.. En Narcís i la Neus passegen pel carrer i passen per davant d'un aparador amb vestits de núvia. La Neus diu que ella vol un vestit de núvia de molts colors, i que li farà sa mare.
Els joves es van animant, i la Neus tria ja la data i tot: serà el 27 de maig, seguint un ordre molt "sui generis" però lògic: el primer petó un 25, van fer l'amor un 26... doncs ara toca el 27!

El Marcel i la Núria esmorzen a casa. Surt el tema de la festa de l'Assun; la Núria no hi vol anar, i el Marcel ja comença a estar una mica fart de tot plegat, així que li planteja a la Núria de deixar-ho córrer.
Llavors la Núria sembla que reaccioni, i demana al seu noi que no la deixi per res del món... la "tendresa" torna a fer acte de presència...

La Blanca arriba a Cal Peris mentre la Cinta i la Ceci parlen en aquells moments del tancament del Fede, però la noia escampa la boira ben ràpidament.

El Ciscu parla amb la Pilar: la senyora Aznar (quina angúnia! nota de xagori), la dona que té llogat el pis al Iassir i els seus companys, ha trucat; li han retornat el rebut del lloguer, sembla que algú no ha pagat.

A La Fusteria, el Paco està ja ben fart de servir.

La Mar explica els seus companys de pis el seu somni, i convenç els nois que és aquesta nit mateix que han de tornar a fer la güija.

La Neus i el Narcís són a la barra, però no prenen res, només volen mirar el calendari. El Paco, que ja s'ensuma el tema, els aconsella; primer els desaconsella, és clar, perquè a ell, això del matrimoni... però després els diu que el primer que han de fer és parlar amb el capellà.

esprés d'una fogosa escena d'amor fins ara reprimit al sofà, el Marcel i la Núria no volen ni aixecar-se per contestar el telèfon, i senten el missatge del contestador; tornen a insistir en la feina a Paris, i la Núria, més suau que mai, diu que ella és capaç de deixar-ho tot i anar-hi amb ell. Fins i tot anirà a la festa de l'Assun!

El Ciscu i la Pilar reclamen a la Remei el pagament del lloguer. Ha estat ella la que no ha pagat. La noia diu que no pot, que els números no li surten, però ni aquest mes, ni els propers... es guanya un bon esbronc.

La K ja para taula quan arriben els seus companys de pis. El Gus li porta dues entrades pel concert d'aquesta nit del Pep Sala, però la Mar salta de seguida dient que no hi podran anar, s'han compromès a fer la güija. Els nois, però, ho organitzen ràpidament: serà el Gus qui es quedarà amb la Mar.

El Narcís i la Neus parlen amb el capellà, que els diu que aquesta data no podrà ser el casament, que ho té tot ple fins l'any que ve.
Llavors la parella volen reservar pel proper any, però el mossèn els diu que primer han de venir a confirmar-ho els seus pares.

A Cal Peris, el Ciscu i la Pilar volen parlar amb el Iassir, just en el moment que arriba un dels companys de pis per dir-li que l'acaben de despatxar de la feina... la Pilar, al final, diu que la part del lloguer de la Remei ja la pagarà ella, de moment.

El Marcel i la Núria venen de buscar el regal per l'Assun quan es troben amb la Blanca, i l'aconsegueixen convèncer per què surti amb ells.

La sessió de güija està d'allò més interessant... resulta que la mare de l'espectre era dona d'un noble que va morir decapitada, i el pare, un trobador que va ser devorat pels gossos... segons la Mar, tot quadra: en una altra vida, la mare era ella, i el pare... el Gus està convençut que havia de ser ell, el trobador, amant de la mare, és clar, però la Mar ho té ben clar: és el Manu.

Arriba l'hora dels regals a la festa de l'Assun, i la noia convida tothom a tornar a fer un sopar a casa seva... la Núria contesta de seguida que ells no podran anar-hi; ja ho ha organitzat tot per anar a Paris amb el Marcel... sembla una fugida endavant?
En aquells moments arriba el Fede, i la Blanca que el clitxa ràpid, marxa.

El Narcís arriba a casa, i ja parla amb la seva mare de la conversa amb el capellà. La Montse ja torna a exclamar-se, i li diu al seu fill que no pot ser, que ells no poden casar-se... el noi no ho entén, fins que al final, pregunta si és perquè "és així". La Montse li diu que si, i llavors és quan el Narcís esclata: la seva mare és com la resta de la gent, que el tracten com si fos tonto!

Baulena