.. El bar està tancat. És divendres nit. Al voltant d'una taula es troben el Peris agafant de les mans a la Cinta, i el David i la Laura amb cara d'angúnia. El lloc té una il·luminació molt tènue i l'ambient és trist.
- Per què passen aquestes coses? - mormola la Cinta -. Què ha de sentir o pensar una persona per intentar matar a una altra? La ment humana és més complexa del que qualsevol pot ensenyar en la teoria d'una carrera...
- Hem d'assumir el que ha passat, Cinta. Aquest incident ens ha tocat a tots. Ens ha agafat molt de prop.
- Cinta, vols que et prepari una infusió? -diu la Laura.
- No, gràcies...
- Vosaltres voleu res? Jo vaig a preparar-me una til·la.
Els homes mouen el cap per refusar l'oferiment de la Laura que s'aixeca per anar a preparar-se el que vol.
- Has de tornar a comissaria a declarar? -pregunta el David.
- M'han dit que de moment no... Tant de bo! Tinc el cap que m'esclatarà en qualsevol moment..., tot el dia explicant el mateix, mare de déu! Quin mal son... He hagut de relatar cada detall del que vaig veure, he hagut de recordar com vaig trobar-ho tot..., la sang embrutant-lo tot, el cos del Felip..., la mirada de la Irene demanant-me ajuda... Ell estava mort allí, al costat d'ella!
- No pensis en això ara, Cinta... Per què no puges i descanses? Has tingut un dia mogut.
- A sobre em van dir quan la policia i els infermers van arribar, que no hauria d'haver curat les ferides de la Irene... Estava perdent sang i no la podia deixar així... -diu Cinta emocionada -. Quina tragèdia...!
- Però la Irene ha explicat ja què va passar? -pregunta la Laura seient amb la til·la.
- No, encara sembla ser que no. Tot i que imagino què va ocórrer... Ell l'amenaçava i probablement, perdria els papers. Li negava el divorci a la seva dona. Volia retenir a la Irene al seu costat malgrat que era infeliç! Això no és humà, per amor de Déu!
- Ell va intentar matar-la? -diu la Laura.
- No ho sé, possiblement... Suposo que la Irene es va defendre quan va poder... i el va matar.
- Va, mama... No parlis més. Puja i descansa.
- Sí, Cinta. El teu fill té raó. Anem, va!
Cinta es deixa portar pel Peris i tots dos marxen a casa mentre el David i la Laura es queden una estona més abans d'anar-se'n a sa casa.

Dilluns, els carrers de Sant Andreu semblen més animats. Les vacances de molts ja han acabat. Molts establiments han obert i l'activitat comercial anima la zona.
La Roser arriba al mercat passant per la parada de la Lola:
- Bon dia, Roser! Què! Ha pogut comprar ja alguna enciclopèdia?
- Per què no et fiques als teus assumptes, maca?
Roser li fa un lleig a la Lola i es fica en la parada de la seva germana:
- Has d'anar explicant-li a tothom el que ens passa a casa?
- Vols dir el que et passa a tu! Perquè el que es a mi, no em passa res.
- Pilar, com t'he de dir que no m'invento res...
- Portes des de dijous passat que et vaig trobar estirada al sofà, explicant-me el mateix. Vols que et torni a repetir el que penso?
- No, no cal! Però et demostraré, no sé com, que estàs equivocada al no creure'm quan t'explico el que t'explico! Apa, bon dia!
- Ves amb compte, Roser...
Lola s'apropa a la reixa que separa les dues parades.
- Ella continua insistint en la seva versió... -diu la Lola.
- És tossuda com una mula.

De sobte, la Lola s'espanta al sentir una veu darrere seu:
- Hola, mi amor.
- Nelson... -diu ella girant-se.
El cubà s'ha presentat a la parada amb un ram de flors.
- Això és per tu, mi china.
- Ahórratelas. No sé a qué viene tanto halago.
- Tu ja sabes lo que quiero, mi amor -diu apropant-se a ella -. Quiero el teu perdon... M'he portado muy mal contigo, chica... y lo reconozco. Me precipité marchándome de casa de aquella manera...
- Ahora es tarde, Nelson. Ya no hay marcha atrás.
- Mira, Lola... No sigas adelante con los trámites de separación. Haré lo que tú me pidas...
- Trámites? Qué trámites? Como sabes eso?
- Yo... supongo...
En aquest moment apareixen la Isabeleta i el Rafa molt somrients. La cara de la Lola expressa clarament que està emprenyada.

Clara agafa la seva bossa i quan està a punt de sortir de casa li diu al Max que està mirant la tele:
- Tornarem aquesta tarda. El Dani té molta feina a la fusteria i dinarem allí per no perdre temps, d'acord? Si surts, avisa'm d'alguna manera.
- Sí, Clara. No t'amoïnis.
Ella el mira resignada i surt de casa.
Al Max li falta temps per apagar la tele i agafar el telèfon per fer una trucada.

