.. L’Alfons segueix amb les seves obsessions, cada cop més acusades. La Teresa intenta fer-li veure que més val viure poc i bé que molt i amargat, però l’Alfons segueix documentant-se i buscant la manera de tenir a l’abast la pastilla letal.
La Teresa s’amoïna de debò i en parla amb la Montse. La perruquera li fa veure que ella no ha estat mai malalta però que l’Alfons ja ha passat per uns quants atacs i que, per tant, és normal que desitgi no patir...

La notícia de l’escàndol del jutge Navarro és tot un esdeveniment a Sant Andreu... Bé, a Sant Andreu i a tot arreu, perquè el Marcel és víctima d’un assatjament periodístic moderat però constant.
I ell se sent realment de mala llet i dispara les seves sagetes enverinades contra la Núria que se sent incapaç d’ajudar-lo.
A través del Víctor, missatger interessat, s’assabenta que el seu nòvio vol anar-se’n a París i intenta, amb la boca petita, fer-li veure que és millor per tots tres que se’n vagi.
Però, és clar, el que el Víctor aconsegueix és just l’efecte contrari: la Núria decideix quedar-se i així li ho fa saber al Marcel. Aquest, una mica més calmat, diu que sense ella no se’n va, i intenta un acostament amorós, però la Núria es fa enrera al·legant que no es pot treure del cap el semi-rotllo del Marcel amb la Mari.

La Marta se sent vigilada per la Paquita des de l’afer Júlia: mentre la mare mira de ser subtil, ella respon abruptament a qualsevol cosa que faci l’altra.

De fet, la dona parla amb l’Ivan i el David sobre les amistats perilloses de la noia, i només el David assegura que confia en ella, així que la Paquita, ignorant el paper més aviat trist de l’Ivan, li demana que la vigili.

Ara el Paco és l’únic que controla La Fusteria, i ho fa amb molt de gust, sabedor de les possibilitats d’ubicació i caixa que pot tenir un bar de copes per als seus interessos.
L’Alba li demana d’anar a veure la Blanca, però com que l’avi no hi pot anar, decideix anar-hi sola.

La farmacèutica, quan escolta el propòsit de la nena (vol que es casin), inicialment s’indigna perquè pensa que l’ha enviat el seu pare, però ella de seguida desmenteix aquesta idea, li explica que el seu pare fa coses rares, com ara enviar-la sola dins d’un avió, però que ara és el millor pare del món...
La Blanca sembla estovar-se una mica però no cedeix.

Ës dia d’assaig. El Rafa torna a fer el seu paper, substituint el seu substitut, i avui li toca a l’Alfons fer tot un monòleg: és el comiat del vell presoner a Edmon Dantès.
Parla de la mort, del final de la vida, de com tancarà els ulls... i s’emociona pensant en la seva pròpia vida.

Spock