.. Les coses es comencen a complicar força pel David i la Laura.
El noi se n'adona (ja era hora, uffff!) de qui li està fent el llit a Can Solsona però clar, "primitiu" com és, posa la directa en lloc de rumiar una mica quina és la millor manera d'aclarir el tema. Acusa la Claudia, sense cap testimoni (primera cagada), de ser ella qui li està fent la vida impossible des que és cap de cuina.
La noia, que té de "llarga" el que ell té de "primitiu", ni s'immuta i amb una sang freda que fa preveure el pitjor li diu: "Això no ho pots demostrar".
El David creu que la veritat és una prova suficient (angelet!) i li diu que pensa parlar amb l'amo per tal que acomiadin la "pruna amargant" (segona cagada).
No pot fer-ho immediatament per la irrupció de la Marta en la cuina i així deixa la Claudia prou avisada del que pensa fer i amb prou temps per a que "la pruna amargant" s'empesqui una estratègia (tercera cagada).

Quan el Nelson arriba a la cuina troba una Claudia sola i amb unes llàgrimes de cocodril que fan fàstic. És que pobra noia, ell no sap què li ha arribat a fer el David!!!! Nosaltres tampoc, però segur que la mentida que haurà muntat serà de les que marquen història.

Mentre això passa, el David ha marxat corrent amb la Marta cap a casa on hi ha el Xavi amb gastroenteritis. Quan hi arriben el nen s'ha pres dues amfetamines pensant que es prenia dues pastilles per a curar la seva malaltia.
El capítol s'acaba amb el Xavi als braços del David amb símptomes d'insuficiència respiratòria i taquicàrdia i la Marta trucant una ambulància.
Per què hi havia aquestes pastilles a casa del David? Doncs  per un cúmul de despropòsits i de mala sort.

La Marta, ajudada per la Júlia i per tot el mal que porta a dins i encara no ha aconseguit treure, s'ha tornat a afeccionar a les drogues.
La Paquita s'ho veu a venir i li està força a sobre. És per això que quan la Marta està parlant amb el David i veu com arriba sa mare, posa les amfetamines que porta a la butxaca del David sense que ell se n'adoni. El David portava, a l'altra butxaca, les pastilles per la gastroenteritis del Xavi  dins d'un pot gairebé igual que el que la Marta li ha endossat.

Quan el David busca el pot de les pastilles a casa per explicar al Xavi quan se les ha de prendre, treu el de les amfetamines pensant que són les de la gastroenteritis. I ja l'hem muntat.
El Xavi quan és l'hora se les pren i el David se n'adona del "cambiazo pastillaire" quan la Marta va a buscar el seu pot a Can Solsona i veu que tindria un mal viatge amb les diarreiques que el David conserva, sense saber-ho,  a la butxaca.
 I, a tot això, hem d'afegir que el judici per la custodia del Xavi ja ha començat a moure el seu engranatge i que la propera setmana un psicòleg ha de visitar la Laura i el David. Ufffffff!

Una altra trama que no ens ha deixat fer bé la digestió aquesta setmana és la de la Núria i el Marcel. La xiqueta està feta un "liu" de sentiments i pren una decisió: marxarà amb el Marcel a París a començar la seva relació de bell nou.
El que admira més del Marcel és la seva honestedat i sinceritat i, per allò de començar sense mentides, va i li diu, cinc minuts abans d'anar a buscar l'avió, que s'ho ha fet amb el Víctor. Evidentment afegeix que té clar que l'estima a ell i que vol estar al seu costat.
Però les neurones del Marcel, sobretot després del tema tant recent del seu pare,  sembla que estan en vaga de raonament profund i el noi opta per agafar la maleta i anar a buscar l'avió tot sol i emprenyat.
A veure què haurà decidit aquest cap de setmana a la ciutat de la llum.

A casa del Manel les coses tampoc són fàcils. La sospita de que el Manel pega a la Paula s'instal·la a casa dels Borràs i se'n comença a parlar.
La Montse parla amb la Paula i amb la Paquita. La Neus i el Narcís parlen amb el Manu. El Manu parla amb la Paula i la Mar i tot plegat es comença a escampar.

El Manel li explica a la Paula que aquestes coses no es poden dir amb aquesta inconsciència perquè els resultats poden ser dolents per a tots. Intenta estar una mica més per la Paula i, a la vegada, demana a la Paquita de viure junts.

El Narcís i la Neus ho tenen claríssim després d'haver estat junts a La Garriga: es volen casar, ja! Fixen la data i van a veure el mossèn que els hi dóna llargues com pot.
Quan el Narcís li dóna la bona notícia a sa mare ha d'afrontar allò que hauria hagut d'afrontar fa molts anys: és diferent ("xulu" i "estupendu", però diferent) i no té prou recursos com per a poder viure amb una parella de forma autònoma.
El disgust és enorme i ja veurem com es va desenvolupant la trama.

Un altre que també té claríssim que es vol casar és el Fede que torna del seu retir espiritual  amb aquella calma i determinació que només dóna el fet de saber què vols amb seguretat.
Però, clar, la Blanca no està per brocs i no en vol ni sentir a parlar.

Casablanca