Isabeleta no surt de la seva admiració al trobar-se al Nelson:
- Bé, carinyet. Ja ens trobem a la hora de sopar -diu el Rafa.
- Molt bé, adéu... Nelson, quina sorpresa trobar-te per aquí...
Lola s'interposa entre ells dos i es dirigeix a la seva dependenta:
- Pots explicar-me com sap que estic tramitant la separació?
- Ho saps Nelson? -diu molt innocentment.
- Mira, mosqueta morta. Tu a mi no m'enganyaràs com fas amb tothom. A més de l'advocada, només tu i jo sabíem que ho estava fent. I si la Carla no m'ha dit res, és perquè ella no ha parlat amb el Nelson. O sigui que només pots haver sigut tu.
- Oye, Lola, mi amor...
- I vols parar de dir-me mi amor y cosa linda?? Em poses histèrica! Ves-te'n d'una puta vegada, Nelson...
- Lola.... -insisteix el cubà.
- Que te'n vagis, coi! -crida molt emprenyada.
Nelson mira a la Isabeleta i se'n va.
La Pilar ho observa tot des de la seva parada.
- Em diràs la veritat? O t'ha menjat la llengua un gat?
- Ho sento... no vaig poder callar-m'ho.
- Només t'ho diré una vegada: si em tornes a trair ja pots anar a arrossegar-te a una altra parada perquè per aquí no tornaràs a posar els peus, m'has entès?
- Sí -diu amb el cap ajupit.
- Vinga, posa't a treballar mentre vaig a prendre alguna cosa.
Lola marxa molt indignada mentre la Isabeleta es posa el davantal resignada.

En una taula del Peris, la Clara xerra amb la Paquita a qui s'ha trobat quan anava a per uns entrepans:
- Ja veus quin panorama se'm presenta, Clara. I jo estic feta un embolic, perquè ara mateix no sé què faria amb un nen a casa, però per altra, no deixo de pensar que és fill del meu marit...
- Un fill que va tenir amb una altra dona mentre estava casat amb tu. ¿No et semblaria paradoxal haver de fer-te càrrec ara, anys després, d'una responsabilitat que va ser el teu marit qui va voler assumir?
- Ho sé, Clara, però no puc evitar sentir pena per aquest nen que no té culpa de res. És el germà de la Marta...
- És una situació molt complexa... Paquita, he de tornar a la fusteria.
- Ah, per cert, com us va amb la reforma? Amb els meus problemes, no t'he preguntat res...
- Molt bé, en uns dies, tot estarà llest per obrir. Me'n vaig. Truca'm si necessites res. Adéu...

Clara s'apropa a la barra per pagar-ho tot però se n'adona que no porta el moneder.
Mentre li explica alguna cosa al Peris, Cinta baixa de casa seva. Molt decidida, s'apropa a la barra.
- Fins ara -diu la Clara.
- On vas? -pregunta el Peris.
- A l'hospital. Vull veure a la Irene.
- Vols que t'acompanyi?
- No, no cal. Tornaré el més aviat possible.
- Dóna-li records de part meva.
- Ho faré...
Cinta surt del bar mentre el Peris es queda mirant-la amoïnat.

Clara arriba al seu pis. Deixant la porta oberta i sense dir res al no veure a ningú, es dirigeix a l'armari on s'ha deixat el moneder. Quan es gira se n'adona que la televisió està engegada. S'apropa per apagar-la i veu que del vídeo surt una cinta. Clara es gira i troba al sofà la funda de la cinta. L'agafa i descobreix que pertany a una pel·lícula porno gai...
De sobte sent uns riures que provenen de les habitacions. Reconeix que un d'ells és del Max. Clara torna a deixar la funda sobre el sofà i surt del pis, tancant la porta amb molta cura.
Segons després, surt el Max pràcticament despullat, que es dirigeix al frigorífic d'on agafa un pot de Nocilla, tornant a entrar en la seva habitació.

Cinta arriba a l'hospital. Després de preguntar en recepció per l'habitació on es troba la Irene, arriba allí just en el moment en què surt una infermera.
- Disculpi, és aquesta l'habitació de la Irene Selva?
- Sí, però ara no pot entrar. Té una visita.
- Una visita? Algun fill seu?
- No. Ara mateix l'acompanya el seu advocat.
La infermera marxa i Cinta no es pot estar d'entrar. Quan ho fa, es troba un home alt, de cabells blancs que té les mans de la Irene agafades, consolant-la. Es gira i la cara de la Cinta es posa pàl·lida...
- Guillem...?
- Cinta, què hi fas tu aquí? -diu ell.