.. Carrer.- En Marcel camina amb en Sòcrates al darrere. Arriben on han deixat el cotxe amb l'oncle Fèlix i el guardaespatlles.
En Marcel li diu a l'oncle que foti el camp i l'home, amb certa recança, li diu que ell ja l'havia advertit que deixés les coses com estaven.
Quan en Félix és fora, en Marcel es rebota amb en Sòcrates acusant-lo de fer-lo servir per a una venjança.
Arrenca el cotxe i marxa, deixant el barman a la vorera.

Pis Núria.- Arriba en Marcel, nerviós, va directe a l'ordinador portàtil, treu uns papers i..........surt la Núria amb barnús.
Evidentment vol saber què està passant i com que en Marcel ja veu que no marxarà fins que li digui, li diu: Mon pare és un assassí.
La Núria l'abraça però ell se la treu de sobre sense deixar-li dir gaire res. Només vol escriure i escriure.

Bar Peris.- En Ciscu i en Peris brinden pel fracàs del 23 F (tal dia com avui).
En Sócrates comença a acomiadar-se de tothom i primer ho fa amb la Cecília, que suposa que té motius poderosos per marxar tan depressa i li desitja sort.
Aleshores, el noi s'apropa a la taula on hi ha la K i en Manu i els hi dona una cinta. Li diu a en Manu que és una cançó inèdita del seu pare i que, de fet, es la última que va escriure. Li demana que se l'escolti i que no quedi oblidada en qualsevol calaix.

Plaça.- L'Alfons pregunta a la Lola on hi ha una biblioteca gran i la dona l'adreça a Can Fabra.
Quan l'home marxa, arriba en Nelson per pagar el deute d'ahir. El noi li demana a la Isabeleta (que s'ha girat d'esquena així que l'ha vist) si pot sortir un moment però és la Lola qui diu que està treballant.

Pis Núria.- És el matí, en Marcel encara és a l'ordinador , no ha dormit en tota la nit i la Núria li porta un suc.
Truquen a la porta: és son pare. En Marcel el rep molt malament. L'home prova de fer-li entendre al seu fill que el delicte ja ha prescrit, que només aconseguirà fer mal i fer-se mal a si mateix.
En Marcel crida : què vols que faci?, que ho tapi?. En Ferran diu que s'ha passat la vida intentant fer justícia; a en Marcel se li regira l'estómac i pare i fill s'acaben cridant.
Quan el pare diu que ell no ha pogut oblidar el que va passar i que li hagués agradat ser prou valent per confessar-ho, en Marcel li entrega els fulls escrits i li diu: Té, llegeix-ho, ho faig per tu. En Ferran no agafa els papers i, capcot, marxa.

Carrer.- El comissari i l'oncle Fèlix parlen de l'affaire Marcel. El primer és molt dràstic i desitjaria haver matat el noi. En Fèlix es mostra esperançat i diu que el noi no s'atrevirà a publicar-ho.
Aleshores rep la trucada del seu germà Ferran. Només diu: No fotis!!!.

Bar Peris.- En Nelson i la Isabeleta queden en que allò que va passar, va passar i que no cal donar-hi més voltes.
L'Alfons és en una taula llegint el llibre que ha anat a buscar a la biblio.
Arriba la Ceci, corrents, i commina tothom a l'assaig.
Mentre en Peris recita un tros del seu monòleg, mol apropiat pel tema d'avui, es veu .............

Pis Núria.- En Sòcrates ja és a punt de marxar perquè en Marcel li diu que ja no el vol escoltar més.
El barman li diu que només volia que sabés la veritat. En Marcel es rebota i li respon que quina veritat, si ell ha mentit a tothom per aconseguir el seu propòsit. Li etziba un: No et vull tornar a veure mai més i després li diu: No pateixis, publicaré l'article.
En Sòcrates li diu que no el creia capaç de fer-ho i, molt trist, segueix dient que potser ell (en Marcel) té algun record bo d'infantesa però que ell no en té cap; el seu pare va morir quan tenia 4 anys i només recorda el dia que el va portar el metge i que li va dir que si es portava bé, li compraria un regal; mai va tenir temps de comprar-lo. Remata dient que el seu pare era un home valent i lluitador i no un d'aquests que es llencen per una finestra.
Aleshores veu un "single" del seu pare damunt la taula d'en Marcel i l'agafa tot comentant que ell també el té però que està ratllat de tant com l'ha sentit. En Marcel li diu que se'l quedi i en Sòcrates, abans de marxar definitivament, li diu que li sap molt greu.

Sala de Conferències.- En Ferran és allà, a punt de començar una conferència. La gent entra. En Marcel també.
El noi s'asseu al costat de son pare (són a primera fila, no a l'estrada) i l'home li pregunta què hi ha anat a fer allà. En Marcel li fa una proposta, si abandona la justícia, no publicarà l'article. En Ferran no ho vol fer, allò és tota la seva vida però en Marcel li deixa ben clar: la teva vida s'ha acabat.
El jutge puja a la tarima i s'asseu; comença la conferència: Fa 20 anys que faig de jutge.......
En Marcel s'aixeca i comença a marxar de la sala però així que arriba a la porta, s'atura en sec en sentir el seu pare:..........jo he comès crims terribles (commoció a la sala), ja fa més de 30 anys de tot allò i no ho vaig fer tot sol, volia compensar-ho amb la judicatura.................però ara ens ha arribat l'hora de passar comptes: vaig abusar de dones que no es podien defensar, vaig robar, extorsionar i vaig matar un home innocent i per amagar-ho vaig cometre un altre crim. Vull dir el nom de les dues persones: Mario Duran i Cesc Verdú...................No vull ni mereixo el perdó; el meu fill te raó: la meva vida s'ha acabat i aquí s'acaba.

Pis Gus.- La K i en Manu han escoltat la cançó d'en Duran. Els hi agrada tot i ser del 71 i el noi va tocant acords fins que decideixen provar-la sencera.
Mentre en Manu toca la guitarra i comença a cantar es veu .............
El comissari pel carrer amb un cotxe patrulla que se li acosta pel darrere........... en Félix que condueix fins un descampat........... el comissari que segueix els dos policies que han baixat del cotxe......... en Félix que treu una pistola de la guantera.
La càmara s'allunya del cotxe, se sent un tret i després el so de la botzina del cotxe.

Sala de Conferències.- En Ferran baixa de la tarima i diu al seu fill que no ha estat tan difícil. En Marcel li diu que serà molt dur però el pare li respon que també ho serà per ell (per en Marcel) i que no ho ha fet per pagar cap deute històric, sinó que ho ha fet per ell, pel seu fill.
La policia el ve a buscar i l'home posa les mans a l'esquena perquè l'emmanillin.

Torna a sonar la cançó d'en Duran en les veus d'en Manu i la K mentre veiem en Sòcrates que es posa el casc i, amb ulls plorosos, puja a la moto, l'engega i marxa.

tplana