.. En Iasir està capficat a can Peris. Aquest li pregunta si vol res més i el xicot li diu que no i que li cobri el te que s'ha pres i els 10 cèntims que va deixar a deure-li l'altre dia, insistèix ja que per a ell no "- és igual" com li fa el Peris.
Entra un estirat que es presenta com a Ranyé, advocat, que té un judici "- d'aquí a una hora". En Iasir el posa al séu lloc dient-li que ell també té feina i que l'advocat s'ha endarrerit mitja hora.
El Peris, des del taulell, fa comentaris xenòfobs que són replicats per la Cinta.
L'advocat explica a Iasir que son germà serà expulsat de l'estat espanyol al no tenir papers "- i amb el que ha fet ara...". Això desferma les protestes del paquistanès que es referma que Kanam no ha fet res en aquesta ocasió per molt que hi hagi qui digui que l'ha reconegut. Acaba fotent un cop de mà a la taula.

A ca la Motse en Narcís entra a la cuina i ella mira de parlar-li davant el rebuig del nano que per culpa seva té ganes de plorar, diu. La Montse li comunica que avui anirà amb ell a la feina.

A La Fusteria entren la Blanca, el Fede i la Cecília, que venen de correr papers per al casament. Volen que sigui abans de Nadal i encara han de fer el curset pre-matrimonial. La Ceci opina que estan ben sonats i insistèix en que no hi vol veure el Paco.
Han quedat, la Blanca i el Fede, amb els pares de la noia i, comentant-ho, es posen enganxifosos. Tant que el Marcel els diu " - I si deixessim alguna cosa pel matrimoni...".
El Sòcrates els hi porta un cafè mentre els dos homes comenten la situació del casori i es queda escoltant les dificultats que té el Marcel en la investigació que fa del músic 'suïcidat'. En Fede suggerèix que potser hauria de demanar ajuda a son pare, el jutge, i en Sòcrates cita Orwell "- Tots els homes som iguals però alguns són més iguals que d'altres".

A la plaça en Iasir s'acosta a la parada per demanar ajut a la Pilar pel seu germà. La dona mira de treure-se'l de sobre.

Al Peris, la Blanca està entaulada amb el seus pares, i els deixa clar que no vol parlar de l'Albert. Llavors la burxen amb l'Alba "- A veure si hauràs de carregar tu amb aquesta nena", amb la mare de la nena "- De vegades les ex-dones..." i amb la conveniència de que tingui els seus propis fills.
Arriba, amb la llengua fora, el Fede, que ha estat amb el mossèn i es queixa de que els vullgui fer fer dos mesos de curset "- No sé que collons s'han pensat aquests corbs...". La cara dels pares és un poema i la Blanca li ha de recordar que son pare treballa al bisbat de Tarragona. El poema és ara la cara del Fede.

La Montse, metre, parla amb la Cinta al mostrador. Comenten sobre el Narcís, quan apareix el Ripoll burxant amb el Narcís i la Paula. La Montse l'acaba engegant a la merda.

En uns arxius d'un jutjat, el Marcel remena paperassa per la investigació que està fent. Alguna cosa que troba el fa trucar a son pare demanant-li ajuda. Davant l'autisme del jutge, insistèix fins a treure-li qui era l'instructor del cas.

A la farmàcia, la Pilar defensa davant sa germana els fets de l'impossibilitat que fos en Kanam qui atraqués la bacallanera. La Roser fa un altre al·legat xenòfob que queda interromput per l'entrada d'una clienta.

A Can Solsona en David saluda en Fede, la Blanca i els seus pares "- Estem contents que el Fede es casi. Ja li tocava. Passar tota la vida sentint-li dir bestieses sobre el matrimoni...", poemari als rostres del pares i al del Fede.
Quan els dos amics marxen a veure la cuina, la Blanca aprofita per a demanar al séu pare que faci alguna cosa amb l'assumpte del curset. Després de remugar i de la pressió que li fa la mare, agafa el mòbil i surt a moure influències.
Les dues dones, soles ara, comenten la jugada. La Consol mira de treure-li del cap el matrimoni amb el Fede tot posant-li senzill l'adopció o la fertilització. La Blanca li deixa clar: "- Mare, estimo al Fede". La dona acaba prometent el seu recolzament.
Tornen, a l'hora, el pare i el Fede. L'home ha aconseguit que els dos mesos a raó de vàries hores diàries quedin reduïts a un parell d'hores en total. Els poemes es traslladen ara a les cares de la Blanca i el Fede.
Marxen, convida el Fede, que és l'últim en aixecar-se de la taula (...aquest xicot...) i que ajuda, però, a posar-se la jaqueta a la Consol "- La Blanca t'estima, no sé perquè, però és així" li fa la dona.

A ca la Montse, aquesta li diu a la Teresa que no sap que fer amb el Narcís, no s'ha adaptat a la feina de les joguines. L'Alfons comenta que podria tornar amb el Dani i la Clara, ara que els hi va bé. La Montse dubta i explica també el que li ha dit el "- desgraciat" segons l'Alfons del Manel Ripoll.
En aquestes entra el xicot, que no vol dinar fins que la Montse, al sofà, li promet que buscaran una altra feina del tipus de la lampisteria, i la fam li retorna de cop.

A la sortida del jutjat, en Marcel es troba amb l'oncle Fèlix i el periodista aprofita per a preguntar-li sobre el Mario Duran i les circumstàncies de la seva mort. L'oncle li diu que des de la feina que feia al jutjat en l'època que hi va coincidir amb el pare-jutge, el Mario ajudava els afectats per la "Ley de Vagos y Maleantes" franquista, falsificava ordres de llibertat i els hi cobrava "- una mena d'impost". En Marcel comenta que una cosa així no la podia fer un home tot sol.

A ca les Balaguer, després d'uns quants retrets habituals, la Roser i la Pilar parlen altre vegada de l'assumpte dels germans paquistanesos. La Pilar, que ha anat a parlar amb la policia, diu que ha fet el creia que havia de fer "- Se´distingir entre el bé i el mal, ens ho van ensenyar de petites, això i a creure en Déu..."

A una església el mossèn surt per tancar quan se li apropa en Iasir, que després d'una curta argumentació, que el capellà accepta de seguida, s'instal·la al temple, amb altres immigrants per a iniciar una vaga de fam fins que amb son germà es faci justícia.

Gòmix