|
SETMANA
42
|
.. La delació.- Ens ho faran gruar fins al darrer moment. L'únic que hem sabut sobre el tema aquesta setmana és que el Quim sap qui ho va fer des de el primer moment. La Carme sembla estar totalment descartada. "El malalt imaginari" (1) en femení.- El castell de cartes que va muntar la Carme al voltant de la seva imaginària malaltia s'està desmuntant més de pressa que corrents. Ella, que no és tonta i se n'adona, li diu a la Roser que vol parlar amb la Núria i explicar-li la veritat. La Roser, evidentment, li treu del cap dient-li que el temps juga al seu favor. Quina quimera! Hi ha massa gent que ho sap: la Clara, el Quim, l'Adrià...i el Jordi que fins que la Carme no ha tornat a casa ha begut a galet. Quan la Clara li ho explica i li diu que ho comprovi a l'hospital, la Carme ja no té on agafar-se. Rep un castanyot molt ben donat de part del seu home i, entre moltes d'altres, aquestes sàvies paraules: " - (Ho has fet tot) Per tenir-nos lligats, per fer-nos sentir culpables, per fer-nos fer a tots la teva santíssima voluntat". El Jordi vol tocar el dos perquè la Carme li fa fàstic però necessita diners. Vendre's la Farmàcia podria ser una solució però el Martí li dóna un taló de 50 milions per la seva participació en el negoci que, al principi de la sèrie, va ser la perdició del Jordi. Decideix que quan la Núria passi la prova de piano li explicarà qui és realment la Carme i ell marxarà ben lluny. L'Adrià tampoc pot perdonar a la Carme un engany d'aquesta magnitud i fins el Jaume, quan se n'assabenta, la fa fora del seu davant més que indignat. "Duelo de titanes".- Els dos supermanipuladors de la sèrie s'enfronten i acaba guanyant ( si a això se li pot dir guanyar) la representant femenina. La Carme crida al Martí per a explicar-li en quina situació es troba ara que s'ha descobert el seu engany. El Martí, com no, l'entén i la recolza i la Carme arriba a dir, creient-s'ho de veritat, que ell sí que és un amic (és nota que som en època de rebaixes). L'amic li diu que l'ajudarà en tot el que pugui i es per això que mira de treure's el Jordi del davant amb el talonet. Quan la Carme ho sap li retreu amb duresa i el Martí no pot acabar d'entendre perquè no li sembla bé. La Carme o té "la seva família" o no vol res de res. O sigui que li dóna el passaport a l'amic Martí. El
matrimoni novell i el fantasma cagadubtes.- La Mari i
el Ramon no poden estar junts tres minuts sense discutir.
El Ramon decideix desfogar-se amb la Remei en una
cavalcada gloriosa després de veure, sense ser vist, com a la Mari
se li declara un Santi borratxo com una cuba. I, llavors,
a la Desirée se li acut que ja està tipa de tanta foscor
i que ja és hora de veure el món per un forat: part al canto! La
Mari truca al Santi que dorm la mona i decideix anar
passejant i amb dolors de part a l'Hospital. La recull (literal
perquè era gairebé a terra) la Paquita i la porta amb el
seu taxi. Intenta trucar al mòbil del Ramon però ell està
massa enfeinat per a agafar-lo. El Santi és el primer en
arribar a l'hospital després de sentir els missatges de la Mari
al contestador. Li cau la bava amb la Desirée i la Mari
aprofita per a dir-li que si ell vol les dues faran cap a casa seva
passant de tot. El "cagadubtes fantasma" no ho té gens clar
i l'arribada del Ramon que reclama els seus drets sobre la
SEVA dona i la SEVA filla són l'excusa perfecte per a ajornar una
resposta. El desencís de la Mari és tan gran que, resignada,
li diu a la Laura que ja no vol saber res més del Santi i
que viurà, definitivament, amb la Pilar i el Ramon.
