|
Mil
anys es diu aviat -1.025 de fet-
però és molt de temps.
Poques són les comunitats
que poden presumir-ne.
Sant Andreu de Palomar sí.
I això comptant només d'ençà
que està documentada,
abans, des d'abans de l'Aqüeducte,
ja hi havia pre-andreuencs
-íbers, romanitzats, cristianitzats...-
de bons i de dolents, aspres i suaus,
valents, covards, genials, mediocres...
tots ells, tots nosaltres,
han, hem, anat configurant un ritme,
una manera de fer les coses,
d'entendre la vida, d'anar-hi anant...
Res d'espectacular, però consistent,
perdurable, mantingut.
|
|
|
Fins
i tot després de 119 anys
com a "barris", 'districtes' o
'perifèria'
o, ara, 'nova centralitat'
de la gran metròpoli barcelonina.
Podem sentir-nos-en orgullosos
i hauriem de posar interès,
en els temps especulatius
que ens ha tocat ser andreuencs,
per a que aquest ritme es mantingui,
si més no per a que no desaparegui.
Mostres d'aquest ritme Andreuenc
n'hi ha força, des de l'aqüeducte romà,
ceràmiques o la Venus Púdica, fins a la
Rambla, el Cementiri, Can Fabra, el desgavell del tren
de gran velositat, passant per les eixides, la Festa Major
i tantes i tantes mostres encara vives.
|
|
|
