Aquests son Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici de la propera temporada
No s'emeten mai per la tele (de moment)

CAPÍTOL 22
d'El Cor de l'Estiu 2003
de dimarts 26 d'Agost del 2003

.. Cinta avança una mica i la Irene gira el cap per mirar-la:
- Hola, Cinta. Et presento... -diu ella amb dificultat.
- No, no cal que me'l presentis. El conec molt bé.
- Cinta
-diu ell apropant-se a ella -. Quant de temps. No podia ni imaginar-me que coneixies la Irene...
- Des de fa molts anys.
- Bé, us deixaré a soles. Irene, estaré fora per si necessites res.

Guillem surt de l'habitació mirant fixament a la Cinta.
- Aquest és el teu advocat, Irene? El mateix amb el que vas tenir una aventura?
- Sí, és ell... El coneixes?

- Per desgràcia, sí... Però ara no vull recordar tot això. Tu com estàs?
- Millor, però em fan mal els braços i la cara.
- Et va donar un bon parell de cops...
- Va ser un infern, Cinta...
-diu plorant-. Va arribar abans del que hem pensava... Em va agafar desprevinguda. Jo no sé ni com... vaig poder defensar-me... Tot va passar tan ràpidament...
- Calma't, Irene. No m'has de donar cap explicació. La policia investiga el cas, oi?
- Sí. M'han fet un munt de preguntes... i les que hem faran.
- Han vingut els teus fills?
- Sí, s'han encarregat d'incinerar al Felip. Estan al pis de Sant Andreu. Què horrible tot plegat, Cinta...

Cinta intenta calmar a la seva amiga.

Poc després, surt al passadís on es troba al Guillem.
- Vols prendre alguna cosa, Cinta?
- No. Ets l'última persona que m'hagués imaginat trobar-me, Guillem. Què hi fas aquí?
- He vingut quan m'han avisat del que havia passat.
- El món és més petit del que sembla, i el destí més irònic del que imaginava. Tu i la Irene...
- Després que hem deixessis plantat jo... Em va costar molt refer la meva vida, saps? Conèixer a la Irene va ser una cosa inesperada.
- Però tinc entès que fa unes setmanes que ho vau deixar córrer...
- Res definitiu... I tu, com estàs amb el teu home?
- Millor que mai. Quedar-me amb ell ha estat la millor decisió que he pres mai. Ara he d'anar-me'n.
- Ens tornarem a veure ara que soc per aquí...
- Sincerament, espero que no. Ets el passat, Guillem. I el present ara mateix està molt mogut amb la mort del Felip.
- Cinta, jo...
- Guillem, si us plau. Estigues per la Irene, i oblida't que m'has vist. Adéu.

Cinta se'n va, deixat plantat com un estaquirot a l'advocat.

Aquella nit, a La Fusteria, la Clara entra feta una fúria dirigint-se cap al Sanchís. Ni tan sols saluda al Gus que està prenent-se una cervesa a la barra. Directament parla amb el cambrer:
- Eh, tu! Escolta'm bé: allunyat del meu fill, del Max. Si et veig anant amb ell et juro que et penediràs, m'has entès?
- Senyora... no sé de què em parla...
- Ho saps prou bé... marica!

Si la mirada matés, la Clara s'hauria carregat en aquest instant al Sanchís. I dit el que li diu, se'n va.

Al dia següent, en La Fusteria, estan asseguts en una taula acompanyant al Fede, la seva mare, la Núria i el Marcel. El fotògraf té un sobre a la mà.
- No el puc obrir... enteneu-me, aquí diu si soc o no el pare de l'Alba...
- Treu carallot!
-diu la Cecília agafant-li el sobre -. A veure, tu sents que ets el pare de l'Alba?
- És clar...
- Aleshores, trenca el sobre, fes-lo bocins i oblida't del que diu o deixa de dir... Tu ets el pare de l'Alba, passi el que passi.
- La teva mare té raó. Després de tot el que has viscut amb ella, encara dubtes que siguis el seu pare?
-apunta el Marcel.
- De totes maneres, si ho veieu així, tampoc hauria de tenir por per saber què diuen els resultats, oi? -diu la Núria.
- Va, vinga, deixem-nos de romanços. Dóna'm el sobre Cecília.
Fede l'agafa amb seguretat. L'obre i treu uns papers. Els comença a llegir.
- Ei, li està canviant la cara, no us sembla? -diu el Marcel.
- Fill, què passa?? Què diuen??
- L'Alba..., és filla meva!
-diu sospirant.
Tots criden d'alegria i l'abracen.
- Veus com no havies de patir!! -diu la Cecília.
- La que patirà serà la Tona quan li refregui per la cara els resultats. Va, us convido al que vulgueu! Això hem de celebrar-ho!
- Nois, jo no puc. He de marxar a l'editorial. Ja sabeu que he començat aquesta setmana la feina i m'he de posar al dia -diu la Núria.
- Jo em quedo. Ja ens veurem a casa -diu Marcel que li fa un petó a la seva noia -. Fins després
- Sembla que feu molt bona parella, eh?
-diu la Cecília tafanejant.
- Va, Fede, porta'ns cervesa per tots! -diu tallant la conversa el Marcel.

