Abans de parlar de les coses que em suggereix l'exhibició de la monumental bandera que el senyor Aznar ha fet posar a la Plaça de Colón, de la capital del regne, crec que és bo pensar molt be què és i què representa la bandera per a cada ciutadà.

Quan hi ha convulsions al carrer i es temen conseqüències dolentes de cap mena, el més prudent és tornar cap a casa el més aviat possible, perquè les parets de la llar donen la sensació de seguretat que en aquell moment es necessita.

A la bandera se l'hi demana també aquesta sensació de seguretat : Sota el tremolor d'aquell drap de colors t'has de sentir protegit i amb la seguretat que el mal només et podria venir de fora. Neix doncs, naturalment, un agraïment al drap protector i quan has viscut moments dramàtics i sota la bandera s'ha aconseguit la victòria, aquell agraïment es por convertir en amor.

En canvi, el drap que onegi sobre els caps dels que vinguin contra tú amb les armes a la mà és, per definició, tot el contrari que la bandera pròpia. És la protectora dels que et volen fer mal i, facin el que facin els pobles en el futur i per més que després de la guerra vingui la pau, aquella combinació de colors no et caurà mai bé. Podràs acceptar-la, però no l'estimaràs mai.

(Un record personal que explica aquests sentiments son els avions que ens venien a bombardejar Barcelona els tristos dies de la guerra civil, que quan volaven baixos deixaven veure a cada costat del seu fussellatge la bandereta tricolor , i que també la portava el que va deixar anar la bomba que va matar la Clementina Bolsa, companya de classe, al sortir del col-legi.)

També s'ha de dir de les banderes que, en cas de conflictes armats, solen tenir a Déu nostre senyor al seu costat, a favor dels seus interessos. És un enigma que no s'ha aclarit mai i seria bo que ho esbrinessin , perquè amb el suposat ajut de Déu han mort molts milers de milers d'innocents al cap de la història.

Que el nostre President del Govern fes posar la monumental bandera al centre de la Capital d'Espanya és un acte absolutament coherent amb els seus ideals falangistes de tota la vida. Potser els va dissimular, com va fer tot el "lobby" patrioter de sempre, mentre es parlava de transició ; Però quan el PP va guanyar per majoria absoluta el Govern de l'Estat, el senyor José Maria Aznar va creure que ja no calia amagar-se de res i va anar per la feina sagrada de restituir els autèntics valors de l'Espanya eterna, "Una, Grande y Libre" , aquella en la que tots tenim la mateixa sang i la mateixa llengua i esperem "bajo los luceros" un "nuevo amanecer".

Molta gent està escandalitzada per aquest comportament, però jo penso que aquest acte, sumat a l'abús de poder constant i a la poca talla d'estadista demostrada en el tracte de les diferents sensibilitats que hi ha a l'Estat, i aquesta manera de voler apagar els focs d'Euzkadi amb benzina, deuen tenir els correligionaris espantats, perquè n'ha fet més que un gra massa.

I penso que les conseqüències de tot això serà que cap nou govern tindrà majoria absoluta mai més i haurà de consensuar tot el que calgui, el que centrarà les accions de tota mena, segurament a favor de la majoria del poble, o, al menys, mai contra un sector determinat.

Aquest és el meu pensament i la meva esperança.

Sant Andreu de Palomar
octubre 2002







Pere Casadesús i Grifol
percasgrif@hotmail.com
www.perecasadesus.net