hagués acabat la carrera i hagués trobat una bona feina abans de comprometre's amb ningú.

La Núria continua enganxada sexualment del Víctor tot i que se n'adona que, a nivell humà, no és més que un zero a l'esquerra del noi. Saber que ell i l'Assun volen tenir un fill la treu de polleguera però acaba claudicant davant els encants sexuals del Víctor.

La conversa inacabada de la setmana:

La Isabeleta, quan el Franciscu confessa al grup de teatre que la seva carrera s'ha acabat i que va deixar que ells creguessin unes quantes mentides sobre el tema, afirma amb aquella rotunditat que només deu donar la fe:
- "Feia dies que se'l veia nerviós. Portava la mentida per dins"
Si hi ha déu al cel, li hauria hagut de contestar:
- "Carai, Isabeleta. Per aquesta regla de tres tu hauries de patir de parkinson en amunt, reina!"

Casablanca