 

NO a la guerra

Núria arriba al Peris on seu amb l'Ivan:
- Què, com portes això de tornar a la feina?
- Bé, ja en tenia ganes. I tu? Com et va anar el primer dia?
- Molt bé, gràcies sobretot a que estaves amb mi ajudant-me.
- Estic segur que te'n sortiràs. No és un treball massa complicat.
- No, no ho és.

Gus entra al Peris i quan passa pel costat de la Núria, es miren sense saludar-se.
- Et passa res amb aquest?
- No, bé..., vam tenir una enganxada fa unes setmanes. Res sense importància. Marxem cap a l'editorial?


Quan van a sortir del bar, es troben amb el Narcís:
- Ei, hola! -diu contenta la Núria fent-li dos petons al noi -. Com estàs? Què has estat fent aquestes setmanes?
- Res, passejar, treballar en la fusteria nova del Dani..., llegir.
- S'ha passat aquestes setmanes llegint la revista local que editem
-diu l'Ivan -. El meu germà s'ha fet aficionat a llegir l'horòscop que escriu l'Eva.
- Tu la coneixes, Ivan? -pregunta Narcís estranyat. - Sí, algun cop l'he vista en l'editorial.
- I dius que és ella qui escriu els horòscops?
- És clar, qui et pensaves que era? Un professional? La revista és massa modesta per pagar a un especialista en aquestes coses.
- Hauríem d'anar passant -
diu la Núria -. Adéu, Narcís.
Tots dos marxen mentre Narcís es queda pensant en el que l'ha dit el seu germà.

Poc després, surt del bar coincidint amb l'entrada del Max acompanyat del Joan Serafí:
- Vaig somiar amb la peli tio... Quina passada! -diu Max mentre seuen.
- I el que vam fer després també va estar molt bé, oi?
- Sí, clar...
-diu Max rient.
Gus s'acosta als nois i seu amb ells.
- Ei, hola! Perdoneu-me si em fico on no em demanen, però nen..., què li ha fet el cambrer de La Fusteria a la teva mare?
- A la Clara? Res, que jo sàpiga...
- Doncs anit es va presentar traient foc pels queixals i li va dir de tot al noi aquest... Li va dir que no s'acostés a tu... i ho va rematar amb un contundent "marica".
- La Clara li va dir tot allò al Sanchís? Merda, deu sospitar alguna cosa, del contrari... Hauria de parlar amb ella, no?
- Millor espera a que ella et digui res. Potser li va clavar la bronca per un altre motiu...
-diu el Joan.
Max es queda molt preocupat.

Narcís ha pujat a casa seva i s'ha ficat a la seva habitació. La Teresa pica en la porta:
- Fill, et trobes bé? Has acabat la feina?
- No avia, he de tornar. Però he de fer una cosa...
- D'acord...

Narcís agafa la carta que l'Eva va escriure i obre la revista pels horòscops. Es queda sorprès al comprovar que un fragment que surt en la carta és pràcticament idèntic al que diu el seu horòscop. Narcís, confós, mira al sostre on té enganxades els estels i els planetes fosforescents que l'Eva li va regalar.
Teresa torna a la cuina on està amb la Montse:
- I encara no saps què faràs?
- Parlaré amb el Marc, demà mateix. I tant de bo m'escolti, perquè necessito comprovar que estic equivocada.
- Jo també ho espero.
- Mama, avia, torno a la feina...
-diu el Narcís marxant corrent.
- Adéu fill! -diu la Montse.
- Al Narcís li passa alguna. Estic segura...
- Està molt distret des de fa dies. Millor, així no pensa tant en l'Isaac.
- Va, dóna'm les patates que les poso a bullir.


Una mica abans del dinar, Fede es presenta en casa de la Tona:
- Ah, ets tu... Què vols ara?
- Té, llegeix-te això.
- Son els resultats que confirmen que ets el pare de l'Alba?
- Això mateix! Ets una mentidera i una farsant.
- I tu un infeliç que és capaç de creure's el que li diu la seva ex. T'hauria de caure la cara de vergonya per poder pensar que no ets el pare de l'Alba. Has necessitat d'unes proves!
- Però què estàs dient?
- Dic que l'únic que he volgut fer és riure'm de tu! Marejar-te per guanyar temps i tenir amb mi a l'Alba més temps!

- Sabia que eres una filla de puta... Però no tan gran! Crida a l'Alba! Ara mateix me l'emporto amb mi a Sant Andreu. Ràpid, cony!
- Alba!
-crida la Tona.
- Et juro que d'aquesta et penediràs algun dia...
L'Alba surt:
- Què passa?
- Res, vens amb mi. Acomiadat de ta mare...

Poc després, el Fede s'emporta a la seva filla cap a casa.



-CONTINUARÀ...




Channing

Setmana d'estiu 2003 - 05
Capítol 21 · Capítol 23 ·
Capítol 24 · Capítol 25 ·

Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu 2003
Tornar a Pàgina El Cor de l'Estiu


inici pàgina


L'equip de la WEB STAP ©

amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
€noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca, Tàntal, Massagran, Mooon, Antaviana

i altres 'cardíacs', procurem cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli) coneguem quina imatge es dóna de nosaltres.

webstap@sant-andreu.com
la Història de STAP
les Entitats de STAP
el 20 d'Abril
el Terme Municipal de STAP
WEB STAP - Pàgina Inici
Guia del Comerç Andreuenc
imatges de STAP
participa
Tornar