.. La Remei ho deixa tot preparat i és a punt de marxar cap el dinar que el col·lectiu paquistanès fa per agrair als veïns, i veïnes, l'ajuda que han rebut, quan arriba el Manel convidant a la Paquita. Clar no pot deixar la pensió sola, però la Remei, que no estava gaire predisposada al menjar 'exòtic' que es veia venir, convé a quedar-se... i la 'parelleta' marxa junta.

Qui també és a punt de marxar, està fent les bosses, és la Mar. El Gus li demana perdó, suplica, li fa tota mena d'arguments, està disposat a que el fuetegi... per tal de que no se'n vagi. Però la noia no 'traga', opina que l'andorrà és un "'Gilipolles' i un porc".
La preocupació que té pels esperits del pis, però, fan que se'n desdigui i acaba quedant-se.

A Cal Peris la Laura esbronca el Robert per les interferències que provoca en l'educació del Xavi. L'homa suplica, també, però la noia es manté ferma, més que la Mar, i deixa el Robert pesarós, pensatiu i amb cara d'emprenyat.

La Cinta ha sentit al Peris llevar-se per la nit. Ella tampoc ha pogut dormir.
El Iasir se'n va al dinar i, tot endunt-se unes croquetes fetes per la Cinta, promet guardar-li's una mostra del menjar paquistanès. El Peris ho refusa, no té l'estómac per proves.

Les dues germanes Balaguer s'ho miren des d'una taula. La Roser li va inflant el cap a la Pilar perquè no vagi al dinar d'agraïment amb arguments xenòfobs "- Jo no soc racista, però... aquesta gent bruteja". La Pilar es manté ferma.

El Manel està fen un fricandó per a la Paqui, la seva especialitat diu, fins que se li crema, aquest home és una perla, i com que no es pot menjar de cap manera, surten a dinar fora entre les rialles de la hostelera.

La Pilar es va mirant el que un del xicots del Paquistan li serveix al plat com si hagués de trobar-hi ves a saber què. També hi són el Francisco, el Rafa i un altre immigrant... ningú més.
El menjar és, obviament, picant i el Cisco sembla que s'hagi de morir després de tastar una mena de patata i es passa tota l'estona bevent aigua. El que troben delicioses són unes croquetes... les de la Cinta!
Parlen del Kanam, que està a Paquistan disposat a tornar a Europa així que pugui.

La veïna de baix del Gus li puja uns calçotets vermells, que resulta que no són d'ell. Deuen ser del veí de dalt, que té llogat el pis però només hi va de tant en tant, sempre de nit i amb alguna noia. "- Un picadero?!" fa el Gus.

Els calçotets acaben a la bústia del veí i el Gus comença a donar-hi voltes a la informació que acaba de rebre. Busca uns CD,s i es posa a trajinar amb l'ordinador, amb cara de sàdic.

El Xavi vol menjar pizza, però hi ha pèsols estofats i peix fregit. El nano va fent comentaris de son pare.
Sona el telèfon, és el Robert que vol parlar amb el nen. La Laura no el deixa, però, amoinada per no semblar la madrastra dolenta, malcria el nano i acaba fent-li la pizza.

Mentre seveix el te el company del Iasir va aclarint que al Paquistan també tenen diferent lléngües com aquí, i que l'islam és la seva religió, però que no són àrabs, quan arriba el Iasir carregat de bosses que, segons el Francisco, que pel que pateix realment després del picant que s'ha fotut és per les morenes, compren als xinesos i després ho revenen.
El Iasir vol obsequiar la Pilar i la Roser amb una bossa per a cada una i una altra per la Isabeleta, tot afirmant que la Pilar és com la mama i el Cisco com el papa, 'Mama Pilar' i 'Papa Francico' diu el company entre rialles del Francisco. La Pilar acaba acceptant-ne una, com també el Rafa.

La Paquita i el Manel s'estan atiforrant de menjar-escombraria asseguts a un banc. El Manel es torça un peu i aprofita per abraçar-se a la Paquita mentre caminen per fer "baixar tota aquesta porqueria".

Arriben juntes la K i la Mar també carregades amb bosses. Al Gus no li fa cap gràcia que la K s'hagi avançat respcte l'hora que havien quedat.
Mentre les noies van a la cuina a guardar el que han portat, el Gus posa en marxa l'ordinador i comencen a escoltar-se sorolls que van envoltant la bronca que li fot la Mar per no haver fregat els plats. La noia essotèrica va preocupant-se fins que amb una expressió d'alegria diu "- Ha tornat!".

El Robert negocia amb la Cinta el poder xerrar, sense marxar del bar, amb el Xavi.
Bo i asseguts, li regala al nano un mòbil, amb trucades restringides això sí, per a que puguin estar constanment en contacte. Li aconsella que no li digui a la Laura i que se l'amagui a la motxilla perquè no li trobi.

Els veterans enamorats van passejant de bracet. El Manel es va posant mel·lós i acaben morejant-se al mig del carrer entre proposicions de viure junts i exclamacions de '- T'estimo! T'estimo".

Gòmix