Aquest també fa bons propòsits (el naixement d'una criatura sembla
ser el moment ideal) i li diu a la Remei que no s'han de
veure més perquè ell ha d'estar per la Mari i la Desirée.
També li diu que no se li acudeixi explicar res del seu "liu" a
la Mari.
|
|
Necessitaré "La Patinadora", ja!.- la Núria, aliena a tot el que està passant al seu voltant, prepara la prova de música i unes vacances per Europa en cotxe amb l'Oriol. Estudiar o no estudiar.- Després d'acomiadar-se de tothom i d'agafar una foto del menjador on està al costat de la seva mare i el Narcís, l'Ivan marxa de Sant Andreu en un Mercedes amb el seu pare i un xòfer. Allò que dius...millor marxar així que en una nit fosca, no? La família, dos més i un menys.- La Montse i el Huari han arribat a casa just a temps de dir adéu a l'Ivan. A la Montse no li fa cap gràcia que el seu fill se'n vagi amb el seu pare però va deixar la decisió a les seves mans i, a contracor i amb molta pena, l'accepta. Les escenes del Huari a casa de la Montse (acaronant el Narcís, tallant bajoques -mongeta verda en dieu vosaltres?- amb la Teresa) no tenen res a veure amb les que recordàvem. Semblen la perfecta família feliç. Potser és per això que l'Isaac s'hi incorpora la mateixa tarda que marxa l'Ivan: dolçor i tendresa a dojo! Nosaltres volem un fill.- L'aparició en escena de l'Esther sembla que ha de canviar alguna cosa en la relació de la feliç parella. De moment sabem que l'Esther és una ex del Marcel que és va casar amb un company seu, el Fèlix, i que té una nena de dos anys, la Cristina. l'Esther ofereix una feina a la ràdio que dirigeix el seu marit al Marcel. A la Laura li sembla de conya aquesta feina i així li diu al Marcel. Però també pregunta massa coses al Fede sobre l'Esther per a que nosaltres ens ho creguem. Després de signar el contracte amb l'Esther, el Marcel s'assabenta d'un detall sense importància de la nova feina: haurà de treballar amb ella. La unió bíblica.- L'Isabeleta continua fent suar al Rafa el fet de viure junts. No n'hi deixa passar una i "el fa ballar com un ninot", segons paraules de la Lola. La relació sadomasquista.- L'Olga sembla créixer dia a dia pel que fa a la seva relació amb el Martí. Ja no es deixa trepitjar, fa la seva, assumeix les despeses que pugui generar el Xicago... La Clara li diu que el Matt ja no és mossèn i a ella li falten cames per a preguntar-li si la decisió de penjar els hàbits la va prendre per ella. El Matt (flemàtic com a bon representant de GB) li diu que en part, sí. L'Olga es lamenta perquè creu que si li ho hagués dit a temps ella no s'hauria casat i les coses podrien haver estat ben diferents. Que el llegir no et faci perdre l'escriure.- Això ve a ser el que li diu el Peris a la Cinta (amb menys mà esquerra i menys bones paraules) quan ella, un cop aprovat l'examen, li diu que té ganes d'anar a la Universitat. El Xicago en flames.- El Martí parla amb el Toni i acaben d'arrodonir els detalls de la "cremà". Aquesta feina no li fa cap gràcia al Toni però necessita els diners i l'accepta. Entra al Xicago amb les claus que li dóna el Martí i gairebé al seu darrera hi entra el David que ha de buscar uns papers per a una reunió de la Cooperativa amb l'Olga i l'advocat. Just quan comença el foc el David arriba a la cabina de projecció i, en veure el Toni, s'hi abraona i comença el combat de boxa enmig d'un foc que cada cop va a més. L'acolliment.- Els del Centre d'Acollida han trucat al Quim i a la Clara per a parlar amb ells. No sabem, de moment, res més sobre el tema.
(1) |