.. Marcel i Núria arriben de l'aniversari de l'Assun i seuen al sofà. Ella està convençuda i animada per la decisió que ha pres de marxar a Paris amb el Marcel, ho vol deixar tot per ells, per començar de nou i que tot els hi vagi millor.

Paquita vol sortir amb la Marta però ella comença donant-li llargues fins que l'acaba explicant que ha quedat amb la Júlia.
A la Paquita no li fa cap gràcia que s'hagin fet tan amigues però la Marta l'acaba preguntant si és que no confia en ella.

A La Fusteria, Marcel l'explica al Fede tota la història del Sòcrates i del seu pare, i el fotògraf li diu que ara és un home nou, que ja no té por i que sap el que vol: casar-se amb la Blanca.

Núria parla amb la Blanca per explicar-li que ni ella ni el Marcel sabien que el Fede apareixeria a la festa d'aniversari de l'Assun. Blanca la creu però no pot evitar estar molesta al veure al Fede tan somrient i tranquil.
El telèfon sona i contesta la Roser. És el Fede precisament, però la Blanca no es vol posar i això li diu la Roser, que la Blanca diu que no vol saber res d'ell.
Núria insinua que potser l'únic que vol es demanar perdó i que podrien començar de nou com faran ella i el Marcel a Paris.

Mentre la Marta atén a la Lola i s'emprova una camisa, apareix la Júlia amb unes pastilles nomenades "coets".
Quan la Lola li demana de veure altres coses, la Marta s'inventa una excusa perquè marxi i torni un altre dia, i així poder quedar-se a soles amb la seva amiga i provar una d'aquestes pastilles.

Víctor espera a la Núria a l'entrada de l'ESMUC tot i que ella dissimula com si no el veiés, però ell l'atura. Ha anat a veure-la per acomiadar-se perquè ja mai més podran estar ells dos junts a soles... Núria li deixa clar que mai podrà tornar a ser.
Víctor li regala la cantata 147 de Bach perquè tingui un record d'ell. Li diu a ella que l'hagués agradat que tot anés d'una altra manera. Núria l'atura pensant que vol reprendre el joc de seducció i s'acomiada d'ell amb un sec "adéu".

Paco es presenta a La Fusteria a les 9 del vespre. Fede li deixa caure que quines hores son per presentar-se a la feina, i li pregunta que quants diners ha agafat de la caixa. Tot i que el Paco intenta desentendre's, acaba admetent que sí n'ha agafat uns quants.
Després el deixa d'encarregat i Fede marxa.

Mentre Núria fa l'equipatge, posa el Cd que el Víctor li ha regalat i agafa el bitllet d'avió que la portarà a Paris. Després seu al sofà, es posa a pensar i comença a plorar.

Júlia i Marta estan en un pub col·locades amb els "coets" quan la Júlia li comenta a l'altra que un dels efectes és que et posen calent. Es fixa en dos nois i els crida l'atenció fins que s'apropen a elles. Un és català i l'altre anglès. Després d'intercanviar unes paraules, Júlia s'acosta a l'anglès i el fot un morreig.
D'aquí se'n van al cotxe d'ells on esnifen una droga líquida i cada parella comença a petonejar-se i despullar-se.

Però la Marta se sent indisposta de sobte i ha de sortir del vehicle per vomitar. La Júlia l'acompanya i li fa costat. Marta demana que els nois marxin i aquests ho acaben fent emprenyats per haver-los deixat a mitges,

Blanca fa guàrdia a la farmàcia quan el Fede apareix quedant-se en la porta. Li llença una rosa per la finestreta i la Blanca li diu que està tancat. Fede insisteix que vol parlar amb ella i que fins que no ho faci, no marxarà. Blanca accedeix.
Ell li diu que ha reflexionat i que ha tret una conclusió: "m'estimes, t'estimo i ens casarem".
Blanca també li diu que ha reflexionat i que també ha tret una conclusió: "ves a prendre pel sac", li diu.

Marta plora en silenci mentre fa uns dibuixos a la botiga. Júlia intenta que parli però no ho aconsegueix fins que la felicita pels dissenys. Llavors, Marta ho llença tot per terra.
Júlia li diu que està així perquè ha tingut un mal viatge però Marta ho té tot massa clar... " Tinc un mal viatge, sí, i fa molt de temps que dura. Em faig fàstic... per tot. Abans era més fàcil. Havia d'estudiar i prou. Els meus pares estaven contents. Però ell es va haver de morir i tot se'n va anar a la merda.
Abans m'he tornat a sentir com quan era una puta i me n'anava amb tots aquells homes al llit, a València. Si el David no m'hagués anat a buscar ves a saber... Però va venir i vam anar a viure junts a aquella fastigosa porteria, però que era casa nostra. I no ho vam saber fer bé, només fèiem que discutir.
I al final, l'Albert. Ens anàvem a casar, però es va morir als meus braços i no vaig poder fer res.
Tot em surt malament..., i el David és l'únic que em coneix de debò. L'escrivia cada dia una carta quan ell era a la presó i va acabar estimant-me... L'estimava tant... I ningú m'estimarà mai com el David..., mai ningú com ell...", diu plorant als braços de la Júlia.

Marcel arriba de la feina amb el temps just de dutxar-se i marxar. Però abans la Núria li confirma que vol anar a Paris amb ell i començar de nou però abans ha d'explicar-li una cosa:
"T'estimo, però tu ets molt sincer i sempre em dius la veritat... T'he enganyat. He tingut una història amb el Víctor. Ens vam enrotllar. Jo no volia però va passar i per això hem estat discutint tant aquests dies, perquè tenia aquesta cosa dins que no em deixava viure"
- I ara estàs més tranquil·la?? -li pregunta el Marcel -. Vols que et perdoni??
- Perdona'm de veritat... Fem que res de tot això hagi passat, vull anar-me'n amb tu...
- Jo no puc! -diu ell agafant les seves coses -. Ja parlarem quan torni.
Marcel agafa les seves coses i fot el camp, deixant destrossada emocionalment a la Núria.

Channing